El Cercle d'Economia llança una dura crítica contra el "mite" de la sobirania tecnològica d'Europa i aposta per una injecció massiva de recursos per frenar el declivi del continent davant els Estats Units i la Xina.
En la seva nota d'opinió sobre la reunió d'enguany, l'entitat insisteix que la Unió Europea no podrà competir en tecnologia a base de regulacions rígides si no va acompanyada d'inversions reals.
Amb xifres que reflecteixen la gran bretxa --els EUA van invertir més de 200.000 milions de dòlars en IA el 2024, davant de menys de 20.000 milions de tota Europa--, el fòrum insisteix en el risc de quedar relegats a sectors de baix valor afegit.
També demana trencar la paràlisi de Brussel·les mitjançant aliances entre els països disposats a avançar sense esperar la unanimitat dels Vint-i-set.
41a edició
Aquest i altres plantejaments es recullen a la peça d'opinió sobre la 41a Reunió del Cercle d’Economia, presentada aquest dimarts en una roda de premsa encapçalada per la presidenta, Teresa Garcia-Milà, juntament amb el director general de l'entitat, Miquel Nadal.
A més de ser la primera presidida per una dona des del nomenament de Garcia-Milà el passat juliol, la trobada abordarà quatre eixos: sobirania tecnològica a Europa, descarbonització sense perdre la competitivitat, sectors amb oportunitat de lideratge i el finançament de la transformació europea.
A això s'hi sumen dos debats imprescindibles, com la immigració i l'habitatge, que influeixen de manera directa en la capacitat per atreure talent, mantenir la cohesió social i sostenir el model productiu.
Autonomia estratègica
La reunió, titulada Autonomia estratègica d'Europa: mite o realitat?, se celebrarà els dies 1, 2 i 3 de juny al Palau de Congressos i reunirà més de 40 ponents internacionals, entre polítics, empresaris i experts de diferents sectors.
Amb un fort pes empresarial, el programa posarà el focus en la capacitat d'Europa per reforçar la seva autonomia estratègica en sectors com la defensa, l'energia, la tecnologia, les finances o la salut.
Canvis urgents
En la seva intervenció, Garcia-Milà ha recordat que "Europa demana canvis", en un context geopolític complex, marcat per la guerra a Ucraïna, la inestabilitat a l'Orient Mitjà, el segon mandat de Donald Trump i l'ascens de la Xina com a potència global.
A aquest escenari s'hi suma l'acceleració de la cursa tecnològica --amb avenços en IA generativa, robòtica i computació quàntica-- que ja està transformant l'economia, l'ocupació i la pròpia estructura productiva.
Davant d'això, l'empresària ha defensat la necessitat de "ser autosuficients" en sectors com defensa, finances, salut i tecnologia; així com d'establir polítiques comercials que permetin impulsar i protegir la indústria comunitària.
Mercat únic
En la mateixa línia, Garcia-Milà ha instat a enfortir les relacions amb la Xina i l'Índia, sense perdre de vista l'equilibri amb els Estats Units, a més de millorar els criteris d'atracció d'inversió estrangera i avançar cap a instruments europeus de finançament comú.
També ha emfasitzat en "la urgència" de comptar amb un mercat únic europeu per poder “crear campions”, un objectiu que encara troba diversos obstacles. Ha citat com a exemples la fragmentació en sectors com les telecomunicacions (en xarxes 5G i fibra), la manca d'un mercat únic de capitals i les mancances del sistema energètic.
Indústria nacional
Per la seva banda, el director del Cercle d’Economia ha centrat la seva intervenció en el paper d'Espanya dins d'aquesta sobirania estratègica, que considera una “oportunitat” per al país.
Ha destacat que Espanya compta amb infraestructures sòlides i una posició rellevant en àmbits com les energies renovables, la biotecnologia i les ciències de la salut.
Febleses
Tot i així, persisteixen mancances importants. Segons la nota d'opinió, els sectors més lligats a la transformació tecnològica, per exemple, tenen poc pes i a Espanya els productes informàtics i electrònics amb prou feines arriben al 30% de la seva rellevància a Europa, cosa que limita el seu paper en l'economia digital.
A això s'hi afegeix una productivitat més baixa que la mitjana europea, vinculada a un menor esforç en R+D i a empreses de menor mida, cosa que dificulta innovar, créixer i internacionalitzar-se, afegeix el document.
Ambició
D'altra banda, la inversió estrangera continua sent necessària, ha explicat Nadal, però no n'hi ha prou amb atreure-la. S'ha de traduir en valor afegit, ocupació qualificada i capacitats tecnològiques pròpies.
En aquest sentit, el director defensa una política industrial europea més ambiciosa, coordinada i amb finançament comú.