Roberto Calasso i la mitologia bíblica d'Occident

La idea l'enuncia Borges. Però qui la va executar –canviant l'objecte– va ser Roberto Calasso (1941-2021), assagista i editor, l'ànima discreta del segell italià Adelphi i un dels intel·lectuals més seductors del seu temps. El repte consistia en la tasca (impossible) de reescriure el Quixot de Cervantes sense ser l'insigne novel·lista espanyol, sinó un autor francès del segle XX: Pierre Menard. Borges planteja aquest joc de màscares en un dels seus relats més celebrats –escrit el 1940, molt abans que Barthes descobrís la Mediterrània amb la seva teoria sobre la mort de l'autor– com a trampa per posar en qüestió la idea d'autoria, la convenció social sobre la lectura i els vincles d'uns textos literaris amb d'altres. 

Menard reprodueix sense variacions el Quixot cervantí, però el sentit del seu llibre difereix de l'original, sent alhora idèntic, pel fet d'haver estat redactat tres segles després. Com és possible? Perquè la literatura no resideix en la literalitat de les paraules; depèn també, en igual o major mesura, de com es desxifren. Una obra mestra pot tenir interpretacions divergents i antagòniques per a cada lector. L'espanyol del segle XVII en què va escriure Cervantes era (en el seu temps) la llengua contemporània. A molts lectors del present, però, els sembla llunyà, anacrònic, difícil o incomprensible, fins al punt que –com defensa Andrés Trapiello– a vegades sigui necessària una mena de traducció. 

'Contes complets' de Borges ALFAGUARA

Calasso, com el Menard de Borges, tria reescriure un altre llibre: l'Antic Testament, la part de la Bíblia que recull la tradició jueva. Ho fa en una cerimònia –fascinant– que al principi sembla emular l'estil d'aquesta narrativa mil·lenària per, a continuació, filtrar-la des de la sensibilitat de qui viu en l'ara, no en l'ahir. La lectura i la seva circumstància, per fer servir els termes d'Ortega y Gasset. El resultat d'aquesta tasca obsessiva és El llibre de tots els llibres, un assaig que Anagrama acaba de publicar –amb traducció de Pilar González Rodríguez– i que versa sobre les faules de la més antiga mitologia d'Occident. 

Aquest assaig de Calasso, part d'una col·lecció de llibres entre els quals figuren Les noces de Cadme i Harmonia, dedicat a la cultura grega, o La ruïna de Kasch, Ka, L'ardor o El caçador celeste, és una peça erudita i fèrtil, feta amb aquesta forma de destil·lació que George Steiner va anomenar el desplaçament hermenèutic. La reinterpretació d'històries: el llibre de les cròniques dels primitius reis d'Israel i les seves guerres i matances, la seva malaltissa relació de vassallatge amb Yahvè, els orígens de la religió dels sacrificis, la crueltat i la transcendència humana. Contes, paràboles, salms i elegies que tots hem sentit explicar una i mil vegades i que, tanmateix, en aquesta versió de Calasso semblen relats nous. 

Roberto Calasso A. ESTEVEZ (ANAGRAMA)

L'editor italià no s'aproxima a la Bíblia amb mentalitat racionalista, a la manera de Baruch Spinoza. El seu acostament al gran llibre sagrat –hebreu, primer; cristià, després– és poètic. Sensorial. Més que un assaig, la seva exegesi adopta l'aspecte d'un seductor artefacte narratiu que trastoca –per bé– l'expectativa dels lectors. El llibre de tots els llibres no és un estudi a fons sobre la tradició cultural de la Bíblia. És un (Nou) Antic Testament escrit per un lector avesat, poliglot, antològic, que converteix la saga hebrea en una reflexió sobre la cultura occidental, nodrida pels creuaments constants entre civilitzacions que van des d'Egipte a Pèrsia, des de l'antiga Fenícia fins a Grècia i Roma. 

Va ser un dels últims llibres que va decidir publicar abans de la seva mort. Una cosa natural si es té en compte que la seva escriptura va ser una tasca que es va prolongar durant dècades, encara que aquesta lenta maduració l'ajudés a unir idees sorgides del testament hebreu amb interpretacions posteriors, com la d'autors com Freud o Kafka. La prosa de Calasso és de nissaga clàssica: clara, elegant, assossegada, visual. El seu llenguatge neix de la meditació narrativa i conté passatges memorables sobre les invariants de l'ànima humana. La seva interpretació de l'Antic Testament fa connexions sorprenents i inesperades, fabrica imatges poderoses i salva la literatura bíblica del perill de convertir-se en arqueologia. 

'El llibre de tots els llibres' ANAGRAMA

La Bíblia de Calasso fug de lo doctrinal en benefici d'una forma alternativa de coneixement: la glossa. El mèrit més important de la seva empresa –tornar la mirada a la tradició occidental a partir del llibre que estableix la noció de cànon– és haver aconseguit que aquest rosari de llegendes ancestrals ressonin amb paraules noves i, alhora, tractin els dilemes humans del present, que no són diferents dels dels homes del passat. Entre ells i nosaltres existeix una línia de continuïtat. Calasso va descobrir a la biblioteca del seu pare –un home de lleis– que un llibre remetia a un altre i aquest, al seu torn, a molts més. Les seves recreacions bíbliques són doncs fruit de la necessitat de contar –d'una forma personal– allò que abans ja s'ha narrat per comprendre-ho en tots els seus termes. 

Cap llibre com la Bíblia té tal capacitat de reverberació, llevat de l'Odissea i la Iliada d'Homer. Obres que funden mons. On habiten els personatges i les històries que ens defineixen. Models a emular. Amb dimonis dels quals convé fugir i herois als quals admirar. Una cosmologia que, davant la tradició il·lustrada, ret homenatge a les formes de coneixement del passat, incloent-hi les seves variants populars. Les civilitzacions primitives no expressaven la seva cultura mitjançant  conceptes i hipòtesis. Ho feien a través de paràboles. Amb històries narrades on es barregen símbols, creences, tragèdies i alegries. 

Imatge del rei Salomó (1500) obra de Berrugete

La retòrica i la imaginaria de l'Antic Testament no transmet abstraccions, que és el camp de l'especulació de la teologia jueva i cristiana. Relata històries carregades de sang, sexe i violència. Amb profetes, reis cruels, dones adúlteres, matances colossals, altars de sacrifici plens del greix dels animals cremant-se sota el sol. Guerres i cendres. Temples i deserts. Parricidis. Imprecacions. Fantasmes. Sequeres. Interminables diluvis. Fratricidis. Tribus bel·licoses. Déus gelosos i venjatius. Creients sotmesos a la seva arbitrarietat. Filisteus. Ebonites. Un bestiari sorprenent eternitzat en les fràgils tauletes d'argila a les quals Calasso retorna tota la seva vida en aquest llibre exemplar, elegantíssim i deliciós sobre el que som.