Quan l'Steuben va fondejar a Barcelona el 1939, va trobar una ciutat en ruïnes. A bord viatjaven 350 curiosos procedents de Bremen (Alemanya), amb parades prèvies a altres costes, en el que va ser el primer creuer en arribar a Catalunya. L'escenari ara és diferent. Ja no hi ha guerra, però sí una altra forma de pressió. La massificació turística, que encareix cada cop més l'experiència dels visitants i podria restar atractiu a la ciutat.
La proposta d'elevar fins a 30 euros la taxa turística per als creueristes que visitin Barcelona durant unes hores (24 per a l'ajuntament i 6 per a la Generalitat) convertiria la ciutat catalana en la ciutat portuària europea amb el gravamen més sever per a aquest tipus de turisme, per davant de Mykonos i Santorini (20 euros), i duplicant Amsterdam (15 euros).
Aquesta mesura s'emmarca en una onada europea de recórrer a la fiscalitat per frenar la congestió turística.
Tot i així, aquesta pujada requereix una modificació legislativa que se sotmetrà a votació al ple del Parlament català el proper 2 de juliol. Si s'aprova, el nou recàrrec es faria efectiu el 2027.
Els creuers discrepen d'aquesta pujada i lamenten que només es tingui en compte el consum associat als turistes, ometent el que hi ha darrere del sector, com el proveïment dels vaixells, els serveis portuaris, la logística, el transport i la cadena de proveïdors.
Perdre "competitivitat"
El director de l'Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA, per les seves sigles en anglès), Alfredo Serrano, adverteix que, tot i que Barcelona és actualment el principal port de creuers del Mediterrani, un increment desmesurat dels costos podria restar-li atractiu davant d'altres destinacions.
En aquest context, afegeix, algunes navilieres podrien optar per reconfigurar les seves rutes a mitjà termini. "L'experiència demostra que mesures desproporcionades poden tenir efectes no desitjats sobre la competitivitat dels destins", ha puntualitzat Serrano.
Creuers (recurs)
Més passatgers
El 2025, els ports espanyols van registrar un nou màxim històric en superar els 14,1 milions de creueristes, un 9,8% més respecte a l'any anterior, i confirma la ràpida recuperació del sector després de la pandèmia.
En aquest context, Barcelona es va mantenir com el principal port de creuers del Mediterrani i d'Europa, amb prop de quatre milions de moviments, el que equival a gairebé el 28% del total nacional.
Context europeu
Tot i que les fórmules varien, els principals destins costaners trepitgen el fre. Amsterdam va elevar l'any passat l'impost per als creueristes en trànsit fins als 14,5 euros per persona (davant dels 8 que va començar a cobrar el 2019); mentre que Grècia va implantar el mateix any un recàrrec de 20 euros per a qui desembarqui a Santorini i Mykonos durant temporada alta.
Venècia, per la seva banda, ja aplica una taxa d'accés d'entre 5 i 10 euros als visitants que no pernocten a la ciutat; de la mateixa manera que Lisboa cobra 2 euros als turistes que arribin per mar (i que siguin majors de 13 anys). A les Illes Balears, les escales de creuers també tributen 2 euros des del 2024 com una estada turística, encara que només durin unes hores.
Percepció
Per als viatgers, l'impacte de la taxa en si és reduït. Segons explica Jesús García, fundador de Cruceroadicto.com i d'una comunitat de 30.000 viatgers, aquest tipus d'impostos es perceben com un senyal que el port "està massificat", per la qual cosa els creueristes veterans "tendeixen a evitar-los".
Tanmateix, rarament condiciona la compra del viatge, ja que el passatger valora el preu global del creuer i no el cost d'una taxa concreta.
"Em sembla raonable sempre que els diners es reinverteixin a la pròpia ciutat. El problema apareix quan el ciutadà no percep aquesta recaptació que l'ajudi", indica García.
El 2024, l'Ajuntament de Barcelona va recaptar 11,6 milions d'euros en taxes i impostos procedents dels creueristes en trànsit, segons un informe recent de la Universitat de Barcelona (UB).
Saturació
El principal argument per frenar els creuers es basa en el model turístic de la Barcelona actual, que ha provocat un major cost de vida i pressió sobre els serveis i infraestructures de la ciutat, a més de l'auge de habitatges d'ús turístic davant del residencial, entre altres qüestions.
