L'augment de la població mundial suposa reptes importants per a l'abastiment alimentari de cara al 2050. S'estima que per aleshores el total d'habitants podria arribar als 9.700 milions de persones, davant dels 8.045 milions actuals, segons dades del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA).
Aquest augment exercirà pressió sobre els sistemes alimentaris, inclosos els europeus, on ja existeixen desafiaments de sostenibilitat i nutrició. En aquest context, potenciar les proteïnes tradicionals de carn i làctics juntament amb alternatives resulta clau per garantir dietes saludables i reduir l'impacte ambiental. A més, les noves tecnologies permeten produir proteïnes més sostenibles i nutritives.
A Espanya, malgrat l'interès creixent, el preu i la manca de promoció institucional limiten l'adopció d'aquestes solucions. Per parlar d'aquestes oportunitats i reptes, Crónica Global entrevista Carlos Campillos, responsable a Europa de The Good Food Institute, qui analitza com aquestes tecnologies poden transformar l'alimentació i què cal per liderar aquesta transició.
-Quan ens referim a les proteïnes alternatives, de què parlem exactament?
-Bé, nosaltres ens centrem en tres tecnologies que són les que creiem que tenen la major capacitat transformadora. La primera és l'origen vegetal, que són els anàlegs càrnics de nova generació: hamburgueses, salsitxes, nuggets o filets que tenen una experiència sensorial semblant a la carn convencional i un valor nutricional equivalent o millor.
Després hi ha la carn cultivada, obtinguda a partir de cèl·lula; i la tercera tecnologia és la fermentació, que utilitza microorganismes o fongs per obtenir proteïnes i ingredients amb una textura i valor nutricional molt interessant. La carn cultivada està ara mateix en desenvolupament, però no hi ha cap producte autoritzat per a la seva comercialització a Europa.
-A nivell nutricional, són comparables amb la carn?
-Això depèn del producte, però en general els anàlegs càrnics són baixos en sal, baixos en sucre, baixos en greixos i alts en fibra. No només aporten el mateix que la carn, sinó que afegeixen nutrients com la fibra.
Hi ha revisions científiques a Espanya que mostren que substituir carn processada per alternatives vegetals té efectes positius en la salut fins i tot a curt termini, entre una i vuit setmanes, amb reduccions del colesterol.
-Veiem que l'interès inversor per les proteïnes alternatives creix, però el seu consum segueix sent baix. Què està fallant?
-Any rere any veiem que hi ha un creixement del sector d'aliments i begudes d'origen vegetal, és a dir, que hi ha una demanda del consumidor, però el consumidor segueix identificant el preu com una de les grans barreres a l'hora d'adoptar aquest consum com quelcom una mica més normal.
En un informe que vam elaborar el 2024, vèiem que el diferencial de preu d'un producte, per exemple, d'anàleg càrnic amb un mateix producte d'origen animal era d'entorn al 110%. Això vol dir que una persona ha de fer un esforç de pagar un 110% més per un producte plant-base. Llavors, evidentment, aquesta és la principal barrera. En una enquesta de Smart Protein, el 41% dels espanyols deia que el preu era el principal obstacle.
D'altra banda, encara que pugui haver-hi una percepció que són aliments més ultraprocessats, no hem vist dades ni evidència que ens portin a pensar que aquest és un dels problemes principals. A Espanya, la principal motivació per optar per aliments d'origen vegetal és la salut.
-Espanya sembla tenir potencial en el terreny de les proteïnes alternatives, però l'està aprofitant?
-Tenim un sector agroalimentari molt potent i un sector biotecnològic també molt fort. Això ens dóna un avantatge competitiu. De fet, el 2024 vam ser el segon país europeu que més inversió privada va rebre en proteïnes alternatives, només per darrere de Dinamarca; i a nivell de recerca, Espanya és el país que més fons rep d'Horitzó Europa en aquest àmbit.
El problema és que a nivell nacional no sabem acompanyar això amb una visió estratègica clara.
-Els fons públics no són suficients aleshores...
-Bé, hi ha hagut una mica de suport al finançament de projectes, però no suficient. La manca més gran es nota en la promoció institucional, principalment per manca d'informació. Molts encara creuen que el que és ‘natural’ és el que consumim habitualment, quan els patrons d'alimentació a Espanya són cada cop menys saludables.
Les proteïnes alternatives combinen conveniència, sostenibilitat i salut, però les institucions públiques no les promocionen ni les inclouen en les recomanacions dietètiques. Avui, la dieta espanyola està molt lluny de la dieta mediterrània, que és fonamentalment vegetal. Aquests productes podrien ser un aliat clau per recuperar aquest patró adaptat al segle XXI.
