La patronal de l'oci nocturn de Catalunya demana posar ordre davant dels 'tardeos' i festes en espais no habilitats
Fecalon reclama a la Generalitat i als ajuntaments la confecció d'un cens públic d'activitats extraordinàries per saber quins esdeveniments estan autoritzats i sota quines condicions
Altres notícies: L'oci nocturn recorre el nou Pla d'Usos de Ciutat Vella: "És discriminatori i desproporcionat"
La Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon) ha reclamat a la Generalitat i als ajuntaments de Catalunya una actuació "urgent" per ordenar els nous formats d'oci musical i evitar que determinades activitats funcionin, en la pràctica, com a establiments recreatius musicals sense assumir les mateixes obligacions.
L'entitat alerta sobre la proliferació de tardeos, festes amb DJ, barres, pistes de ball i venda d'entrades en restaurants, hotels, masies, clubs esportius, camps de golf, terrasses i altres espais eventuals, així com d'altres activitats similars promogudes o emparades des de l'àmbit municipal.
Demana igualtat de condicions
Al parer de Fecalon, el problema no són les activitats culturals, festives o populars reals, "sinó aquelles que, sota l'aparença d'esdeveniments puntuals o activitats extraordinàries, acaben funcionant com a oci musical obert al públic, però sense les mateixes exigències de llicència, seguretat, insonorització, aforament, horaris, assegurances, personal, inspeccions i costos".
“El sector de les activitats recreatives musicals no demana privilegis. Demanem igualtat de regles. Si una activitat funciona com a oci musical, amb DJ, ball, barra, venda d'entrades i captació de públic, ha de complir les mateixes exigències que una sala, discoteca o bar musical”, afirma Fernando Martínez, secretari general de la patronal.
'Toque' als ajuntaments
La federació de l'oci nocturn fa mesos que documenta casos en diferents punts de Catalunya, amb escrits i peticions de comprovació relatius a esdeveniments en aquest tipus d'espais eventuals.
Així mateix, Fecalon també posa el focus en alguns esdeveniments impulsats des de l'àmbit municipal. En especial, quan s'organitzen barres, concerts, festes populars o activitats musicals en espai públic que competeixen directament amb negocis locals sense exigir el mateix nivell d'obligacions.
“No es pot exigir als locals reglats que inverteixin, insonoritzin, contractin personal, paguin llicències, assegurances i impostos, i al mateix temps permetre activitats paral·leles sense el mateix nivell de control”, afegeix Martínez.
El cost de l'activitat
Des del punt de vista econòmic, la patronal recorda que complir la legislació té un cost elevat. Segons un informe seu, en una consumició de 10 euros servida en un local reglat, aproximadament 2,88 euros es destinen a administracions públiques, 3,66 euros a proveïdors i costos operatius, 1,75 euros a salaris i el marge empresarial estimat és d'1,71 euros.
![Interior del BB+, ubicado en el Triángulo Golfo del Poblenou](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/527754.jpg?p=w:320\/h:240&h=Nmwpnbtl"])
Aquest marge, a més, ha d'assumir amortitzacions, crèdits, inversions, manteniment, insonorització, seguretat i riscos propis del negoci.
