Publicada

La relació entre Fira de Barcelona i l'Ajuntament ha viscut dies millors. En els darrers mesos, la distància entre Pau Relat i l'alcalde Jaume Collboni s'ha eixamplat, i l'origen de la disputa és Israel i la “politització” de la Fira.

La institució firal, i en concret el seu president Pau Relat, consideren que el PSC està utilitzant l'ajuntament com a escenari de posicionament polític sense mesurar les conseqüències econòmiques i reputacionals dels seus actes, segons ha pogut saber aquest mitjà de diverses fonts properes al directiu.

El juliol de 2025, PSC i BComú van arribar a un acord en el ple municipal que trencava les relacions de Barcelona amb Israel, vetava empreses israelianes per treballar amb el consistori i establia que Fira de Barcelona no podria acollir pavellons del país hebreu.

Segons les mateixes fonts de Fira, l'hostilitat va arribar a tal punt que el MWC va debatre cursar una protesta oficial en contra de les actituds del consistori i del Govern. La situació hauria tingut conseqüències gravíssimes per a la continuïtat del congrés a Barcelona.

L'organitzadora GSMA entén que vetar unilateralment la presència d'empreses d'un país –sense que hi hagi una sanció internacional reconeguda– és il·legal, i podria obrir la porta a demandes milionàries per discriminació.

Per la seva banda, Fira va recordar que les resolucions municipals i del Parlament "no obliguen ningú" a prohibir la presència d'Israel ni de les seves empreses, com sí que passa amb Rússia des de 2022.

Interior del Mobile World Congress MWC 2026 GALA ESPÍN Barcelona

El mateix escenari es va reproduir amb l'ISE. Els socis del PSOE van denunciar que la fira audiovisual acollia "14 empreses israelianes, algunes de les quals proporcionen directament serveis i tecnologia a l'exèrcit d'Israel". Van exigir a Fira i a la seva direcció que actuessin, però Relat va mantenir el mateix criteri.

Cal recordar que Mat Holding, empresa que Relat presideix de manera simultània a la Fira, té una forta presència industrial a Israel, on opera diverses plantes.

El paper de Jordi Valls

En aquesta cruïlla també està en entredit el paper de Jordi Valls, quart tinent d'alcaldia amb presència al consell de Fira com a representant de l'ajuntament. La seva actitud és percebuda als consells de Fira com a “xulesca i passota”.

Fonts del consell assenyalen que la situació també ha accentuat la distància entre Constantí Serrallonga i Pau Relat. El primer, més proper a les tesis socialistes, i el segon amb una òptica més proeconòmica.

Per contra, des de la plaça de Sant Jaume s'acusa Relat de tenir “massa protagonisme mediàtic” en perjudici de Serrallonga.

La Fira assegura "normalitat"

Preguntada sobre aquesta situació, Fira ha assenyalat que "la relació institucional i operativa amb l'Ajuntament és excel·lent. En concret, la relació del president Pau Relat amb l'alcalde és constant, fluïda i molt bona, així com la del director general amb l'alcaldia i els equips municipals pertinents", asseguren.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona assegura que les relacions amb Fira són "excel·lents", sense voler valorar el que consideren "rumors".

La imatge pública d'ambdues parts també reforça aquesta lectura: enguany, Collboni ha visitat les obres del Hall Zero de Fira de Barcelona acompanyat del tinent d'alcaldia Jordi Valls, la consellera d'Economia, Alícia Romero, i l'alcalde de l'Hospitalet, David Quirós, en un gest de suport institucional al gran projecte d'ampliació del recinte de Gran Via.

Tanmateix, les fonts consultades per aquest mitjà contradiuen el relat. La relació que fa un any era idíl·lica entre Fira i el PSC ja no passa pel seu millor moment. Tampoc s'espera que la situació escali més, ja que ambdues parts tenen "massa a perdre".

El gran moment de Fira

Malgrat tot, Fira viu un moment dolç. La institució va tancar 2025 amb ingressos rècord superiors als 350 milions d'euros, un 17% més que el 2024, i un Ebitda de 60 milions d'euros. En els darrers deu anys, ha duplicat la seva facturació i triplicat el seu Ebitda, i s'ha consolidat com a institució firal líder a l'Estat.

Per al 2026, les previsions apunten a superar els 360 milions d'euros, impulsats pel 50è aniversari d'Alimentaria, el MWC i la remodelació de Montjuïc.

En aquest context, Fira de Barcelona ha donat el 2025 un fort impuls als seus grans projectes estratègics: la integració del Circuit de Barcelona-Catalunya, la remodelació del recinte de Montjuïc –les obres del qual començaran el 2026 i finalitzaran el 2029– i la construcció del Hall Zero a Gran Via. Clients com el MWC i l'ISE esperen "amb ànsies" que el nou pavelló estigui operatiu, la qual cosa dona una idea de la magnitud dels compromisos adquirits.

La institució firal genera més de 6.000 milions d'euros d'impacte econòmic a Catalunya i sosté desenes de milers de llocs de treball. S'ha convertit en una de les joies de l'economia catalana.