El 2025, la capital catalana va rebre 16 milions de visitants, mentre que la província en va acollir 10,1 milions més. En total, la Destinació Barcelona va fregar els 26,1 milions de visitants, segons l'Observatori del Turisme de Barcelona (OTB).
Turistes aglomerats davant la Sagrada Família
"Port base"
Davant d'aquest gruix de viatgers, no es qüestiona l'efecte econòmic. El mateix OTB estima en 14.041 milions d'euros l'impacte de l'activitat turística total el 2025. Però aquesta riquesa no frena el debat sobre el tipus de turisme que Barcelona vol atreure, i és precisament aquí on semblen no encaixar (per a les autoritats) els creueristes de trànsit, aquells que romanen poques hores a terra.
Segons informes recents del sector, aquest perfil gasta de mitjana entre 46 i 75 euros, una xifra inferior a qui comença o finalitza el seu viatge en un port espanyol. En aquest cas, la despesa pot incrementar-se entre 200 i 400 euros en incloure allotjament més consum, ja que els passatgers solen arribar un o dos dies abans de l'embarcament, segons indica l'agència Vayacruceros.
Aquesta diferència és la que sosté la proposta de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha defensat en diverses ocasions el potencial de la ciutat com a port base. CLIA, per la seva banda, insisteix que també es presti atenció als efectes indirectes de l'activitat, com l'ocupació que genera i el seu impacte en la cadena de valor.
Evolució de la taxa
L'Ajuntament de Barcelona —sota la gestió d'Ada Colau— va començar a aplicar un recàrrec de 0,65 euros per passatger de creuer en trànsit entre 2017 i 2021.
Des de llavors, la taxa ha anat en augment. Va passar de 5,75 el 2023 i 6,25 el 2024 als 11 euros aquest any, després de l'última actualització. D'aquesta quantitat, 5 euros corresponen a la Generalitat i 6 euros al consistori.
La postura del govern municipal s'ha mantingut igual. Tot i reconèixer el seu impacte econòmic, sosté que l'activitat dels creuers s'ha d'analitzar juntament amb els efectes que comporta. Entre aquests, destaquen la reduïda despesa dels passatgers de trànsit, la massificació dels principals espais turístics i l'impacte ambiental associat.
Limitar la capacitat
Collboni també admet que l'increment de la taxa és només un pas dins d'una estratègia més àmplia. En aquesta línia, fa un any signava un protocol amb el Port de Barcelona per passar de set a cinc terminals de creuers.
El pla preveu enderrocar les terminals A, B i C del moll Adossat i unificar-les en una sola instal·lació, cosa que reduirà la capacitat de 12.800 passatgers a uns 7.000. Per tant, la capacitat del port baixaria a 31.000 creueristes, encara que a efectes pràctics el límit màxim no sol assolir-se perquè les escales no coincideixen completament.
Un creuer sobre el Mediterrani
Equilibri
Després de més de dues dècades recorrent el món a bord de 120 creuers, García considera que el creixement del sector fa inevitable implementar mesures per equilibrar el turisme. Com a exemple cita el cas de Dubrovnik (Croàcia), que des del 2019 estableix el límit de dos vaixells diaris i un sostre de 8.000 passatgers al dia.
"Per a mi, aquesta és la millor fórmula. Més que cobrar una taxa, posar un límit amb el qual la ciutat, la naviliera i el viatger estiguem còmodes i tots sentim que guanyem. El que ara mateix planteja Barcelona, pujar la taxa als creuers de trànsit, però també limitar les arribades, va precisament en aquesta línia. La taxa sola és recaptació, el límit és gestió", ha indicat.
Col·laboració
En la mateixa línia, des de CLIA assenyalen que el creixement del turisme s'ha de gestionar de forma sostenible, però defensen que les decisions es basin en dades objectives i en la col·laboració entre administracions i el sector.
La patronal defensa que els creueristes representen una part minoritària dels visitants de Barcelona (2,5% del total diari) i aposta per millorar la planificació dels fluxos i millorar el diàleg entre el sector públic i privat per compatibilitzar l'activitat creuerista amb la qualitat de vida dels residents.
Impacte econòmic
Els creuers injecten una mitjana de 2,3 milions d'euros al dia a Barcelona, mentre que l'activitat genera una facturació anual d'almenys 855 milions i suposa gairebé 6.700 llocs de treball.
A Catalunya, l'impacte ascendeix a més de 1.230 milions, amb prop de 9.500 llocs de treball vinculats. Tot i aquestes xifres, els creueristes van representar només el 4,5% del total de turistes de l'any.