La companyia immobiliària Renta Corporación, especialitzada en el flipping d'actius, viu moments d'incertesa tot i continuar amb beneficis.
Aquest dijous, l'Hotel Balmoral de la Via Augusta de Barcelona serà testimoni de la seva nova junta d'accionistes. Més enllà de l'ordre del dia, en gran part de caràcter rutinari, la reunió arriba en un moment en què el mercat es fa preguntes sobre el futur del model de negoci que va encimbellar la firma, i que avui sembla mostrar signes d'esgotament.
Els números de l'exercici 2025 assenyalen una caiguda del 24% dels beneficis, fins als 2,5 milions, i un desplom de l'ebitda del 60%, fins als 3,4 milions. Això, en un context d'un sector immobiliari en ebullició a Barcelona, amb preus en màxims històrics i demanda institucional desbordada.
El 2023, va perdre 15,9 milions d'euros, que van generar un forat de deute que encara no ha recuperat del tot.
La direcció assegura comptar amb "solidesa financera" i estar en posició "òptima" per a noves inversions. Les dades avalen part d'aquest relat, si bé també el matisen.
Model desgastat
Durant anys, Renta Corporación ha construït la seva reputació i el seu negoci sobre un model que avui sembla desgastat, assenyalen fonts del sector immobiliari.
L'empresa va néixer especialitzada en la compravenda de places d'aparcament a Barcelona, per després ampliar el seu model de negoci cap a la compravenda de propietats verticals. El seu core business és identificar immobles infravalorats, mal gestionats, buits o en mal estat; comprar-los, rehabilitar-los i vendre'ls de manera veloç. En molts casos, després de canviar l'ús del bloc.
Oficines de la socimi Renta Corporación
El negoci sempre ha depès de tres avantatges competitives: informació privilegiada sobre quins edificis estan disponibles i a quin preu; velocitat d'anàlisi i decisió per arribar abans que la competència; i xarxa de contactes amb propietaris, notaris, agents i compradors institucionals que permetin tancar operacions en condicions favorables.
Després de més de 30 anys operant a Barcelona i Madrid, el mercat ha après les seves triquiñuelas, i els grans propietaris d'edificis ja coneixen el model de negoci de Renta. Això redueix la disposició a vendre a preu d'oportunitat.
Menys propietat vertical
A això s'hi suma que el parc d'edificis en propietat vertical a Barcelona, el seu mercat natural, fa dècades que es redueix per la conversió a propietat horitzontal, cosa que contrau l'univers d'actius sobre els quals el seu model tradicional pot operar.
També han aparegut nombrosos competidors, i el mercat s'ha omplert de capital institucional, family offices i fons internacionals competint pels mateixos actius.
Lluís Hernández de Cabanyes, president de Renta Corporación
El negoci transaccional representa actualment dos terços del total de la facturació de Renta Corporación, per la qual cosa la companyia ha volgut diversificar. En els darrers anys, ha anat desplaçant el seu focus cap a la gestió d'actius alternatius, com trasters, residències de gent gran i altres segments no residencials.
És un model més complex d'executar, amb marges diferents i competència creixent de grans operadors.
Successió
Renta Corporación és, en essència, una empresa familiar. Lluís Hernández de Cabanyes la presideix i fins aquest dimecres el conseller delegat era David Vila, cunyat del primer. Aquesta setmana s'ha oficialitzat el nomenament d'un nou CEO: Jorge Manent, ex de Criteria i Aigües de Barcelona.
El que no passa desapercebut en el sector és que, dels tres fills del fundador, només un —la seva filla— continua vinculat a la companyia, mentre els altres dos han optat per emprendre pel seu compte. És un símptoma que les pròximes generacions de la família no veuen a Renta Corporación el mateix recorregut que va tenir en els seus anys daurats.
Adéu a Vila
Vila, fins ara CEO, no se'n va, però tampoc es queda. El directiu passarà a liderar l'àrea patrimonial, que inclou les socimis Wellder, de residències per a persones grans; i Cabe, de trasters urbans.
Un aterratge suau que, vist des de fora, també pot llegir-se com un reconeixement implícit que el negoci tradicional de flipping ja no és el centre de gravetat de la companyia.