Al Japó hi ha dos escriptors contemporanis que només comparteixen el cognom, Murakami, però no són parents i els seus llibres no podrien ser més diferents. Haruki és famós a nivell global i sona cada any pel premi Nobel de Literatura (encara que mai li'l concedeixen).
Ryu (diminutiu de Ryunosuke) és un autor marginal amb fans repartits per Europa i els Estats Units i un home de moltes i diverses activitats (va tocar la bateria en un grup de rock, va produir discos de músics cubans per al segell Sony, va publicar un munt de novel·les i fins i tot va escriure i dirigir algunes pel·lícules).
Se'l sol confondre amb l'altre Murakami, l'autor seriós i sensible, etern aspirant al Nobel, però les seves històries de subjectes marginals, freqüentment addictes a les drogues, que es mouen entre la fantasia, el terror i un estudi sociològic del Japó contemporani, mai han aconseguit captar l'interès generalitzat de la població lectora. Va morir fa poc més d'una setmana, però la seva defunció va passar pràcticament desapercebuda a la premsa espanyola (quan vivia, les nostres editorials tampoc es mataven traduint-lo).
'Audition', de Ryu Murakami
Jo el vaig descobrir a finals dels anys 90 al festival de Sitges, on es projectava Audition, adaptació de la seva novel·la homònima a càrrec de l'estajanovista Takashi Miike, una història que, com és habitual en el seu autor, transita d'una certa normalitat frikoide al terror més absolut: un vidu burgès organitza un càsting per trobar parella, i l'escollida acaba resultant ser una amenaça més que notable per a la seva supervivència.
Joves nihilistes
De fet, aquesta és l'especialitat de la casa: començar amb alguna cosa que ja no és gaire normal per derivar ràpidament a una marcianada perillosa. Una cosa molt semblant passava en una altra adaptació, la de Piercing, a càrrec de l'americà Nicolas Pesce (totes dues es poden, i s'han de, veure a Filmin).
Ryu Murakami va començar la seva carrera literària el 1976 amb Blau gairebé transparent, publicada aquí en el seu moment per Anagrama, en una traducció (de l'anglès) de Jorge García Berlanga. Emparentable, llevat de la cutreria japonesa, amb la novel·la de Bret Easton Ellis Menys que zero, és el retrat d'uns joves nihilistes i sense futur que abusen de les drogues mentre tenen la impressió que no van enlloc.
Des de llavors, se l'ha anat publicant aquí a batzegades, intentant captar, sense gaire èxit, el lector de Chuck Pahlaniuk. Actualment, les editorials Malas Tierras i Abducción semblen estar-lo exhumant, encara que els inevitables problemes de distribució de les editorials petites a Espanya no asseguren una col·locació eficaç a les llibreries. Cosa que, d'altra banda, és fins i tot lògica en un maleït com el senyor Murakami (1952 – 2026).
Com que el seu poble, Sasebo, a la prefectura de Nagasaki, era a prop d'una base militar nord-americana, el jove Ryu va poder aconseguir discos que no arribaven al Japó i acabar tocant la bateria amb un grup de rock. Als anys 90, després d'una visita a l'Havana, es va dedicar a produir discos cubans per al mercat nipó.
Autor marginal
També es va dedicar a escriure i dirigir per al cinema, encara que les seves pel·lícules com a director no han gaudit d'una gran distribució fora del seu país.
Les seves novel·les reflecteixen un Japó afectat per un malestar transversal que pot adoptar diferents formes entre la sociologia i el terror, com demostra el ric de Audition, on el més terrible no són les conseqüències que haurà de pagar aquell home per triar la parella equivocada, sinó el fet, comunament acceptat, que un milionari faci un càsting per trobar parella.
Ryu Murakami ha mort sense superar el seu estatus d'autor marginal, conegut i apreciat només per uns quants. Queden els aplaudiments i les glòries per a l'altre Murakami, encara que, de moment, encara se li resisteixi el Nobel.