Catalunya ha identificat 26 iniciatives privades interessades a instal·lar centres de dades al territori. La seva concreció pot aplanar el terreny perquè la Comissió Europea esculli la candidatura catalana per acollir la gigafactoria d'intel·ligència artificial (IA) a Móra la Nova (Tarragona).
Durant la segona reunió de la Taula Institucional d'impuls a la implantació de centres de dades, presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, el Govern ha presentat les primeres conclusions del pla estratègic aprovat fa un any.
"Catalunya necessita també la instal·lació de centres de dades si volem poder ser sobirans tecnològicament", ha assegurat, incidint que "cal fer una aposta per entendre que són una infraestructura fonamental, com l'energia, l'aigua i el sòl disponible".
, que ha recordat que el Govern treballa en el projecte de la gigafactoria d'intel·ligència artificial a Móra la Nova (Tarragona).
Els centres de dades es perfilen com a peces clau per al desenvolupament d'intel·ligència artificial i serveis digitals que garanteixin l'emmagatzematge, processament i gestió de dades dins de l'espai europeu.
Dels 26 projectes identificats, deu presenten un alt grau de maduresa i podrien assolir una potència d'entre 300 i 500 MW progressivament entre 2030 i 2035, segons estimacions que superen les previsions inicials del sector.
Set pols territorials
El Govern ha definit set pols de desenvolupament territorial que determinaran les zones més idònies per a la implantació de centres de dades: el Parc de l'Alba, Sant Adrià del Besòs–Barcelonès, Metropolità Sud, Tarragona, Lleida, Anoia i Terres de l'Ebre.
Aquests pols s'han seleccionat considerant factors crítics com la disponibilitat de sòl, la capacitat energètica, la connectivitat digital, l'ecosistema tecnològic, la sostenibilitat i les oportunitats de reindustrialització.
La delimitació d'aquests territoris és essencial perquè permet que els projectes ubicats en ells optin a ser declarats empresarials estratègics, accedint a beneficis i garanties administratives que accelerin la seva implantació.
L'atenció a la premsa del 'conseller' Albert Dalmau ha presidit el 14 d'abril una nova reunió de la Taula Institucional d'impuls a la implantació i desenvolupament dels centres de dades
Ajuda en la tramitació urbanística
El Govern ha constituït un equip executiu especialitzat i transversal com a òrgan operatiu responsable de valorar les sol·licituds de projectes que optin a la declaració de projecte estratègic.
Aquest equip s'organitza en tres àmbits —tramitació, sòl i energia, i impuls i promoció— i actuarà com a punt únic de coordinació amb l'administració, garantint una tramitació més eficient i integrada.
Sobirania tecnològica
L'impuls als centres de dades respon a la necessitat creixent d'infraestructures digitals provocada per l'expansió exponencial de la intel·ligència artificial i les aplicacions empresarials.
Catalunya compta actualment amb més de quinze centres de dades d'entre 1 i 16 MW, que constitueixen una base tecnològica sòlida i un ecosistema consolidat sobre el qual projectar el creixement del sector.
Atenció a la premsa del 'conseller' de Presidència, Albert Dalmau, al Palau de la Generalitat
Amb aquesta estratègia, el Govern s'alinea amb les actuacions que des de la Comissió Europea s'impulsen per incrementar la sobirania digital, reduint la dependència tecnològica exterior i garantint que les infraestructures i serveis digitals estratègics romanguin sota control europeu.
Preguntat per la gigafactoria, Dalmau ha insistit en la importància de "tenir centres de dades per poder emmagatzemar dades per a les companyies tecnològiques, per la qual cosa la doble dimensió és molt important per a nosaltres". Si bé es desconeix la inversió que portarien amb si els 26 centres de dades, la gigafactoria mobilitzaria 2.000 milions d'euros.
Mateo Valero, per la seva banda, ha celebrat la proposta de la Generalitat com "un pas endavant" per acompanyar el teixit d'innovació i desenvolupament que lidera el Barcelona Supercomputing Center que presideix.
Montse Puig, directora general de Barcelona & Partners, ha aplaudit que "la col·laboració públic-privada està donant els seus primers fruits", alhora que ha incidit en la necessitat d'agilitzar els tràmits que comporten aquest tipus de projectes estratègics.
La publicació propera del tràmit definitiu permetrà als promotors sol·licitar formalment la designació de les seves iniciatives com a projectes empresarials estratègics.