L'Estat d'Algèria ha posat a la venda l'hotel El Palace de Barcelona, l'antic Ritz, per una quantitat propera als 100 milions d'euros. Per les seves habitacions han passat alguns dels noms més il·lustres de la història contemporània, i en les seves habitacions i salons s'ha escrit part de la història recent de la ciutat.
Aquest icònic cinc estrelles de Gran Via busca comprador, segons va avançar El Confidencial i ha pogut corroborar aquest mitjà de, almenys, quatre fonts diferents del sector immobiliari i hoteler. La propietat és de l'Estat algerià, i està sondejant fons d'inversió i empresaris catalans per desprendre's de l'actiu.
En el procés de venda hi ha un escull: els 20 anys de contracte en la gestió que li queden a l'empresa Royal Blue Bird, propietat de Radia Bouziane, dona de l'expropietari de l'allotjament, el magnat algerià Ali Haddad.
L'emblemàtic hotel va passar a mans de l'Estat algerià l'1 d'agost passat, quan el Fons Nacional d'Inversió (FNI) d'Algèria va rebre mitjançant dació en pagament “el ple domini de la finca” que allotja l'establiment.
Propietat d'Algèria
Des de 2011 fins a 2025 el Palace era propietat del magnat algerià Ali Haddad. Aquest empresari va ser detingut el 2019 sota acusacions de corrupció, malversació i abús de poder; després de la seva detenció, les autoritats d'Algèria van reclamar la restitució dels seus béns a l'estranger.
Finalment, el lliurament de l'hotel es va negociar directament amb Haddad com una “dació en pagament” per saldar els seus deutes, i va evitar un procés judicial contenciós. La dació en pagament, un mecanisme voluntari, confirma que l'Estat algerià va obtenir el Palace mitjançant acord privat i no mitjançant un embargament judicial ordenat per un jutge.
Façana de l'Hotel Palace Barcelona
Radia Bouziane, dona de l'expropietari, ha promès continuar operant l'hotel sense canvis en la gestió. El seu contracte, però, està subjecte al canvi de propietat, i es podria trencar si el nou propietari pagués una compensació.
Aquest mitjà coneix uns primers contactes entre Algèria i alguns grans grups internacionals de gestió hotelera, si bé aquestes relacions encara són "massa incipients", asseguren fonts hoteleres.
A preguntes d'aquest digital, fonts oficials de l'hotel han explicat que "qualsevol gestió relativa a l'edifici no afecta l'activitat ni la titularitat de l'explotació hotelera, que continuarà amb total normalitat i no es veu afectada de cap manera".
100 milions
La quantitat que busca Algèria són uns 100 milions d'euros, i la venda assumiria el deute pendent que va deixar Hassad.
Fonts del sector hoteler assenyalen que aquesta quantitat és "barata" en comparació amb les últimes operacions als grans hotels del mercat, si bé recorden que el Palace tot just té 125 habitacions.
Un hotel històric
El Palace és història de Barcelona. Es va inaugurar el 1919 gràcies a l'impuls del polític Francesc Cambó, líder de la Lliga Regionalista, que va persuadir l'hoteler suís César Ritz que la burgesia catalana necessitava un establiment d'alta gamma europeu. Catalunya estava en plena ebullició modernista i industrial, abans de la gran tragèdia de la guerra, i va guanyar un Ritz en una època en què només París, Roma o Madrid podien presumir d'un allotjament semblant.
Ben aviat es va convertir en refugi de la burgesia barcelonina, però els anys d'esplendor es van truncar a la Guerra Civil, quan va ser col·lectivitzat pels sindicats. El 1936 es va convertir en seu de la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica, al vestíbul es va penjar un quadre de Lenin i s'hi van establir "menjadors col·lectius".
Després de la victòria franquista va recuperar el seu nom. El 1940 s'hi va allotjar entre les seves parets el líder nazi Heinrich Himmler en la seva visita a Espanya. Himmler va arribar a Barcelona el 23 d'octubre de 1940 amb dues missions fonamentals: preparar la reunió a Hendaia de Hitler amb Franco i buscar el Sant Greal al Monestir de Montserrat.
D'entre tots els personatges que els anys posteriors van visitar l'hotel, cap ho va fer amb més intensitat que Salvador Dalí. El Ritz era, segons el seu biògraf, el seu quarter general a Barcelona. Als seus llits hi van dormir tant la Gala com l'Amanda Lear, quan a principis dels anys 70 es va convertir en acompanyant habitual del pintor. I des d'allà sortia una limusina del xofer Blai Matons per portar-los a la Monumental, a la botiga de taxidermistes de la plaça Reial, a un restaurant o a algun tablao.
Interior del gran saló del Palace
Per l'hotel hi van passar Josephine Baker, Ella Fitzgerald i Duke Ellington, Maria Callas, Carlos Gardel, Arthur Rubinstein, Margot Fonteyn, Robert Plant, Madonna, Michael Jackson, Elton John i Paul McCartney.
Hi va haver més estrelles: John Wayne, Anita Ekberg, Cary Grant, Anthony Quinn, Sean Connery, Sophia Loren, Gina Lollobrigida, Roman Polanski, Woody Allen, Rock Hudson, Alain Delon, Patrick Swayze, Roger Moore, Michael Douglas, Diane Keaton o Pierce Brosnan.
L'hotel que va unir Caballé i Mercury
L'episodi musical més extraordinari que va viure el Ritz va ser el que va donar origen a una de les cançons més icòniques de la història. El 24 de març de 1987, Freddie Mercury va volar cap a Espanya i es va reunir amb Montserrat Caballé. D'aquella trobada va néixer Barcelona, la cançó que va unir els seus mons, i que gravada el 1987 i llançada el 1988, es va convertir en l'himne no oficial dels Jocs Olímpics de 1992.
També el llegendari guitarrista dels Rolling Stones Ronnie Wood va passar llargues temporades a l'hotel, hi va actuar i va participar activament en el disseny de la suite dedicada a la música: El Palace Suite by Ronnie Wood.
El somni de Gaspart
El 1985 l'hotel va passar a mans de Joan Gaspart, i va quedar integrat a la cadena Husa Hoteles. El 2005, els hereus dels anteriors propietaris van guanyar un judici en què van quedar com a titulars del nom de l'hotel, i la cadena Husa es va veure forçada a canviar-li el nom: va passar a dir-se El Palace i va perdre la insígnia de Ritz.
Després, un deute de 250 milions d'euros es va endur la que havia estat cadena hotelera líder de Catalunya. Husa va entrar en concurs de creditors el 2014 i va ser liquidada per una gestió erràtica.