És el curiós fil que connecta el pseudoempresari Miguel Xurigué amb la jet set catalana, advocats i diferents mines d'or africanes.
Xurigué està exercint com a enllaç inversor a Barcelona de la mercantil MRM Metal Trade, dirigida per l'empresari africà Moussa Togola, i amb la seva germana Rosa María Xurigué com a apoderada, segons indiquen fonts empresarials.
La firma es dedica, suposadament, a exportar lingots d'or procedents d'Àfrica, i els venia a Europa i Orient Mitjà. També comercialitza metalls preciosos, diamants i pedres.
Els porta des de la República de Guinea, Mali o Nigèria, entre altres llocs.
Estranya operativa
L'estranya operativa ha penetrat a la zona alta de Barcelona. Diversos inversors i advocats han dipositat tickets d'entrada de centenars de milers d'euros. De moment, el negoci està en marxa. El bufet Toda & Nel·lo pilota l'assentament fiscal de l'estrany negoci.
La seu de la mercantil s'ubica en un desangelat pis de Badalona on ja no viu cap dels propietaris. L'inquilí amenaça els periodistes de Crónica Global quan aquest mitjà pregunta sobre el presumpte business.
La web del grup i els correus electrònics d'aquest també s'han eliminat.
Entrada al pis on es domicilia la mercantil MRM Metal Trade de Moussa Togola
Toda pica l'ham
Entre els captats figura el prestigiós bufet Toda Nel-lo, els responsables del qual neguen haver participat en l'operació com a inversors, i asseguren que el seu paper es va limitar a l'assessorament fiscal de l'operació a Espanya.
Expliquen diversos socis a qui se'ls ha ofert entrar en el negoci que l'home darrere del negoci a Espanya és Miguel Xurigué, fill d'un atracador de Badalona (Barcelona) convertit en empresari amb diverses polèmiques al darrere.
Qui el coneix el defineix com un home d'impecables maneres, educació refinada, aparença cuidada i maneres de businessman.
L'atzarós passat de Xurigué
Malgrat aquesta façana, no és la primera vegada que Xurigué construeix un projecte d'aparença colossal, però de desastrosa factura.
L'empresari barceloní té un patró reconeixible al llarg dels darrers anys, sempre amb els mateixos ingredients: un projecte il·lusionant, una xarxa de banquers o financers privats per captar diners, i una sortida anticipada del capital abans que el negoci arribi a bon port.
Les joies de Miró
El primer episodi documentat gira entorn de joies de Joan Miró. Juntament amb J., un financer andorrà que confirma les "qüestionables maneres" de Xurigué, però que demana no citar el seu nom complet en aquest article.
Aquell projecte de capitalització de les joies de Miró va convèncer diversos inversors per participar en el negoci a principis dels anys 2010. El retorn va acabar en no res a causa de, diuen dos dels implicats, "la mandra de Xurigué".
Emboliquen Sodexo
El segon acte va ser Diwo, una plataforma de software as a service (SAAS) per a la gestió de la restauració, que va arribar a tancar un acord pilot amb la multinacional francesa Sodexo per a la seva expansió a Llatinoamèrica.
El projecte tenia al darrere un consell amb perfils d'alt voltatge, entre ells l'antiga mà dreta de Bill Gates. Van aixecar diners entre inversors d'Andorra i fons de banca privada. El programari era eficient, solvent, i millorava els ràtios de rebuig dels serveis de càterings de la firma gala.
Però l'acord va acabar trencat per la descapitalització de la societat, i el capital es va diluir entre cash-outs i salaris elevats. Hi ha diverses demandes en curs relacionades amb aquesta etapa, confirma un dels directius que va aixecar capital per a interessats. "Jo mateix l'he denunciat [a Xurigué]".
Spin-off: "Només era un vídeo"
En aquell projecte de Diwo, vehiculat per la mercantil Geswise SL, transcorria en paral·lel una altra iniciativa, Chachi, un videojoc immersiu que buscava captar el sector de la programació per gaming de Barcelona.
"El projecte Chachi era només un vídeo. Un vídeo. No hi havia res més, i en van fer una valoració milionària. Era fum", apunten fonts coneixedores.
"Tren de vida elevadíssim"
A Diwo i Chachi els unien tres coses. Una, la seva seu en una elegantíssima oficina a la zona de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, situada darrere de l'Edifici Planeta. Dues, valoracions de negoci "infladíssimes", de fins a 15 milions d'euros. "Era una trampa per captar tickets d'inversors".
I tres, el tren de vida que va aconseguir Miguel Xurigué gràcies a aquestes dues empreses. "Viatges a Eivissa, cases d'alt nivell, nits de gatuperio i més. I es presentava a treballar a la tarda, amb tota la tranquil·litat del món, tot i que estem parlant de dues startups que necessitaven dedicació completa i molt d'esforç".
Imatge d'un càtering de Sodexo
L'enllaç Moussa
En aquest darrer projecte, el director financer era Moussa Togola, avui cap pensant del negoci miner.
La fórmula, en els tres casos, és sempre la mateixa: Xurigué ven el projecte gràcies a la seva capacitat de persuasió, el sosté una xarxa de banca privada d'incauts i, presumptament, l'embaucador executa retirades de capital abans que els inversors puguin reaccionar.
Fill d'un atracador
Qui és Miguel Xurigué? Un hiperactiu empresari barceloní, segons el Registre Mercantil, que acumula fallides, com ha informat aquest mitjà.
Directiu d'aspecte espigat, és fill de Jorge Xurigué, atracador de Badalona que va ser detingut i que va morir en una comissaria policial als anys 90. El fet va ser denunciat per la família de subhastadors Royuela, un escrit que no va tenir recorregut processal.
Aquest mitjà ha intentat contrastar tota la informació amb Miguel Xurigué a través de Toda Nel·lo, sense rebre resposta.