Se sol dir que rehabilitar i reformar a vegades és més complex i costós que començar de zero. I més si l'edifici està catalogat, però al mateix temps es troba en molt mal estat. El repte és majúscul si, a més, vols dotar-lo d'una nova vida, creant-hi un museu de referència per a la ciutat on s'ubica.
En aquesta tasca es troben els equips de dos estudis d'arquitectura de reconeguda trajectòria: Casper Mueller Kneer Architects (Londres-Berlín-Seül) i els barcelonins OUA, que fa ja 10 mesos van rebre la petició de convertir els antics multicines Comedia en el nou Museu Carmen Thyssen Barcelona.
Precisió de cirurgià
L'equip de Casper Mueller Kneer Architects, especialista en rehabilitació d'edificis històrics com en la creació d'espais per a l'art i la cultura, reconeix que la intervenció als antics Comedia exigeix “una precisió de cirurgià” imposada per la doble condició de la densa trama de l'Eixample i la rigidesa del mateix Palau.
Els antics cinemes Comedia, futur Museu Thyssen de Barcelona
La resta és majúscula, ja que hauran de “reinterpretar” uns “interiors originals inexistents”, “mentre que les cobertes històriques actuen com el límit físic ineludible que acota la intervenció”.
És just darrere d'elles, respectant-ne la traça, on emergeix amb força el nou volum contemporani; una extensió necessària que dota l'edifici de l'entitat suficient per operar com a museu de primer nivell, “capaç d'acollir tant la col·lecció Carmen Thyssen com grans exposicions internacionals”.
Posar en valor el patrimoni protegit
La intenció en tot moment és restaurar i posar en valor la singularitat dels elements patrimonials protegits. En aquest sentit, a través de l'ampliació de l'edifici es pretén generar un diàleg més proper entre els visitants i les cobertes protegides, permetent contemplar-les des d'un altre punt de vista i destacant-ne el valor patrimonial.
Per la seva banda, des d'OUA afegeixen que també existeix el repte de mediar amb les diferents alçades dels edificis veïns a través de la nova edificació: l'edifici veí del passeig de Gràcia, amb una alçada de planta baixa més sis plantes, i, d'altra banda, l'Hotel Avenida Palace, amb una alçada de planta baixa més nou plantes.
Aquest fet provoca que, actualment, l'edifici del Palau Marcet, d'una alçada considerablement menor, generi una lectura de buit urbà, deixant exposades gran part de les mitgeres d'aquests edificis veïns.
Tancament de comerços
Sobre aquesta implantació urbana, els equips de CMK i OUA coincideixen en el plantejament: “Busquem crear un edifici que s'integri en el teixit urbà existent i permeti mediar entre dues alçades tan diferents que conflueixen en aquest xamfrà. Al mateix temps, la nova edificació pretén tenir la lectura de teló de fons, que permeti posar en valor la part catalogada de l'edificació del Palau Marcet”.
OUA també ressalta la importància d'aquest canvi a la ciutat, que permet revertir la situació actual, en què bona part de la façana de l'edifici catalogat i classificat com a equipament està ocupada per comerços en situació de precarietat urbanística i la part d'equipament està en desús i excepcionalment deteriorada.
Per tant, la intervenció també comporta el tancament progressiu d'aquests comerços perquè tot l'edifici acabi sent íntegrament un equipament cultural de la ciutat.
Teixit urbà
Durant la redacció del projecte, l'equip d'arquitectes ha tingut molt present l'estudi històric de l'edifici. Igualment, s'ha considerat amb especial atenció la visió experta en relació amb la restauració de la façana i les cobertes existents, així com en la configuració del creixement plantejat.
En aquest procés, s'han tingut en compte intervencions prèvies en què també es va completar el teixit urbà com a teló de fons de l'edifici històric preexistent. Entre els exemples més significatius hi ha l'edifici de les oficines de la Diputació de Barcelona, situat a la confluència de la Diagonal amb Rambla Catalunya.
La ciutat, que altres vegades veu desaparèixer la seva memòria entre demolicions precipitades, troba aquí un exemple de compromís amb el seu propi llegat. La rehabilitació demostra que és possible créixer sense esborrar la història, ampliar sense destruir, innovar sense oblidar.