Els Aceña s'imposen de nou a Fergus pel major resort de la Costa Brava
L'Audiència Provincial de Barcelona ratifica la sentència de l'estiu passat i condemna la cadena mallorquina al pagament de les costes
El cas gira entorn de l'hotel Don Juan de Lloret de Mar, que enfronta la família i la firma balear després de la ruptura de l'acord de gestió i la batalla judicial derivada
Més contingut: Fergus desbrossa la seva expansió catalana a l'espera del gran plet de la Costa Brava
Fergus perd el pols judicial pel control del major resort de Catalunya. L'Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat recentment la sentència favorable a la família Aceña en la disputa per l'hotel Don Juan de Lloret de Mar i condemna en costes la cadena mallorquina.
Es tracta de la segona condemna del cas contra la firma balear, per la qual cosa ja no és possible recórrer la decisió.
L'assumpte gira entorn del complex hoteler que va passar de la família Aceña a Fergus després d'una reestructuració vinculada a un concurs de creditors.
El cas es va desfermar quan la saga catalana va resoldre un acord amb la cadena, que operava l'establiment des de 2022. Fergus denunciava aquesta expulsió "forçada" i exigia reprendre la gestió de l'actiu.
Aposta catalana
Tot i aquesta pèrdua, Fergus continua mirant cap a Catalunya. L'empresa, de propietat de José Cañellas, va anunciar la setmana passada l'adquisició de l'hotel tent Lloret de Mar (Girona), de dues estrelles amb 249 habitacions a primera línia de mar.
El grup ja el gestionava des de 2021, després de la seva reforma i reconceptualització, per la qual cosa es va tractar d'un assumpte principalment financer.
José Cañellas, president i fundador de Fergus Group
Hotel Don Juan
En qualsevol cas, aquesta sentència contra Fergus tanca una llarga disputa per l'hotel Don Juan i per l'acord que va vincular la cadena amb la família Aceña.
El grup mallorquí va arribar a Lloret de Mar el 2022 per gestionar l'hotel, ja deteriorat després de la pandèmia.
Aquest establiment, aixecat pels Aceña als anys 70, havia entrat en insolvència en aquell mateix període, cosa que va obligar a reordenar el seu deute.
Operador
Després de diversos intents de refinançament, inclòs un acord amb un fons irlandès que va acabar rebutjat, l'operació de la família catalana es va reconfigurar i Fergus va entrar al projecte com a operador.
El pla combinava la reestructuració del deute amb la renovació del complex, format per diversos edificis i prop de 800 habitacions.
Canvi forçat
Però aquesta convivència va durar poc. Un any després de sortir del concurs, els Aceña van prescindir de Fergus i van traspassar l'explotació de l'hotel a Ona Hotels, dels Barrau, desencadenant el xoc judicial.
La cadena mallorquina defensava que la seva sortida es va produir de "forma unilateral" i que vulnerava els acords assolits en l'operació.
Condicions "abusives"
La família Aceña, per la seva banda, no va fer pública la seva posició, però fonts coneixedores del cas van apuntar a aquest digital que Fergus hauria plantejat unes condicions de refinançament inassumibles i abusives.
Aquesta situació hauria portat els Aceña a prendre una decisió dràstica, en considerar l'acord “ratllant la usura”. Les mateixes fonts van afegir que no es van fixar límits de control en la gestió de l'hotel, cosa que hauria donat a Fergus carta blanca per fixar preus i signar contractes.
L'hotel Don Juan de Lloret de Mar
Resposta
En aquell moment, Fergus va rebutjar aquestes acusacions, al·legant que van ser els mateixos Aceña qui van demanar la seva entrada amb aportació de capital, a més de la gestió de l'actiu, per reforçar la confiança dels nous finançadors.
La companyia va accedir a aquesta fórmula com una excepció per donar suport a l'operació.
Expansió
Sigui com sigui, l'impacte de la sentència no atura Fergus, que continua reforçant el seu portfoli hoteler.
La companyia suma actualment 38 establiments i ha invertit més de 150 milions d'euros en reposicionament des de la seva creació el 2011.
Història 'accidentada'
El grup va néixer de la mà de Cañellas i l'empresari català Joan Pascual, tots dos provinents del negoci de la turoperació receptiva, després del seu pas per Serhs i Natalie Tours (avui W2M d'Iberostar).
Tots dos van separar els seus camins el 2017. Pascual es va quedar amb la gestió a la península i Cañellas amb Balears. Aquest equilibri es va mantenir de manera informal fins al 2020, quan l'entrada d'Alegría, vinculada a Joan Pascual, a Mallorca va trencar l'acord tàcit.
A partir d'aquí, Fergus va aterrar a Catalunya i, en particular, a la Costa Brava.
Creixement
El 2025, el grup mallorquí va incorporar set hotels i va tancar cinc acords addicionals de cara a aquest any, tots enfocats en reposicionament.
Va tancar l'exercici amb 186 milions d'euros de facturació i 82 milions de benefici brut, amb creixements superiors al 20% en ingressos i resultat.
Per a aquest any, la companyia preveu assolir els 223 milions d'ingressos i 98 milions de benefici brut operatiu, segons va declarar el mateix Cañellas en una entrevista a El Economista.
