La Hisenda nacional ha irromput per posar ordre en tres fundacions sanitàries catalanes que són centenàries, una d'elles fundada l'any 1313. La Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) ha tallat la independència dels ens que governen els hospitals de Palamós, Figueres i Santa Coloma de Gramenet, creant un conflicte majúscul en el sector.
Ho han revelat fonts de la indústria, que han precisat que l'IGAE va intervenir fa uns mesos per avisar aquestes associacions que les reclasifica com a sector públic. Això significa que han de canviar la composició dels seus patronats i sotmetre's a la Intervenció de la Generalitat de Catalunya.
Des de llavors, els ens lliuren una batalla per revertir la decisió. S'han recolzat en la patronal Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), que ha presentat al·legacions a la resolució d'Hisenda. Però, això sí, ja estan reestructurant els seus òrgans de govern per evitar sancions.
Reclassificació comptable
L'origen del conflicte és, en aparença, un tecnicisme. Un comitè tècnic format per l'IGAE, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i el Banc d'Espanya va enviar fa setmanes volants a diversos ens, avisant-los que les classificarà com a sector públic.
Ho fa per ajustar tot el sector públic espanyol al Sistema Europeu de Comptes (SEC 2010) i que, d'aquesta manera, s'harmonitzi l'Administració pública nacional amb la de la resta de la unió econòmica i monetària.
L'Hospital de Santa Coloma, capçalera de la Fundació Esperit Sant
"Liquida la seva autonomia"
El canvi, que pot semblar menor i cosmètic, ha caigut com una càrrega de profunditat a les fundacions afectades. Són la Fundació Hospital de l'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet; Fundació Salut Empordà (Hospital de Figueres) i la Fundació Hospital de Palamós.
Per què ho rebutgen? "Perquè significa que entitats de dret privat passen a estar sota l'estricte control i fiscalització de l'Estat", expliquen les fonts consultades. En síntesi, creuen que "perden una autonomia" que fa dècades, quan no segles, que tenen.
En efecte, Figueres és una fundació centenària, l'origen de la qual es remunta a 1313, als monestirs medievals d'assistència sanitària als pobres. Al seu torn, Palamós recorda una fèrtil història nascuda el 1768. Per la seva banda, Esperit Sant va veure la llum el 1917.
Des de llavors operaven de manera autònoma, encara que concertades amb la sanitat pública catalana els darrers anys. Ara, això ha canviat. Seran --a efectes estadístics-- tan públiques com l'ICF o Aeroports de Catalunya.
Hisenda: "La Generalitat les tutela"
Què diu l'Agència Tributària? A preguntes d'aquest mitjà, un portaveu ha defensat que "cap d'aquestes tres fundacions està registrada a Invente", l'inventari nacional de fundacions. Per tant, "no consten com a fundacions públiques que formin part del sector públic autonòmic".
On figuren, doncs? "Les tres estan sectoritzades en termes de comptabilitat nacional com a fundacions privades classificades en CN dins d'Administracions Públiques-Administració Regional. Per tant, el seu control l'exerceix la Generalitat de Catalunya".
"No perden autonomia"
En qualsevol cas, la mesura "no ha de suposar en cap cas pèrdua d'autonomia de la gestió de la fundació", insisteix Hisenda.
El Ministeri que presideix Arcadi España (PSOE) afegeix que "és una classificació en termes econòmics per enquadrar degudament l'entitat seguint la normativa europea de comptes públics com a productor o no de mercat".
La patronal discrepa i impugna
Aquesta versió la rebutja la patronal. CSC ha presentat al·legacions contra la decisió de l'IGAE, confirmen des de l'organització empresarial a Crónica Global.
Creuen que, en efecte, reclassificar tres fundacions "els fa perdre autonomia" financera i de gestió.
I recorden que la decisió arriba en paral·lel al projecte de llei que impulsa la polèmica ministra de Sanitat, Mónica García (Sumar), que busca expulsar del sistema públic la provisió sanitària no directa, com la que duen a terme els mateixos Esperit Sant, Figueres i Palamós.
Vista aèria de l'Hospital de Palamós
Nous patronats
En qualsevol cas, el conflicte ja ha provocat un primer efecte. Les fundacions alertades han iniciat treballs per recompondre els seus patronats.
Ho corroboren Esperit Sant i Salut Empordà --la degana--, les portaveus de les quals admeten a aquest mitjà "treballs, en coordinació amb les altres fundacions, per analitzar els escenaris de futur que podrien afectar l'organització" després que l'IGAE les "classifiqués com a sector públic".
Aquesta decisió la va argumentar Hisenda per "la composició dels seus patronats i el contingut dels seus estatuts". Per ara, ja hi ha una "revisió de la governança", a l'espera de si tenen efecte les al·legacions de la patronal.
Per la seva banda, l'Hospital de Palamós no ha contestat a Crónica Global.
Tot públic contra pluralitat
A l'espera de la resolució del contenciós, el fet és que la decisió d'Hisenda ha caigut malament al sistema sanitari català. Una xarxa que, a diferència de la norma nacional, s'assenta sobre la pluralitat de proveïdors, organitzats a la xarxa concertada Siscat.
Aquesta diversitat l'han defensat el mateix CSC, el lobi Cercle de Salut, Junts al Congrés dels Diputats i el mateix conseller català de Presidència, Albert Dalmau (PSC), davant el projecte de llei de Sanitat, que busca homogeneïtzar entorn al 100% públic l'assistència sanitària a Espanya.