Barcelona deixa de captar una demanda de més de 5 milions de passatgers directes per la seva falta de connexions aèries, segons l'informe Barcelona en el mapa global: connectivitat aèria, turisme i competitivitat de ciutat elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona.
L'aeroport de Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va tancar 2025 amb 57,5 milions de passatgers, el cinquè amb més connexions directes del continent, només per darrere de Londres, París, Istanbul i Milà; i per davant de Madrid. En termes d'oferta de seients, és el tercer aeroport europeu.
Tanmateix, aquesta xifra podria ser més gran si la ciutat disposés d'una millor connectivitat intercontinental. Tot i que les rutes de llarg radi han passat de 17 destinacions el 2005 a 59 actualment, l'estudi revela que dels 9,6 milions de passatgers intercontinentals registrats el 2025 (dades MIDT), més de 5,3 milions amb origen o destinació a Barcelona van viatjar de manera indirecta a través d'altres aeroports.
Aquesta xifra, revelen, evidencia una demanda latent que no s'està captant amb vols directes, especialment en mercats com Àsia, Amèrica del Nord i determinats espais de Llatinoamèrica.
"Més operadors i més vols"
Per això, la Cambra ha demanat "aconseguir més llarg radi amb més operadors i densificar les rutes ja existents", cosa que només s'aconseguirà "amb l'ús del motor estructural de competitivitat que és el turisme", ha detallat el consultor expert Jaume Adrover.
En aquesta línia, el president de l'entitat, Josep Santacreu, ha assegurat que "la connectivitat és un catalitzador de tota l'economia, i es beneficia de tenir un turisme fort".
Un avió enlairant-se a l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat
La Cambra defensa el turisme com a activitat econòmica. Segons l'informe, la demanda turística ha estat determinant per consolidar rutes, augmentar freqüències i diversificar mercats més enllà del que correspondria a una ciutat que depengués únicament de la seva demanda local o corporativa.
Així, El Prat s'ha erigit com una de les grans portes d'entrada del sud d'Europa sense tenir una aerolínia de bandera intercontinental, a diferència de Madrid, París, Amsterdam, Frankfurt, Munic o Londres, ni ser una capital d'Estat.
La Cambra explica que Barcelona combina volum turístic, una consolidada indústria de creuers i de congressos, una forta demanda interna i un trànsit de negocis creixent.
Creuers
El 59% dels creueristes que parteixen del Port de Barcelona utilitzen l'avió per iniciar el seu viatge, i el 23% procedeix de fora d'Europa, amb una presència destacada de viatgers dels Estats Units i el Canadà.
Segons l'Observatori de Turisme de Barcelona, el principal país d'arribada dels creueristes va ser els Estats Units, cosa que per a la Cambra demostra la importància de consolidar aquesta indústria i mantenir la connectivitat amb els Estats Units.
Impacte econòmic
L'activitat econòmica associada a l'Aeroport del Prat genera una facturació de 33.689 milions d'euros, un valor afegit de 16.399 milions d'euros al PIB català (el 6,8% del PIB català) i prop de 218.000 llocs de treball.
A més, la Cambra vincula la creació de noves rutes a l'augment de la potència exportadora de Catalunya, ja que el 57% de la càrrega gestionada pel Prat es transporta en rutes intercontinentals. L'any passat, des del Prat es van moure 200.000 tones de càrrega aèria.
Avió de Rayanair a l'aeroport de Girona
De cara al futur, l'estudi planteja la necessitat de mantenir i potenciar el paper del turisme com a generador de demanda aèria internacional, reforçar les connexions internacionals directes on existeix una demanda latent i integrar en la promoció de noves rutes el conjunt d'actius que complementen el turisme, com passatgers de negocis, salut, tecnologia, recerca, talent, comunitats internacionals i càrrega aèria.
En conclusió, Adrover ha explicat que "Barcelona competeix bé a Europa, però li falta el món, i encara que té marca i demanda, necessita una connectivitat sòlida".