Uber ha fet el pas definitiu per fer-se amb Delivery Hero. La multinacional nord-americana ha presentat una oferta pública d'adquisició (opa) sobre el 100% del capital del grup alemany, propietari de Glovo, a un preu de 41,5 euros per acció, una proposta que valora la companyia en 13.700 milions d'euros.
L'oferta suposa una prima del 127% sobre la cotització mitjana de Delivery Hero en els tres mesos previs al 8 de maig i del 34% respecte a la mitjana dels tres últims mesos. L'operació compta amb el suport del consell d'administració i del consell de supervisió de la companyia alemanya, que consideren que respon a l'interès d'accionistes, empleats i altres grups d'interès.
Un repartidor de Glovo
Oferta definitiva
Uber ja era el principal accionista de Delivery Hero, amb prop del 25% del capital i una participació potencial propera al 36,8% si es tenen en compte els derivats financers que controla. Al maig, la tecnològica va tantejar una primera opa a 33 euros per acció, rebutjada per insuficient.
Ara eleva de manera substancial la seva proposta i assegura a més el suport d'un dels principals accionistes de Delivery Hero, titular del 16,68% del capital. Sumant la seva posició actual, Uber superaria el 53% de l'accionariat si prospera l'operació, el tancament de la qual està previst per al segon semestre de 2027, sempre que assoleixi una acceptació mínima del 50% del capital restant.
Venda d'actius
Conscient del complex examen regulador al qual s'enfrontarà la transacció, Uber ha dissenyat una estructura per minimitzar els problemes de competència.
De manera paral·lela a l'opa, Delivery Hero ha acordat vendre a SSW Partners els seus negocis en 14 mercats on ambdues companyies competeixen directament per 1.400 milions d'euros. Entre aquests països figura Espanya, on opera a través de Glovo i on la integració amb Uber Eats generaria una posició dominant.
Oscar Pierre, fundador de Glovo, en un acte públic
Espanya, clau
La situació del mercat espanyol és un dels principals focus d'atenció per a les autoritats de Competència.
Segons una sentència del Jutjat del Mercantil número 2 de Barcelona de juliol de 2025, Glovo controlava una quota del 53,8% del mercat espanyol del repartiment de menjar a domicili, mentre que Uber Eats arribava al 28,5%. La suma d'ambdues companyies elevaria el seu pes per sobre del 82%, deixant Just Eat amb només un 14,5% del mercat.
Precisament per evitar un escenari proper al monopoli, l'operació contempla el traspàs de determinats negocis a SSW Partners en aquells mercats on la superposició sigui especialment elevada.
Compromisos industrials
Com a part de l'acord, Uber es compromet a mantenir la seu de Delivery Hero a Berlín i a preservar la seva gestió independent a través de l'actual consell d'administració.
La companyia nord-americana també garanteix la protecció de l'ocupació a les oficines berlineses durant els pròxims tres anys i anuncia un pla d'inversió de 2.000 milions d'euros a Alemanya fins al 2031.
Un repartidor d'Uber Eats en moto
Consolidació sectorial
L'operació reforçaria la posició d'Uber en el mercat europeu del repartiment a domicili, un negoci valorat en més de 72.000 milions d'euros.
El moviment s'emmarca a més en un procés de consolidació del sector, després d'operacions com la compra de Just Eat per Prosus per 4.100 milions d'euros, i busca reforçar la presència d'Uber a Europa i Orient Mitjà mitjançant la integració del propietari de Glovo, Foodpanda i Talabat.
Impacte laboral
La integració també tindria notables implicacions laborals, especialment a Espanya, on ambdues companyies han hagut d'adaptar el seu model de negoci després de l'entrada en vigor de la llei rider.
Glovo ocupa entre 20.000 i 21.000 repartidors, a més de més de 1.800 treballadors en oficines repartides entre Barcelona, Madrid, Sevilla i Bilbao. Uber Eats, per la seva banda, compta amb uns 150 empleats d'estructura i durant l'últim any va incorporar uns 7.000 repartidors.
Més enllà de la decisió que adoptin les autoritats europees de Competència, el mercat dona per fet que una eventual integració desembocaria en una racionalització de les operacions, amb l'eliminació de duplicitats administratives i una reorganització de les flotes de repartiment.