El sector de l'aigua conté la respiració davant el seu estiu més incert, en què es dirimirà el macrocontracte de 1.078 milions d'euros de vuit municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
La licitació es troba en fase de valoració d'ofertes, i l'adjudicació no s'espera abans del Consell Metropolità de finals de juliol o, si els terminis s'allarguen, el de setembre.
Mentrestant, les empreses es preparen per passar els mesos de calor en suspens, mesurant les seves forces i influències amb el poder polític socialista de l'AMB que dirigeix el veterà Antonio Balmón, alcalde de Cornellà.
El concurs, amb una durada de 25 anys, marcarà el mapa hídric de Catalunya durant una generació i el seu resultat tindrà ones expansives a tota la indústria nacional.
Mercat aturat
Al mercat de l'aigua a Espanya, el macrocontracte de l'AMB actua com un tap, i fins que no se sàpiga qui és l'adjudicatari, cap empresa vol moure fitxa.
Aquest any, les negociacions corporatives s'han ajornat, els moviments de cartera s'han congelat i les converses sobre aliances o adquisicions han quedat en suspens. Per això, ningú vol comprometre's amb una estructura de negoci sense saber qui controlarà el mercat català durant els pròxims vint-i-cinc anys.
Imatge d'una aixeta d'aigua
L'AMB va convocar al gener la licitació per gestionar el subministrament d'aigua a Cervelló, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Sant Cugat del Vallès i Tiana. Es tracta de municipis que, fins ara, operaven amb concessions disperses i en molts casos caducades.
La concessionària haurà d'afrontar una inversió propera als 170 milions d'euros en renovar infraestructures, amb actuacions urgents en municipis com Cervelló, La Palma i Corbera, on es perd el 50% de l'aigua per fuites. El guanyador abonarà a l'ens metropolità un cànon anual de dos milions d'euros, revisable cada any.
Els sis aspirants que han superat el primer tall són: Agbar (Veolia); Sacyr Agua; i quatre UTEs: la de FCC Aqualia amb Aigües de València (Global Omnium); la de Facsa, GS Inima Environment i Constructora de Calaf; la de Gestagua i Saur; i la d'Indaqua i Hidrogestió.
Veolia, favorita
El concurs arrenca amb Veolia en posició dominant. El grup francès controla ja el 83% dels municipis de l'AMB, sota la direcció de Daniel Tugues. La seva filial Agbar gestiona Aigües de Barcelona, l'empresa mixta que abasteix uns tres milions de veïns en 23 municipis metropolitans.
La mateixa Estelle Brachlianoff, consellera delegada de Veolia, va assegurar en una conferència a Londres a la qual va assistir aquest mitjà que havien presentat "una oferta molt bona".
FCC mou fitxa
El principal rival de Veolia és Aqualia, la filial d'aigua de FCC participada també pel fons australià IFM Investors. La companyia es presenta en aliança amb Global Omnium, el grup valencià present a Catalunya a través d'Aigües de Catalunya, sota la denominació Aiguamet.
La UTE reuneix dos operadors amb història al territori. Aqualia ja gestiona l'aigua a Molins de Rei i Sant Andreu de la Barca, dos dels vuit municipis del contracte, mentre que Global Omnium opera a La Palma de Cervelló.
Estelle Brachlianoff, consellera delegada de Veolia
La companyia factura uns 250 milions anuals a Catalunya, presta servei a més de 3,3 milions de persones en 241 municipis catalans i ocupa uns 2.000 professionals a la regió. La tardor passada, Aqualia va fer un gest a Barcelona amb la celebració, per primera vegada, de la reunió del seu Comitè de Direcció nacional a la ciutat.
El camp d'aspirants és més ampli. Sacyr Agua es presenta en solitari, la UTE de Facsa, GS Inima i Constructora de Calaf representa l'aposta d'un consorci de perfil més local, Gestagua, controlada pel grup francès Saur, també entra en la cursa, igual que Indaqua, el primer operador privat d'aigua a Portugal, juntament amb la seva filial Hidrogestió, participada pel grup Vinci.
En mans de l'AMB
La mesa de contractació està presidida per Miquel Comino (PSC), conseller metropolità delegat d'Habitatge, però la decisió última depèn en gran mesura d'Antonio Balmón.
El sector sap que la resolució no arribarà abans de l'estiu, amb el Consell Metropolità de juliol com a data més probable, i setembre com a alternativa. Un cop s'adjudiqui el lot, arribaran els evidents recursos i plets judicials, però això ja serà un altre capítol d'aquesta alambinada història.