Al cel de Gavà i Viladecans, els núvols s'acumulen sobre el mar proper i els antics del lloc recorden les botzines horàries de dues fàbriques agermanades que, avui dia, continuen unint el destí industrial dels dos municipis, sota l'actual Roca Group.
Ara, el grup multinacional de sanitaris del Baix Llobregat posa en marxa una transformació urbana destinada a aixecar un districte de negocis —amb una inversió de 250 milions d'euros— que contempla la construcció de 2.731 nous habitatges.
Vista aèria de Roca city
Fi de l'era fabril
Una indústria capdavantera del segle passat fa un cop de volant del sanitari al totxo, enfocant-se cap a un model d'habitatge, de cohesió i qualitat ambiental. És el final de l'era fabril, a la qual el nacionalisme va batejar com l'“economia real”; s'acaba el deambular de granotes de feina i d'ames de casa camí de l'economat sobre la superfície polsegosa que marca la frontera entre les dues ciutats del Baix.
Roca se suma a la liquidació dels grans recintes productius tancats, amb separació estricta d'usos; segella per sempre la desbordada dels polígons entrellaçats amb les seves ciutats i la imatge de les colònies tèxtils del passat.
Salvador Gabarró
La nova trama urbana redueix la petjada de carboni, però manté la indústria. Roca continuarà com va fer l'any 2000, quan Salvador Gabarró va deixar la gerència del grup fregant l'excel·lència, com a líder mundial del seu sector.
Aquell gestor dur de tracte amable va exercir la presidència del Cercle d’Economia en un moment en què el prestigiós fòrum d'opinió intentava recuperar la neutralitat dels operadors econòmics en plena guerra sense quarter entre els dos pols polítics de l'època: Jordi Pujol i Pasqual Maragall.
El desaparegut Salvador Gabarró al costat de Rafael Villaseca en la seva etapa a Gas Natural
Dues fàbriques
Complerts els 65 anys, Gabarró es va reinventar per fer-se amb la presidència de Gas Natural; va concretar la fusió de la gasista amb Unión Fenosa per donar pas a la primera empresa de gas i electricitat, en plena eufòria dels cicles combinats, que ell va consolidar en 30 països amb socis a Algèria, Xile i Kuwait, del Brasil a Kenya, Mèxic o Moldàvia. Va ocupar la vicepresidència primera de La Caixa.
La seva trajectòria està marcada pel seu ascens meteòric a l'edat de jubilació. El seu darrer trajecte, premiat per Isidre Fainé, el millor financer català, va germinar a les dues fàbriques de sanitaris, que van saber modernitzar les seves cadenes.
2.000 milions
La facturació actual de Roca Group no és la mateixa, ronda els 2.000 milions d'euros, després de superar el cessament de la seva activitat a Rússia iniciada el 2022 i d'instal·lar actius a la seva filial de Kazakhstan, clau per a la distribució als mercats d'Àsia Central.
L'essència de la comarca del Baix resideix en la fluïdesa de les seves riberes. Les vies de tren travessen enclavaments urbans i centres de treball encara enganxats als barris més desafavorits. Dos segles després de la Revolució del Vapor, la vertebració de l'àrea metropolitana presenta dèficits d'un passat gairebé remot.
Fàbrica de sanitaris Roca
Roca Soler
La industrialització és la base de l'economia d'un país, però no tot han estat llums. Quan Roca era una de les empreses industrials més importants de Catalunya -la segona després de Seat-, la companyia va afrontar vagues de 40 i de 95 dies entre novembre i abril de 1976, que van marcar el creixement del sindicalisme de classe en plena Transició.
La terra de la imaginària tèxtil dels Casablancas, els Sedó o els Rahola va veure néixer també pioners de les aliatges ferrosos, com Josep Roca Soler, format a l'Escola Industrial de Barcelona i fundador de Roca Radiadors.
Un periple
Aquell enginyer sortit de la meritocràcia no era precisament un figurí; apreciava el sidecar, quan la Costa Blava ja lluïa els primers bugattis. Va néixer el 1890, deu anys abans d'acabar el segle de la ciència, va ser aprenent al taller del seu pare. El 1918, va canviar el nom del taller familiar pel de Companyia Roca Radiadors i va començar a negociar amb el seu principal competidor: American Radiator Company.
Va travessar el parèntesi de la Guerra Civil, exiliat a França i l'Argentina, i va acabar adquirint la majoria accionarial del soci americà, el 1944. Una dècada més tard, es va endinsar en la griferia i va haver d'esperar al final de l'autarquia econòmica per importar sense traves la matèria primera dels seus banys esmaltats.
Josep Roca Soler (d)
Cognoms il·lustres
Roca Soler va posar les seves dots al servei d'una cohesió necessària entre la indústria i la banca; va ser membre del consell d'administració del Banc Transatlàntic, l'exfilial espanyola de Deutsche Bank, i un dels primers a obrir la caixa dels trons en la internacionalització de l'economia espanyola.
Va pertànyer a la generació d'empresaris catalans vinculats a consells de grans bancs, com Mateu, Godia, Rodés o Juncadella. Va evitar el desastre del Banc de Barcelona, gràcies a la sort del nou ric, sense accés a les temptacions que van costar cares a grans cognoms, com Garí, Tolrà, De la Riva, Bosch Alsina, Maristany o Rusiñol, accionistes de l'entitat fallida.
Roca Group
Molt després, als anys vuitanta va planificar l'èxit de l'expansió internacional de Roca Group sota la gestió de Salvador Gabarró. Va ser regionalista, monàrquic i catòlic.
Va donar suport financer a la creació de l'escola de negocis IESE. Va aixecar del no-res una multinacional amb seu a la seva fàbrica, avui unificada -Gavà (sanitaris) i Viladecans (radiadors)- presidida pel seu descendent Salvador Roca Serra, darrer esglaó d'una saga imparable de banys d'un ivori impol·lut, que fa les delícies del palissandre.