-Catalunya s'ha consolidat com un pol important en aquesta indústria. Quins factors ho expliquen?
-Perquè combina dos factors clau; d'una banda, un sector agroalimentari molt potent i, de l'altra, un ecosistema biotecnològic molt desenvolupat.
Catalunya té empreses que saben innovar i centres de recerca molt forts. Això crea un brou de cultiu perfecte perquè es desenvolupin les proteïnes alternatives i perquè Catalunya pugui convertir-se en un referent al sud d'Europa.
-Com se situa Europa davant dels Estats Units o la Xina?
Als Estats Units la regulació és més flexible, cosa que facilita que les empreses posin productes al mercat més ràpid, encara que amb estàndards una mica menys exigents.
A l'Àsia, i especialment a la Xina, estan invertint de forma massiva en tot el sector: plant base, cultivada i fermentació. Estan invertint en R+D i en infraestructures d'escalat, que és clau per reduir el preu.
A Europa ens costa més perquè seguim operant com 27 països diferents i no com un bloc unit en inversió.
-Europa està perdent oportunitats en aquest sentit?
-Efectivament. El reglament europeu de nous aliments té estàndards molt alts de seguretat alimentària, la qual cosa està perfecte. Però hi ha altres formes de fomentar la innovació sense renunciar a aquests estàndards.
Per exemple, en altres països les autoritats treballen molt més amb les empreses abans de presentar una sol·licitud. Aquí a Europa això falta. I a més, no tenim dades que demostrin que això sigui una competència real per a la indústria ramadera.
Fins i tot en l'escenari més ambiciós, la carn cultivada seria entorn d'un 9% del mercat global. Les proteïnes alternatives no posen fi al sector convencional. De fet, hi ha empreses càrnies interessades en aquest desenvolupament.
-Aquest sector pot afectar negativament el camp?
-Al contrari, pot ser una oportunitat. Hi ha estudis que indiquen que el 2040 el sector podria aportar uns 10.000 milions d'euros anuals a l'economia espanyola i generar entre 30.000 i 40.000 llocs de treball.
A més, al voltant del 12% d'aquests llocs de treball estarien en la producció agrícola. Les proteïnes alternatives també estan arrelades al camp. El repte és acompanyar agricultors i ramaders amb inversió i formació perquè puguin beneficiar-se d'aquesta transició.
-Recentment hem vist el cas d'una sol·licitud adreçada a Europa per part de l'empresa francesa Gourmey per autoritzar una proteïna d'ànec cultivada com a nou aliment. Quina valoració feu d'aquest precedent, tenint en compte que Europa encara no comercialitza carn cultivada?
-Demostra que mitjançant innovació es poden desenvolupar solucions que responen a la demanda del consumidor. Si aquests productes reben autorització a Europa, serà una senyal molt positiva per a les empreses espanyoles. El mercat europeu funciona com un de sol, així que una autorització permet comercialitzar a tota la Unió.
-Per acabar, què falta aleshores perquè Espanya lideri aquest sector?
Considero que cal acompanyar millor les empreses, sobretot en el procés regulatori. Moltes startups no saben com complir els requisits o quines proves fer de forma cost-efectiva.
Les autoritats podrien tenir un paper més proactiu proporcionant aquesta informació. Això permetria que més empreses espanyoles portessin els seus productes al mercat europeu i competissin en igualtat de condicions.
-Amb l'augment previst de la demanda d'aliments, com veus el paper de les proteïnes alternatives en el futur de l'agricultura i l'alimentació?
-El futur de les proteïnes alternatives també passa per donar suport al camp i a la producció local. Els agricultors i ramaders han de ser part d'aquest futur, i la clau està en acompanyar-los amb inversió, recerca i recursos perquè puguin beneficiar-se d'aquesta transició. Aquests productes no només ofereixen conveniència i valor nutricional, sinó que també són sostenibles i ètics: es produeixen sense sacrifici animal ni ramaderia industrial.
Per això representen una oportunitat per tornar a patrons alimentaris més saludables, apropant-se a la dieta mediterrània del segle XXI. A més, la visió econòmica reforça la seva importància: el 2040, el sector de proteïna alternativa a Espanya podria aportar uns 10.000 milions d'euros a l'any i generar entre 30.000 i 40.000 llocs de treball, incloent producció agrícola. Això demostra que el futur de l'alimentació i de l'economia agroalimentària està lligat a aquest tipus de productes.