El problema de l'habitatge no dona signes de millora a Catalunya. Comprar un pis nou va exigir el 2025 l'equivalent a 19,5 anys de renda familiar disponible (assumint que s'hi destina el 30% dels ingressos), mentre que la signatura de contractes de lloguer va caure un 9% respecte al 2024.
Així ho recull la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2025, presentada aquest dimecres pel president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Ciriaco Hidalgo.
Els preus
La memòria indica, a més, que el preu de compra de l'habitatge va augmentar un 8,3% el 2025, tres punts percentuals més que l'any anterior. El preu mitjà del lloguer, per la seva banda, va créixer un 2%, fins a situar-se en 861 euros mensuals.
Però el problema no es limita a l'encariment dels preus. L'activitat del mercat del lloguer continua reduint-se: el 2025 es van signar 10.569 contractes menys que l'any anterior, una davallada del 9%.
Es tracta d'una tendència que ve de lluny. En comparació amb el 2021 —el primer any que recull la sèrie de l'informe—, el nombre de nous contractes s'ha reduït prop d'un 36%, encadenant cinc anys consecutius de descensos. Així mateix, el nombre de llars que resideixen en un habitatge de lloguer a preu de mercat va caure en 6.300.
"No serà possible corregir els desequilibris sense augmentar l'oferta d'habitatge", ha afirmat Hidalgo, que ha reclamat l'aplicació d'una sèrie de recomanacions —recollides per primera vegada en aquesta Memòria—, entre les quals accelerar el desplegament del Pla de mesures urgents per a l'impuls del desenvolupament de sòl residencial del Govern.
Les polítiques d'accés a l'habitatge són una de les grans prioritats del Govern
Miquel Sàmper
L'acte ha comptat amb una breu intervenció del conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que no s'ha referit específicament a l'habitatge, però ha assegurat que Catalunya viu un moment de "grans oportunitats i de transformacions".
L'informe sí que dibuixa un panorama més positiu per al mercat laboral. Catalunya va registrar el 2025 una taxa d'ocupació del 72,2%, un 1,1% superior a la de l'any anterior, amb la qual cosa encadena nou anys de creixement. El CTESC atribueix aquesta evolució tant a l'augment de la immigració com als efectes de la darrera reforma laboral.
Catalunya, estancada en productivitat
En l'àmbit econòmic, el PIB català va créixer un 2,7% el 2025, gairebé el doble que la zona euro (1,4%), tot i que per sota del 3,9% registrat l'any anterior. En canvi, la productivitat amb prou feines va avançar un 0,2% i la indústria va créixer un 1,5%, dues de les principals debilitats que assenyala l'informe, tot i destacar la "notable capacitat de dinamisme econòmic" de Catalunya.
En aquest context, Sàmper ha defensat que "competitivitat i cohesió no són objectius oposats". "Està perfectament acreditat: millors salaris i millors serveis socials generen una major productivitat", ha afirmat. Al seu parer, "el repte de futur és transformar aquest creixement en més productivitat, innovació i valor afegit".
Miquel Sàmper, foto d'arxiu
El finançament i la immigració
Les dades del CTESC coincideixen en part amb les recollides en el polèmic informe Fènix, que alertava d'una baixa productivitat i d'una elevada dependència de la immigració. Sàmper, però, discrepa de les seves conclusions, ja que ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar el paper de la població migrant.
"Els empresaris m'ho diuen: falten treballadors a Catalunya. El procés d'immigració, amb una bona integració, pot ser un win-win", ha afirmat.