El Jutjat d'Instrucció número 6 de Tarragona ha citat a declarar com a investigats els impulsors del documental 'Insostenible, rere la brossa', en el marc de la querella presentada pel grup Griñó Ecològic, i que els acusa d'haver orquestrat una "estratègia coordinada de desprestigi" contra la seva empresa.
El moviment judicial suposa un punt d'inflexió en l'anomenat ‘cas Griñó’: després que s'admetés a tràmit la querella que es va presentar a l'octubre de 2025 i que denunciava l'existència d'una trama organitzada destinada a fabricar un relat fals i provocar la caiguda del grup.
Una maniobra presumptament dissenyada des de l'entorn de Gerard Jara i la Fundació Jara-Barceló.
El documental i les detencions
Però anem per parts.
El documental, emès per TV3, vinculava directament el grup Griñó amb una suposada trama irregular de gestió de residus.
Mesos després de l'emissió del reportatge, la Guàrdia Civil va detenir diversos directius de Griñó Ecològic en el marc d'una investigació per la suposada importació il·lícita de residus des d'Itàlia al port de Tarragona.
Després d'això, i convençuts que existia una campanya de desprestigi després de l'emissió d'aquestes informacions, l'empresa va fer un pas més i va decidir portar el conflicte als tribunals.
Agent del SEPRONA de la Guàrdia Civil
La querella va venir després
A l'octubre, la Griñó Ecològic va presentar una querella criminal en què sostenia que el reportatge no només va danyar la seva reputació, sinó que va servir per “enganyar” les autoritats policials i judicials, provocant la detenció de diversos directius i treballadors per part d'agents del SEPRONA.
Ara, i segons avança Diari Més de Tarragona, el titular del Jutjat d'Instrucció 6 ha citat a declarar, en qualitat d'investigats, el director del documental, Christophe Sion; el periodista Rafael Marrasé, fundador del digital Porta Enrere i guionista del reportatge; i els responsables de la Fundació Jara Barceló, Gerard Jara i Magdalena Barceló, entitat que va participar en el finançament del projecte.
Així mateix, l'acusació particular també s'estén a diverses persones jurídiques, entre elles la pròpia fundació, dues empreses vinculades als seus responsables i l'organització ecologista Gepec.
Des de l'entorn de Gerard Jara
Per a tots ells, des de Griñó sol·liciten que se'ls atribueixin els delictes d'estafa processal, manipulació de preus de mercat, abús de mercat per alterar cotitzacions, a més d'un concurs medial entre aquests delictes i pertinença a grup criminal.
Segons s'extreu de la querella, signada per l'advocat penalista Fermín Morales, existiria una trama l'objectiu de la qual hauria estat destruir la reputació de Griñó i enfonsar el seu valor borsari.
Tot això, matisa l'escrit, a través de l'entorn empresarial i fundacional de Gerard Jara, en concret mitjançant la Fundació Jara Barceló, utilitzada —sempre segons l'acusació— com a vehicle financer per canalitzar pagaments sota l'aparença de mecenatge cultural i ambiental.
Pagaments que, segons ha pogut constatar aquest mitjà, servien per finançar projectes en contra de Griñó.
Pressupost destinat als projectes de la Fundació Jara Barceló
La investigació de Método 3
De fet, davant la successió d'informacions negatives que vinculaven Griñó amb el tràfic de residus, l'empresa va decidir anar més enllà.
I, abans de presentar la querella, a mitjans de 2025, els responsables de la planta de residus van contractar l'agència de detectius Método 3 per esclarir l'origen d'aquesta pressió mediàtica i judicial.
L'encàrrec partia d'una sospita clara: que la investigació del SEPRONA de la Guàrdia Civil no s'havia activat de forma autònoma, sinó com a conseqüència d'una actuació premeditada i coordinada per tercers amb interessos concrets.
Les conclusions d'aquesta investigació privada van acabar sent incorporades a la querella presentada a Tarragona.
portaenrere.cat
Si entrem en detalls. Segons la informació que va poder avançar Crónica Global, la Fundació Jara Barceló va destinar almenys 43.200 euros el 2024 a finançar directament el digital dirigit per Marrasé, des d'on es van publicar les principals informacions sobre el suposat tràfic de residus.
Però l'abast seria més gran. Un informe de Método 3 sosté que els projectes vinculats al periodista van representar el 55% de la despesa total de la fundació.
Imatge de la portada de 'Porta Enrere'
A més, el document apunta que Marrasé es presenta com a director d'un mitjà “sense publicitat”, quan en realitat —segons aquesta investigació— “gairebé els seus únics ingressos provenen de Gerard Jara”.
La documentació també recull que la Fundació hauria finançat llibres, edicions, viatges, la web i actes públics vinculats al projecte del periodista, amb una despesa documentada de 97.927 euros entre 2022 i 2023.
Testimoni clau
La querella incorpora, a més, el testimoni de Jesús Llungueras, exdirector de màrqueting del grup empresarial de Jara durant més d'una dècada, la declaració del qual és considerada clau per la defensa.
Segons l'escrit, Llungueras va assegurar que era ell qui indicava els titulars que s'havien de publicar a portaenrere.cat i qui ordenava modificar o retirar continguts que no encaixaven amb el relat prèviament dissenyat.