La manca de connectivitat a El Prat obliga tres milions a volar amb escales
L'oferta actual no satisfà la forta demanda dels Estats Units, la Xina, el Japó i l'Índia, cosa que alhora limita el desenvolupament d'un turisme de més qualitat a Barcelona
Contingut relacionat: Les aerolínies s'oposen a la pujada de taxes que planteja Aena i exigeixen una baixada del 4,9%
Notícies relacionades
L'aeroport de Barcelona-El Prat va moure l'any passat 57,4 milions de passatgers, un 4,4% més que el 2024, seguint la tendència del conjunt d'Espanya. Per atendre aquesta demanda creixent, no n'hi ha prou amb ampliar les infraestructures: cal una estratègia de connectivitat global, especialment quan més de tres milions de viatgers han de volar amb escala des de o cap a la ciutat.
En detall, el 2024, més d'1,8 milions de passatgers van arribar o sortir de Barcelona amb vols indirectes, és a dir, fent almenys una escala en el seu trajecte cap a o des de Nord-Amèrica. Els Estats Units van encapçalar aquesta llista amb més d'1,5 milions de passatgers, seguits del Canadà i Mèxic.
A Àsia-Pacífic, en el període esmentat, uns 1,6 milions de viatgers van fer trajectes similars, amb la Xina, el Japó i l'Índia entre les primeres posicions, segons recull l'estudi 'La connectivitat internacional de Barcelona i els beneficis per a la ciutat', elaborat per Óscar Oliver, expert aeroportuari i exdirector comercial d'Aeroports de Catalunya.
Oferta turística
Aquest trànsit evidencia una "demanda no satisfeta" que no només obre oportunitats per a noves rutes i majors freqüències, sinó que també desenvolupa una oferta turística d'alt valor, capaç d'atreure visitants amb necessitats concretes i reforçar la projecció internacional de Barcelona.
En aquest sentit, l'informe destaca que l'increment de l'oferta --juntament amb el projecte d'ampliació d'El Prat-- pot ser un eix central per transformar el model turístic de la ciutat, passant d'un creixement centrat en volum a un de més qualitat.
Una dona camina amb la seva maleta en una cita a l'aeroport d'El Prat (arxiu) Europa Press
Visitant de luxe
Els viatgers de llarg radi no són de pas, allarguen l'estada, planifiquen el viatge amb antelació i registren una despesa mitjana més elevada, cosa que permet disminuir la pressió del turisme massiu i augmentar l'impacte econòmic per visitant.
Segons una anàlisi recent de CaixaBank Research, només el 3% dels turistes internacionals a Espanya pertany al segment de luxe, però aquest grup concentra gairebé una cinquena part de la despesa total.
La despesa mitjana diària d'aquest perfil ronda els 731 euros, enfront dels 46 euros del turista convencional, cosa que implica que el visitant d'alt poder adquisitiu gasta 16 vegades més per dia que el turista mitjà.
Negocis
Pel que fa a segments turístics d'alt potencial, l'informe destaca en primer lloc el de negocis i congressos (MICE, per les seves sigles en anglès), clau en una ciutat amb una agenda firal consolidada, com el Mobile World Congress o l'ISE (Integrated Systems Europe).
A aquest s'hi suma el turisme mèdic, avalat per la reputació del sistema sanitari, així com el turisme universitari i científic, lligat a la xarxa d'universitats, escoles de negocis i centres de recerca.
Més capacitat
Sobre l'ampliació d'El Prat, l'estudi subratlla que es tracta d'un projecte de gran envergadura amb una inversió prevista de 3.200 milions d'euros.
Entre les principals actuacions d'aquest, s'inclou l'allargament de la tercera pista fins a 3.160 metres, cosa que facilitarà l'operació d'aeronaus de llarg radi a plena càrrega, la construcció d'una nova terminal satèl·lit orientada al trànsit intercontinental i la modernització de les terminals existents.
Amb aquestes mesures, la capacitat total de l'aeroport passaria dels 55 milions de passatgers actuals a 70 milions.
Visió de l'ampliació de l'aeroport d'El Prat, segons l'informe d'Aena.
Intermodalitat
D'altra banda, Oliver adverteix que el creixement turístic ha d'anar acompanyat de responsabilitat ambiental. En aquest context, la intermodalitat entre l'avió i els serveis d'alta velocitat (AVE) contribueix a la competitivitat, ja que integrar el tren a les terminals permetria substituir vols de curta distància per trajectes ferroviaris i alliberar slots (horaris) per a rutes intercontinentals de més valor.
Aquest repte adquireix especial rellevància després de la crisi del sistema ferroviari espanyol provocada per la tragèdia d'Adamuz i els greus problemes a la xarxa de Rodalies de Catalunya, que han posat de manifest la necessitat de reforçar la seguretat i fiabilitat d'aquestes infraestructures amb urgència.
