Daniel Ramírez: "Les violències polítiques es sostenen sobre una gran complicitat social"

La memòria sempre. I això és un retret al silenci dels botxins. Un joc arriscat, però necessari. El periodista i escriptor Daniel Ramírez (Pamplona, 1992) ha volgut endinsar-se en les escletxes més fosques de la nostra història recent amb la seva novel·la Els dies que no van existir (Espasa).

El que va començar com una investigació periodística sobre una xarxa de nazis ocults al nord d'Espanya va acabar convertint-se en un catàrtic exercici literari després de descobrir que el seu propi avi va ser víctima de l'extorsió d'ETA. Es tracta d'un thriller de ritme vertiginós, que enganxa el lector.

Ramírez entrellaça dues violències que semblen distants però que comparteixen una mateixa arrel: la complicitat social i la banalització del mal.

A través de la Júlia, una reportera que persegueix un criminal de guerra alemany refugiat a l'Espanya democràtica, l'autor reflexiona sobre el pes del passat i la dificultat de la memòria en un país que encara lluita amb les seves pròpies ferides.

Llunys dels clixés, Ramírez construeix un relat sobre la responsabilitat individual, el fanatisme que no caduca i la dolorosa recerca de la veritat quan el dolor professional es torna personal. Una obra que interpel·la el lector, perquè es pregunti com hauria actuat si hagués estat a l'epicentre dels anomenats anys de plom.

Tanmateix, Daniel Ramírez assenyala, en aquesta entrevista amb Letra Global, que el seu principal propòsit és que el lector devori les pàgines de la seva novel·la, que se senti apassionat per la història, que valori un thriller vertiginós.

El periodista i escriptor Daniel Ramírez, a Madrid, amb 'Letra Global' Luis Miguel Añón

La ficció d'altura sempre parteix del que ha viscut l'escriptor. Ramírez assenyala que l'origen de l'obra no és purament imaginari. Neix de les seves dificultats per publicar una història. El xoc contra un mur de silenci. “Em vaig trobar amb documents reals sobre una xarxa nazi al País Basc, però la meva font em va impedir la publicació. Em va dir que no volia remoure res, que només volia que els pogués veure”.

Ramírez va veure clar que aquell material podia ser decisiu per a una novel·la. I a això s'hi va sumar una altra vivència: la confessió del seu avi, als 95 anys, que havia estat víctima de l'extorsió d'ETA. “Va ser com una revisió catàrtica dels records”. Va entendre el periodista i escriptor que aquell avi tendre era el mateix home que, dècades enrere, vivia sota el jou del terror, alterant les seves rutines per salvar la vida. "Això em va explotar el cap", admet, explicant que la novel·la busca precisament aquestes "escletxes per les quals entendre com era possible que això fos així".

La Júlia, la protagonista, s'enfronta a murs de silenci. I, a través d'ella, l'escriptor aboca el que no va poder fer a la realitat. Una part important és la d'explicar-se el que Hannah Arendt va definir com la banalitat del mal. “Trobar un vell nazi viu i poder fer-li les grans preguntes sobre la banalització del mal", assevera Ramírez.

Portada de la novel·la de Daniel Ramírez

El joc amb les emocions és constant. Primer, la caça del nazi Gustav Hafner, que és per a la Júlia "la gran aventura que tot periodista vol viure". Però, en paral·lel, la recerca dels assassins del seu avi, que la submergeix en una "ansietat i pressió" insuportables.

Ramírez reflexiona sobre aquesta dualitat professional: "El periodisme et dona la distància i el cinisme suficient per abordar situacions extremes, però quan aquests assassins han fet córrer la teva pròpia sang, la cosa canvia".

La qüestió del nazi que es fa gran, que viu en una residència sense que ningú hi pari atenció, suposa un repte per a l'escriptor. “No volia caure en el tòpic de manual de l'etarra o el nazi. He investigat durant sis anys, amb entrevistes a descendents de criminals de guerra i antics terroristes”, assegura. I el resultat és que aquell vell nazi, Hafner, apareix com un personatge dotat d'una pàtina de cultura i sofisticació.

L'autor sosté que és molt més fàcil identificar-se amb les víctimes, però el repte literari resideix en el botxí: "Per mi era important dotar Hafner de capacitat de persuasió. Fer que fos molt difícil per a la Júlia rebatre les seves idees fanàtiques", remata.

Daniel Ramírez, a Madrid, amb 'Letra Global'

Hi ha penediment, dubtes sobre el que es va fer i per què es va fer? Ramírez pren aire. I assenyala que no, que passa el contrari. "És tal el fanatisme de la idea que el mou que mai desapareix del tot", afirma, citant Goebbels per recordar que, per a aquests homes, la història només els jutja com a criminals perquè van perdre la guerra.

Però, què passa amb les societats en què s'integren aquests personatges violents? Ramírez no defuig el debat sobre la responsabilitat col·lectiva. Segons l'autor, les violències que perduren, com el franquisme o el terrorisme d'ETA, "es sostenen sobre una enorme complicitat social, ja sigui per entusiasme o per la por que fa callar els veïns". I insisteix: “Què hauríem fet nosaltres a l'Alemanya dels anys 30 o a l'Euskadi de 1970?”.

En la conversa apareix la qüestió de la transició a Espanya. Hi va haver massa silenci, massa oblit? Ramírez veu l'experiència com una cosa “èpica”, tot i que admet les causes pendents com l'exhumació dels assassinats a les cunetes. “Les democràcies sempre són imperfectes. S'ha trigat molt i encara s'està trigant molt en això”, afirma.

Però el que s'ha de contar ara “és el futur”. Ramírez entén que hi ha d'haver una lluita contra la “desmemòria”. I li inquieta que els fills puguin dir que “els nostres pares van mentir”. Per a Daniel Ramírez, la solució no passa per la política, que sol "rebentar-ho tot", sinó per l'educació i la cultura.

Tot això es troba en una novel·la que convida a una reflexió profunda sobre la memòria i la responsabilitat individual i col·lectiva. Però Ramírez insisteix: “És un thriller per llegir amb passió, per entretenir i gaudir de la lectura”.

El periodista i escriptor no es vol perdre el dia de Sant Jordi a Barcelona, i estarà signant la seva novel·la a la caseta d'Espasa, a la FNAC de la Illa, a la Diagonal, d'11.00 a 12.00 hores.