Va ser el primer teatre de Barcelona. Inaugurat el 1596, des de llavors ha tingut mil vides. Eclèctic tant en els seus estils artístics com en els seus usos, totes aquestes facetes conflueixen ara en un mateix projecte: convertir-se en un gran centre cultural amb quatre espais dedicats a les arts escèniques.
La iniciativa està impulsada per Atir Hospitality, el grup hoteler fundat per José María Trénor, que a principis d'aquest any va tancar un acord amb la família Balañá per liderar la transformació de l'edifici i contribuir a que la Rambla recuperi el seu paper com a gran eix cultural de Barcelona.
L' inversió prevista inicialment rondava els 25 milions d'euros, però pràcticament s'ha duplicat fins a arribar als 50 milions. Segons ha explicat Trénor en una trobada amb mitjans, la previsió és recuperar la inversió en un termini d'entre 10 i 15 anys.
Tardor de 2028
La reforma, que abastarà 10.000 metres quadrats, ha estat confiada a l'estudi Batlle i Roig i, segons ha explicat Trénor, les quatre sales estaran plenament operatives a la tardor de 2028, amb ascensors, banys i totes les dotacions necessàries per transformar aquest conjunt històric en un gran centre cultural contemporani.
“L'ambició és màxima. No hi ha un edifici com aquest”, assegura. Encara que es tracta de la seva primera incursió en el món de l'espectacle, confia en l'auge que ha experimentat la indústria de l'entreteniment després de la pandèmia. Hi haurà teatre, música en viu, dansa i fins i tot experiències immersives.
En una primera fase es va plantejar desenvolupar el projecte juntament amb Cirque du Soleil, però l'acord no va arribar a prosperar, cosa que ara consideren positiva. “Hauríem hagut de renunciar a espais i, amb el projecte actual, no t'ho jugues tot a una sola proposta: en tens moltes de diferents”.
L'antiga Sala Principal del teatre
Els espais
Un dels espais que s'hauria perdut és el Jai Alai, situat a la planta superior. Antigament va ser un frontó i bona part dels seus elements originals es conservaran.
La rehabilitació està sent especialment respectuosa amb l'edifici, preservant no només els elements de valor patrimonial, sinó també aquells que recorden les diferents vides que ha tingut l'espai, com la paret de l'antic frontó.
Es tracta d'una àrea versàtil, pensada per acollir espectacles de tota mena. Al seu costat s'ubicarà el restaurant, d'accés exclusiu per als assistents a les funcions.
Fotografia antiga del frontó Jai Alai
El teatre també està rehabilitant la Sala Principal, la més gran del complex, amb capacitat per a 850 espectadors i elements d'estil art déco. Al seu costat es troba la Sala Latino, el nom de la qual no descarten canviar —“Latino remet massa a Bad Bunny”, ha bromejat Trénor—, pensada per a comèdia i formats musicals més íntims, amb una capacitat d'entre 200 i 250 espectadors.
La joia de la corona és la Cúpula de Venus, un espai de 1847, de menor capacitat, però coronat per una espectacular cúpula neoclàssica de 14 metres de diàmetre i 17 d'alçada. Allà s'hi podran celebrar actuacions de petit format, presentacions de llibres i altres actes culturals. És obra de l'arquitecte Francisco Daniel Molina.
"Un espai absurd"
També és obra de Molina la façana, de 1840. Les obres de rehabilitació busquen retornar-li el seu aspecte original i restaurar-la amb la màxima fidelitat a la seva configuració històrica.
Alguns dels espais que es recuperen en aquesta intervenció feia més de 35 anys que estaven en desús. No és estrany: es tracta d'estances ben variades. “És un espai absurd, però avui dia té sentit, perquè els espectacles culturals s'estan desplaçant fora dels formats tradicionals”, conclou Trénor.