El vetust Autòdrom de Terramar, al costat de Sitges (Barcelona), bressola un magne projecte de motor, hípica, turisme i restauració. Mentre la inversió cristal·litza, des del lloc, empresaris de la zona alerten que el circuit no només va veure èpoques millors, sinó que va esquivar una bala de plata: una trama de presumpta estafa amb or africà.
La protagonitzaven, suposadament, els inversors que volien recuperar i rellançar el traçat.
Ho detallen fonts properes al cas, que adverteixen que l'Autòdrom ja va veure una iniciativa de reconversió deu anys enrere.
Va ser de la mà del constructor Juan Antonio Gutiérrez Moreno, el restaurador i gestor congressual Ignacio Nacho Soler i l'empresari-caçafortunes Agustín Arbex, conegut per voler portar la F1 a Mallorca, sense èxit.
"VIP Terramar"
Els impulsors van batejar la iniciativa com VIP Terramar. Es va articular sobre la mercantil homònima, creada el 2013 i que va deixar de presentar els seus comptes anuals tres anys després: el 2016.
Què va passar pel camí? "Gutiérrez Moreno buscava desenvolupar el circuit amb motor --curses d'automòbils--, un hotel i un palau de congressos.
Per a aquest últim propòsit, va fitxar Nacho Soler, gestor del Palau de Congressos de Barcelona a la funesta etapa d'Husa Hotels", detallen les veus consultades.
Arbex, "decebut"
Per dotar el projecte de tracció, els impulsors van anar a buscar Agustín Arbex, un empresari basc que plantejava aleshores portar una cursa de F1 a les Illes Balears.
El 'beach club' Vivero de Sitges
Per les raons que fossin, Arbex no va caure-hi. "Alguna cosa va passar entre ells que Gutiérrez va decebre Arbex. El més probable és que no tinguessin ni la tresoreria ni els inversors per afrontar el projecte".
Cal recordar que l'empresa que busca ara rellançar Terramar, la francesa Grand Prix, espera deixar-se almenys 25 milions d'euros en l'obra.
Una trama de presumpte frau
No va donar temps per a gaire més. A la tardor de 2017 i amb la reconversió de l'Autòdrom aturada, els Mossos d'Esquadra van llançar una operació contra el frau a empreses a la zona del Maresme.
Un dels detinguts va ser Gutiérrez, que va ingressar a presó per aquella macrorredada.
La policia catalana sostenia que els arrestats, un total de sis espanyols, havien escamotejat prop de 17 milions d'euros a diverses empreses mitjançant la petició de préstecs espuris que no es traduïen en posteriors projectes immobiliaris.
Un d'ells era el constructor sitgetà que promovia VIP Terramar. La suposada trama havia començat el 2016, any en què VIP Terramar va deixar de presentar comptes anuals.
Or de Benín
Però és que a més, els agents van localitzar documentació acreditativa de la compra de 800 quilos d'or a Benín.
Es creu que els implicats, a més de rascar fons de constructores, inversors i empreses de factoring, haurien ofert inversions en el metall preciós amb base al país africà.
"Un detall salta a la vista d'aquella investigació policial al Maresme: l'ús de pagarés", insisteixen altres veus.
Pagarés a l'Autòdrom
I és que les promeses de pagament també havien sobrevolat el pla per rellançar l'Autòdrom. "Sí, es van utilitzar en el perímetre de Terramar", detallen fonts coneixedores d'aquell projecte.
Sigui com sigui, els impulsors "es van barallar entre ells" i el Circuit va continuar a mig gas, el seu estat des de fa dècades. La ciutat d'hotels i convencions mai va veure la llum.
Després d'això, un dels impulsors, Soler, es va recol·locar a Andorra, on busca esquivar dos concursos d'acreedors culpables: el de Cafè del Mar Port Fòrum i el de Vivero Beach Club.
Capital francès amb Vilarrubí
Tot això és història. Poc després de la pandèmia, va transcendir que el grup francès Grand Prix, centrat en l'organització de curses de cavalls, estava interessat per l'Autòdrom de Terramar.
El malaurat Carles Vilarrubí, Matthieu Liard i els plànols del futur Autòdrom de Terramar
Acompanyaven els inversors gals empresaris catalans amb interessos a Sitges, com el patró i comunicador Carles Vilarrubí --mort el 2025--; la família Cierco, dedicada a les finances a Andorra, i altres sagues de l'industrial català amb arrelament a l'elegant localitat de platja.
Al Suprem
L'actuació no és fàcil, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar el 2024 la modificació puntual del planejament que va aprovar l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes --el competent per la zona-- per crear el complex hípic-automobilístic, com va explicar aquest mitjà.
Això sí, els impulsors de la idea han acudit al Tribunal Suprem, convençuts que una segona lectura dels plans desbloquejarà les obres a la màxima instància judicial.
El Suprem, però, encara no s'ha pronunciat sobre si admet a tràmit el recurs de cassació.