Cisma entre amics. L'exconseller de la Generalitat Andreu Mas-Colell, també president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), ha trencat relacions amb el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) després que aquest organisme li hagi arrabassat l'edifici estrella del nou hub científic de Barcelona, el Mercat del Peix.
Ho detallen fonts coneixedores del fet, que recorden que Mas-Colell, al capdavant del BIST, "va impulsar inicialment" l'edifici de Medicina de Precisió, una de les tres peces del conjunt d'immobles del pol investigador.
Però fa només uns mesos, el PRBB li va arrabassar la titularitat --un dret de superfície a 75 anys-- i la gestió efectiva de l'edificació, tal com va avançar aquest mitjà.
El BIST s'ha quedat només amb els grups de recerca i la seva direcció científica.
"Eren íntims"
El canvi d'operador no és menor. Perquè Mas-Colell i Jordi Camí "eren íntims" des de feia dècades. El primer és un economista amb una producció científica excel·lent. El segon, un farmacòleg clínic de reputat prestigi.
De fet, la relació entre tots dos era tan estreta que, quan l'exconseller va rebre la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona el 2024, Camí va ser l'encarregat de glossar la seva figura.
Conjunt
En una entrevista a The New Barcelona Post, el mateix Camí va admetre que la idea de la Ciutadella del Coneixement, el parc científic-patrimonial paraigua en el qual s'emmarcarà el Mercat del Peix, la van dissenyar ell i Mas-Colell el 2019.
Renderització del Mercat del Peix, en el conjunt Ciutadella del Coneixement
Dècades abans, les dues figures colossals de l'academicisme català van convergir en la creació de la xarxa de centres científics. Va passar als anys 2000. Després d'aquell treball, el president Pasqual Maragall va desplegar la teranyina de centres investigadors.
En paral·lel, les dues figures impulsores es van anar trobant des de les seves respectives posicions, inclòs el pas de Mas-Colell per dues conselleries de la Generalitat de Catalunya: la d'Universitats, Recerca i Societat del Coneixement (2000-2003) i la d'Economia i Coneixement (2010-2015).
Ruptura
Fins al 2025, quan el nou Govern de Salvador Illa (PSC) va adjudicar la titularitat del dret de superfície de l'edifici de Medicina de Precisió al PRBB. L'organisme de Jordi Camí s'encarregaria del finançament del mateix, i de la seva construcció.
Amb això, el BIST de Mas-Colell queda relegat a mer inquilí. Aportarà els seus instituts i/o grups de recerca. Però no en serà titular ni gestor.
En altres paraules: el pes específic de l'equipament ha passat del perímetre de Mas-Colell al de Jordi Camí. D'un amic a l'altre.
Silenci
Aquest mitjà ha preguntat al BIST i al PRBB sobre l'estat de les seves relacions després del gir a la Ciutadella. No ha rebut resposta.
Sí que l'han donada fonts coneixedores del vincle entre economista i biòleg, que han corroborat que "s'han refredat enormement".
Consorci
I és que el cop que ha propinat un amic a l'altre, potser sense voler-ho, és colossal. El pressupost de l'edifici de Medicina de Precisió arriba als 104 milions d'euros.
El BIST de Mas-Colell pretenia pagar-lo amb finançament bancari, aconseguit, això sí, amb el suport del Govern mitjançant un aval de l'Institut Català de Finances (ICF).
Després d'això, la plataforma de l'exconseller no pensava pagar les quotes, sinó que volia cobrar el lloguer als instituts de recerca que hi derivés.
"Com la Fundació ProCNIC"
D'aquesta manera, la tresoreria del BIST hauria quedat protegida. Quelcom rellevant, tenint en compte que l'Institut de Mas-Colell va néixer el 2016 per atreure grans empreses i totes les administracions públiques. Però només en va atreure un grapat i la Generalitat de Catalunya.
"El seu objectiu era assemblar-se a la Fundació ProCNIC, que dona suport al Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC). És un adlàter que reuneix les grans empreses per finançar programes per al CNIC. Però té menys control de la intervenció en no ser sector públic".
"Reinventar-se o desaparèixer"
En el cas del BIST, pretenia el mateix; gestionar fons ---i salaris--, però sense el ferri control que pesa sobre el sector públic. Però no va aconseguir tracció entre el sector privat.
En 10 anys, la fundació ha dormit amb pressupostos propers a l'1,3 milions d'euros. No ha crescut en ingressos, i ara ha perdut el que era el seu gran projecte. "Haurà de reinventar-se o desaparèixer", apunten les fonts consultades.