Foment del Treball va acollir aquest dijous una taula rodona emmarcada en el cicle "Creixement empresarial i bons llocs de treball". Moderat per Jordi Alberich, Josep Ramoneda, Felipe Campos i Josep Moya, el debat va partir d'una premissa preocupant: el risc de consolidar un pacte social que assumeixi com a "inevitable" que entre un 15% i un 25% de la població quedi al marge del progrés.
Davant d'aquesta preocupant deriva, Alberich va defensar la urgència de construir un nou contracte social que permeti que ningú quedi despenjat.
Model digital i financer
L'anàlisi macro va anar a càrrec del filòsof i periodista Josep Ramoneda. Al seu parer, la societat actual viu la transició del capitalisme industrial al "model digital i financer".
Ramoneda va recordar que, en l'antiga societat industrial, "la fàbrica funcionava com el gran referent espacial on empresaris i treballadors coincidien físicament cada dia".
Josep Ramoneda, filòsof i periodista, a Foment del Treball
Avui, en canvi, la revolució tecnològica ha individualitzat les dinàmiques laborals. L'auge del teletreball i la "substitució del contacte físic pel virtual" han provocat, segons el filòsof, un "retorn a casa" i un aïllament social que debilita el sentit de comunitat, concentrant alhora el poder en mans d'un nucli molt reduït.
Desigualtats geogràfiques
Davant d'aquestes mutacions abstractes, Felipe Campos, conseller delegat d'Aigües de Barcelona, va aterrar el debat en la realitat més vulnerable dels barris metropolitans. Campos va posar com a exemple el cas de La Torrassa, a L'Hospitalet, una zona d'extrema densitat de població situada a menys d'un quilòmetre del Spotify Camp Nou.
Felipe Campos, Josep Ramoneda, Josep Moya i Jordi Alberich a la biblioteca del Foment del Treball
Segons va detallar, molts dels seus habitants viuen amuntegats en habitacions de tot just quatre metres quadrats, i afronten severes barreres idiomàtiques abans de començar l'escola primària.
Rol empresarial
Davant d'aquesta fractura, Campos va interpel·lar directament el teixit corporatiu: "Necessitem empreses que superin el concepte de responsabilitat social corporativa i entenguin que, allà on operen, han de fer un retorn a la societat".
Per al directiu, les corporacions no han de renunciar a la seva salut financera, però tenen l'obligació ètica d'implicar-se activament en els problemes del seu entorn a través d'aliances profundes.
Precarietat laboral
L'impacte clínic d'aquest model el va radiografiar el psiquiatre i psicoanalista Josep Moya, que va ironitzar sobre la seva pròpia trajectòria com "el psiquiatre dels pobres". Moya va advertir que el binomi entre exclusió i salut mental funciona en una doble direcció: la precarietat laboral arrossega a una mala salut mental, però patir problemes psíquics també condueix, irremeiablement, a la precarietat.
Josep Moya, psiquiatre, al Foment del Treball
El facultatiu va il·lustrar aquest desgast amb casos reals dels seus pacients: des d'un jove de 27 anys desestabilitzat per l'hostaleria que no coneix els seus horaris setmanals fins diumenge a la tarda, fins a un enginyer especialitzat en ciberseguretat de 25 anys que pateix serioses dificultats per arribar a final de mes.
Moya va ser taxatiu: "Les desigualtats socials són els principals factors generadors d'una mala salut mental". Així mateix, va alertar que les patologies actuals ja no es manifesten en grans deliris, sinó en una alarmant "desconnexió de la vida", que deixa les persones sentint-se completament fora del món.
L'"economia del clic"
El debat va concloure amb una reflexió compartida sobre l'impacte de la digitalització en els joves. Campos i Moya van coincidir que la interacció mediada exclusivament per pantalles està "destruint l'associacionisme i la vida comunitària" als barris.
Moya va sentenciar que els joves criats en la immediatesa de l'"economia del clic" perden tolerància a la frustració i acaben desenvolupant un pensament binari i pla. En perdre l'hàbit de l'escriptura complexa i mancar de sintaxi, es tornen incapaços de resoldre els problemes de la vida quotidiana.
Per frenar aquesta fractura irreversible, els ponents van concloure que l'única solució viable és "reivindicar la socialització presencial, l'associacionisme i el reconeixement físic del veí".