La tan manida qüestió sobre la cogestió dels aeroports pren un nou rumb. El procés per a l'aprovació dels Pressupostos de la Generalitat d'enguany inclou la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, una entitat cridada a entrar de ple en aspectes com la regulació tarifària o els plans de les infraestructures.
Elements aquests que estan complicant de manera notable la tasca de Maurici Lucena, president i conseller delegat d'Aena, al capdavant del gestor de la xarxa d'aeroports públics. Si tot es desenvolupa com està previst, a la tornada de l'estiu l'executiu es trobarà amb una nova veu autoritzada per condicionar les seves decisions.
Els acords entre el PSC, formació de la qual Lucena va ser portaveu parlamentari, i ERC per tirar endavant els comptes públics del Govern inclouen el disseny definitiu de l'esmentada Autoritat Aeroportuària. Les esmenes a la cèlebre Llei d'Acompanyament als Pressupostos estableixen els punts clau de la nova entitat.
Entre ells, hi ha la seva capacitat per elevar propostes que afecten aspectes rellevants que van des de la regulació aeroportuària en general fins al marc tarifari anual, pel que fa als aeroports que es troben al territori.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la consellera d'Economia i Finances, Alicia Romero, es dirigeixen a la reunió extraordinària per aprovar el projecte de pressupostos de la Generalitat el 22 de maig de 2026
No es tracta d'introduir un model de cogestió com a tal, ja que els informes i les propostes que emetrà l'Autoritat Aeroportuària catalana en cap cas seran de caràcter vinculant. Però hi seran. I donaran una capacitat al Govern de ser un nou actor en aquest àmbit amb la qual anteriorment no comptava.
El moment no pot ser més oportú. O més inoportú, en funció del costat del tauler escollit d'aquesta peculiar partida d'escacs que es juga. No només arriba amb la polèmica de la cogestió de nou damunt la taula per les pressions d'altres governs autonòmics, especialment els del País Basc i les Illes Canàries.
Tensió tarifària
També ho fa en plena onada de tensió pel terrabastall que ha suposat per a Aena la darrera proposta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sobre el marc tarifari inclòs en el tercer Document d'Ordenació de Regulació Aeroportuària (DORA III) que va aprovar el gestor a començaments d'any.
L'augment anualitzat del 3,8% a partir de 2027 i fins a 2031 consignat per la companyia en el disseny del pla quinquennal va causar un fort rebombori entre el sector, que ve d'alces acumulades superiors a l'11% en tot just tres anys. El dictamen de l'organisme regulador va ser completament discordant, ja que estima que les quantitats a cobrar per Aena a les operadores dels seus aeroports no haurien d'augmentar sinó reduir-se un 0,69% cada any del DORA III.
La postura de l'organisme que presideix Cani Fernández, ja al final del seu mandat, ha elevat el to del conflicte que manté Aena amb el sector de les aerolínies, sota el paraigua de l'Associació de Línies Aèries (ALA), principal patronal d'aquest segment.
Una situació que ve de lluny i que, fins i tot, ja ha provocat algunes reaccions per part de les companyies. La més destacada ha estat la de Ryanair, amb l'anunci de la reducció de l'activitat a la seva base de l'aeroport de Girona. Precisament, aquesta és una de les infraestructures sobre les quals la nova Autoritat Aeroportuària de Catalunya podrà pronunciar-se.
El president d'Aena, Maurici Lucena
Durant aquest temps, Lucena s'ha pronunciat en contra de la cogestió aeroportuària, fins al punt de qualificar-la d'"impossible". Al molt complicat encaix legal que presenta, cal afegir el caràcter semipúblic d'Aena. Tot i que l'Estat manté una participació majoritària, blindada a més per Llei, el 49% del capital és en mans privades.
No han estat poques les ocasions des de la privatització del gestor aeroportuari, culminada fa poc més d'onze anys amb la sortida a borsa, que alguns dels inversors privats han clamat contra els intents d'ingerència política en la gestió de l'empresa. Una circumstància que també ha tensat en ocasions la relació amb la cúpula directiva, més enllà fins i tot del mandat de l'actual president.
Amb tot, l'aparició en escena de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya introdueix un altre factor de tensió en aquest ja de per si complex escenari. Constitueix un precedent que podria servir com a incentiu a altres Administracions autonòmiques per articular mecanismes amb els quals, almenys, aproximar-se a un model de cogestió, com fa temps que reclamen.
Els pròxims mesos seran crítics per comprovar en quina mesura condicionaran aquests elements la tasca de Lucena al capdavant del gestor d'aeroports públics. Al setembre, el Consell de Ministres hauria de donar llum verda definitiva al DORA III. Es manté a l'aire la incògnita de fins a quin punt tindrà en compte la proposta de la CNMC sobre la reducció de les tarifes.
Inversió històrica
Cal recordar que el període regulador que està a punt d'iniciar-se és d'especial rellevància per als plans d'Aena. Amb el focus en l'ampliació i desenvolupament urbanístic i de negocis dels seus principals actius, el pla inclou inversions properes als 13.000 milions d'euros.
Un dels principals elements del programa és, precisament, la tan desitjada ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, encallada durant molts anys per les successives negatives dels governs de tall nacionalista a donar suport al projecte.
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque / EFE
En paral·lel, està previst que es finalitzi la confecció de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, dependent del Departament de Territori de la Generalitat, amb els seus òrgans de govern i les seves primeres mesures.
Amb decisions clau per prendre, els primers informes i propostes calibraran l'abast de la seva influència. El Govern no serà executiu en aquest cas. Però tampoc un mer espectador, com fins ara. Un aparent terreny de ningú d'incertes conseqüències.