José Alberto Carbonell, president del Port de Barcelona, va presentar el cinquè Pla Estratègic del Port de Barcelona fins al 2030, amb 2.500 milions d'euros assignats, el 22 d'abril. 48 hores després, l'Autoritat Portuària (APB) va anunciar que engruixeix la seva estructura per executar-lo, però desvincula el directiu que el va presentar.
Ho va anunciar ahir públicament l'APB, encara que la documentació interna a la qual ha accedit Crónica Global revela que els canvis van ser comunicats internament de manera paulatina. I són més profunds del que el Port va admetre.
Oficialment, l'equip de Carbonell ancora la reestructuració de l'organigrama en el pla inversor, i en la propera jubilació de Santiago García-Milà, subdirector general d'Innovació. El substituirà Catalina Grimalt.
Què es crea
Però hi ha matisos. Els comunicats via intranet mostren que s'arma una nova Direcció d'Innovació i Estratègia d'Economia Blava, entre alguns dubtes sobre el Blue Tech Port, el hub d'economia blava impulsat per la companyia pública que no acaba d'arrencar, com va explicar aquest mitjà.
Així mateix, la presidència crea una nova Subdirecció General de Finances, Gestió Corporativa i Estratègia i un nou Departament d'Obres.
Anuncis
També es reforça la Direcció de Relacions Institucionals. I s'eixampla la Unitat de Control de Gestió. L'única baixa anunciada internament és la de Jordi Torrent, fins ara cap d'Estratègia. Tot la resta són ascensos i noves àrees.
Els canvis van ser presentats intra muros als treballadors per Ana Bernabéu, directora de Persones del Port en diversos comunicats el 5, 9, 13 i 16 de març.
El mateix Carbonell els va rematar en un comunicat públic el passat 22 d'abril, dia de presentació del pla.
Ahir divendres, es van anunciar oficialment a tota la ciutadania, encara que edulcorats en relació als informats internament.
Un creuer a la terminal de creuers del Port de Barcelona, vist des del Pont de la Porta d'Europa
Ascensos
Alguns d'aquests moviments són reubicacions de personal existent, encara que la majoria impliquen ascensos de rang, amb previsibles augments retributius.
Un exemple: la nova Unitat de Control de Gestió —anunciada el 13 de març— crea dos nous llocs de treball: Albert Rossinyol i Mari Gil. Relacions Institucionals guanya també dos llocs directius: Maite Román i Eva Martí.
L'única baixa és l'esmentat Jordi Torrent, a qui substitueix Carles Rua.
L'home que va presentar el pla, fora
L'única sortida, i paradigmàtica, és la de Torrent, que va flanquejar José Alberto Carbonell en la presentació del pla estratègic.
Dos dies després, s'anuncia que se'l desvincula de l'APB de cara a executar aquesta mateixa fulla de ruta de la qual ell va donar detalls.
Formatjé, fora i dins
En el nou organigrama, segueix presidint l'APB Carbonell, i es reafirma que l'home clau és Álex García, que fa de director general i té cadira al consell.
Un altre a l'òrgan de govern és David Pino, director del Port Vell, recorden fonts del sector.
Reptes
El nou equip humà ha d'implementar les infraestructures anunciades en roda de premsa, encara que també ha de lidiar amb reptes menys edificants, com una investigació de la Comissió Europea sobre la compra de la terminal de mercaderies BEST, la més gran de Barcelona.
O el descontrol de l'entrada de droga, que preocupa els cossos policials i la Fiscalia General de l'Estat, que va citar aquest problema a la seva memòria de 2023.
Frenesí inversor
La nova estructura, més robusta --i cara-- que l'anterior, ha de servir per desplegar el Pla Global d'Infraestructures, el més gran mai presentat per l'APB. Presumeix d'una assignació de 2.500 milions d'euros.
El conjunt d'actuacions contempla l'establiment de nous molls, ampliació de terminals, l'anhelada electrificació de les dàrsenes i la connectivitat ferroviària amb el hinterland europeu.
Contenidors de mercaderies al Port de Barcelona
Beneficis
Té el Port múscul per iniciar el portafoli d'obres? La resposta és sí. El 2024, darrer exercici presentat, va declarar uns ingressos de 206 milions d'euros, un 3% més que l'any anterior i un rècord absolut.
El resultat va ser de tot just 47 milions d'euros, un excedent llastat per les inversions orientades al creixement, en aquest cas, la terminal de cafè.
El deute de la instal·lació tampoc és preocupant: totalitza 88 milions, 18 menys que 12 mesos enrere.