La Cambra de Barcelona ha censurat el dèficit inversor crònic de la xarxa ferroviària a Catalunya, i ho ha exemplificat amb un dels símbols de la crisi del tren desencadenada fa dues setmanes: la suspensió del transport de mercaderies pel tancament del túnel de Rubí.
L'entitat que presideix Josep Santacreu ha lamentat aquest dijous la manca d'alternatives. "El dèficit d'infraestructures de base per al transport de mercaderies no ofereix alternatives factibles quan apareix un problema", ha dit la directora d'Estudis d'Infraestructures, Alícia Casart.
Dependència d'un sol enclavament
En la presentació d'un estudi, Casart ha censurat que les rutes per circular "són molt específiques i limitades", la qual cosa minva la sortida de productes cap a Europa o cap al centre sud peninsular.
El túnel de Rubí és un pas obligat per als trens d'ample internacional, de manera que, en quedar sense servei, aïlla el Port de Barcelona. Mentrestant, els treballs a Gelida arran de l'accident mortal també col·lapsen el pas fronterer a França.
Vista aèria de la terminal ferroviària de mercaderies de Barcelona
"Ha quedat en evidència la incapacitat de generar un pla de contingència ràpid i efectiu". Així mateix, ha assenyalat que a això s'hi afegeix el tall a l'AP-7 entre Martorell i Sant Sadurní (Barcelona), associat a l'accident a Gelida, ha recordat Casart.
Les mercaderies, sota mínims
Un caos que era evitable, segons la Cambra, ja que el Pla de Rodalies --que va començar a caminar el 2020-- ja preveia l'actuació avui en marxa per reparar la fissura del túnel de Rubí.
Inicialment, el pla preveia una inversió de 6.345 milions d'euros per a la xarxa ferroviària catalana, dels quals ja s'han executat 2.666 milions.
Tasques de reparació a la línia de Rodalies accidentada a Gelida
Arran de la crisi desencadenada el 20 de gener, la Generalitat i el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible han incrementat la xifra total fins als 8.000 milions, sobretot pel programa de manteniment i reposició d'actius.
Abans d'aquest increment, a aquest programa li corresponien 1.018 milions, dels quals 530 milions ja s'havien executat, i el volum pressupostari actual ha escalat fins als 2.243 milions.
1.000 euros l'any
La Cambra de Barcelona beneeix les projeccions del pla, que pretén assolir els 8.000 milions d'euros d'inversió total prevista al final de la dècada. Per a això, cal elevar de 600 a 1.000 milions la mitjana d'execució pressupostària de la primera meitat del pla fins al 2030.
Casart també ha criticat aquest dijous el "dèficit històric d'infraestructura i competencial" a la xarxa ferroviària catalana. Abans de gener de 2026, hi havia un retard de 800 milions d'euros en execució i de prop de 1.000 milions d'euros en adjudicacions.
La directora d'Estudis d'Infraestructures de la Cambra de Barcelona, Alícia Casart.
"Ensenyament"
Durant la presentació, el vicepresident de la Cambra de Barcelona, Miquel Martí, ha subratllat que l'entitat "fa dècades que avisa del dèficit d'inversions en l'àmbit ferroviari".
Els incidents ocorreguts el gener de 2026, amb l'accident ferroviari que es va saldar amb un mort a causa de la caiguda d'un mur, han marcat un "punt d'inflexió" i una reflexió sobre la xarxa ferroviària catalana, segons la Cambra.
"No ens ha sorprès el que ha passat, sinó la magnitud que ha tingut, agreujada per les condicions climàtiques", ha lamentat Martí.
Els ports, bloquejats
Segons l'informe, a dia 2 de febrer, el Port de Barcelona no podia moure cap de les seves 8 circulacions diàries (entre entrades i sortides) en ample internacional, i en ample ibèric només es podia parlar d'entre 4 i 6 circulacions diàries de les 60 al dia habituals.
Pel que fa al Port de Tarragona, si en una setmana té una vintena de circulacions diàries, entre el 21 i el 29 de gener en va tenir una mitjana de 6.