L'acord UE–Mercosur entrarà en vigor de manera provisional l'1 de maig, després de llargues negociacions i amb una forta divisió política i social a Europa. El pacte arriba envoltat de protestes del sector agrari, com ja es va veure a principis d'any a les carreteres catalanes, on els agricultors exigien al Govern el seu rebuig. Més enllà del debat, el cert és que Catalunya arriba a l'acord amb un dèficit comercial de 653 milions d'euros amb el Mercosur.
Segons un informe recent d'Acció, Catalunya és la segona comunitat que més importa del Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai), només per darrere d'Andalusia, amb un 29% el 2025.
Primer exportador
En aquell mateix any, les importacions van arribar als 2.025 milions, davant d'unes exportacions de 1.372 milions. Malgrat aquest dèficit, Catalunya lidera les vendes d'Espanya cap a la regió sud-americana, i concentra gairebé el 30% del total.
Tot i així, el pes del Mercosur en el conjunt del comerç català continua sent reduït: representa només l'1,8% de les importacions i l'1,4% de les exportacions totals, cosa que situa els quatre països com el 15è soci comercial del territori.
Per separat, Brasil concentra el gruix del comerç: el 60% de les exportacions catalanes i el 89% de les importacions.
Major intercanvi
El comerç de Catalunya amb aquest bloc ha crescut amb força després de la pandèmia, amb un augment del 62,8% en les exportacions i del 67,9% en les importacions entre els anys 2020 i 2025.
Aquest creixement s'explica per la recuperació de l'economia global i la normalització de les cadenes de subministrament. També hi influeixen les estratègies de diversificació de mercats davant la política aranzelària de Donald Trump, juntament amb el potencial agroalimentari i altres factors.
Més de 1.300 empreses
D'entre altres dades de l'informe, destaca que 1.373 empreses catalanes exporten de manera regular al Mercosur, cosa que representa la tercera part del total d'empreses espanyoles amb presència en aquest mercat.
Les exportacions es concentren, sobretot, en productes químics (perfumeria i cosmètica), a més de farmacèutics, maquinària, material elèctric, oli d'oliva i components d'automoció.
En sentit invers, les importacions catalanes des del bloc estan dominades pels productes agrícoles, que representen més de la meitat del total (soja, cafè, blat de moro i fruita), juntament amb els combustibles, que suposen gairebé el 19%.
Cotxes
Impacte de l'acord Mercosur
L'informe d'Acció assenyala que l'acord entre la UE i el Mercosur podria augmentar fins a un 40% les exportacions espanyoles.
En el cas català, les majors oportunitats es concentren en sectors ja consolidats però amb alts aranzels, com l'automoció, la maquinària, els productes químics, el vi i el cava o els farmacèutics, a més de noves vies de creixement en vehicles, o tèxtil i confecció.
Risc
Al mateix temps, el pacte abaratiria les importacions des del Mercosur, amb èmfasi en els productes agrícoles com la soja, el blat de moro, el cafè o la fruita, i obriria la porta a altres com la carn de boví i d'aus, l'arròs o el sucre.
Aquest escenari també té una cara menys favorable: la major competència podria pressionar sectors agrícoles sensibles a Catalunya i la UE, especialment la carn, el sucre o l'arròs, una preocupació que ja ha estat assenyalada per la Comissió Europea.
Vaques pasturant
El camp protesta
El sector agrícola és un dels més sensibles dins l'acord, ja que la reducció progressiva d'aranzels en els pròxims 15 anys facilitaria l'entrada a Europa dels productes esmentats.
Això genera preocupació entre el camp europeu, que tem una competència difícil d'igualar a causa dels menors costos de producció en aquells països, tant laborals com mediambientals. França, juntament amb Polònia, Hongria, Àustria i Irlanda, encapçala el grup de països que han mostrat una oposició més ferma a l'acord.
A això s'hi suma un altre debat clau, les diferències reguladores. Els estàndards sanitaris i de benestar animal entre ambdós blocs no són equivalents, ja que a la Unió Europea les normes sobre traçabilitat, pesticides, hormones i benestar animal són molt més estrictes.
Història del pacte
El Mercosur, creat el 1991 gràcies al Tractat d'Asunción, reuneix Brasil, Argentina, Paraguai i Uruguai com un espai d'integració econòmica a Amèrica del Sud. Agrupa al voltant de 270 milions de persones i un PIB proper als 2,7 bilions d'euros, i es situa com el quart bloc econòmic més important del món.
Les seves relacions amb la Unió Europea van començar als anys 2000, tot i que la seva evolució va ser lenta i amb múltiples interrupcions. Després de més de dues dècades de negociacions, el desembre de 2024 es va tancar un acord polític i comercial que va ser ratificat formalment al gener de 2026. L'acord entre la UE i el Mercosur crea una zona de lliure comerç que redueix de manera progressiva els aranzels i elimina barreres a l'intercanvi de béns i serveis.
Beneficis
Segons la CEOE, el pacte pot generar un estalvi superior a 4.000 milions l'any per a les exportacions europees en eliminar aranzels en el 91% dels productes, a més d'aportar més estabilitat i seguretat a les empreses.
L'acord també obre l'accés a sectors de serveis com la banca, les telecomunicacions, el transport marítim i els serveis postals, cosa que amplia les oportunitats de les empreses europees en mercats que abans estaven més limitats, especialment en el comerç marítim dins del Mercosur.
Horitzó 2040
Brussel·les preveu que l'acord amb el Mercosur pugui aportar fins a 77.600 milions al PIB europeu el 2040, augmentar un 39% les exportacions i sostenir al voltant de 600.000 llocs de treball.
Per mitigar possibles impactes negatius, l'òrgan comunitari aplicarà salvaguardes agrícoles, una liberalització progressiva dels aranzels i períodes d'adaptació més llargs per als productes sensibles, entre altres mesures.