Baba Yaga és un personatge del folklore eslau sotmès a interpretacions dispars. La més estesa és que es tracta de la típica vella bruixa maligna que ha vingut a aquest món a fer la guitza i a amargar-li la vida a la gent amb qui es creua. Una altra interpretació més benèvola la concep com una bona dona que sol prendre partit per l’heroi de la funció. La sèrie canadenca Yaga (Movistar, vuit episodis) opta per la primera versió i responsabilitza la vella malvada de totes les desgràcies que cauen sobre els protagonistes.
Cartell de 'Yaga'
Creada per l’actriu i dramaturga canadenca Kat Sandler (i adaptada de la seva pròpia obra de teatre de 2019), Baba Yaga es revela com una divertida mostra de Folk Horror i com un fulletó tan antiquat com encantador que, probablement, passarà força desapercebut entre l’apabullant oferta de les plataformes de streaming, la qual cosa seria una llàstima, ja que és una raresa molt entretinguda i de ritme trepidant que fa la guerra pel seu compte en el món del thriller contemporani.
Baba Yaga transcorre en una localitat costanera del Canadà on arriba un detectiu privat, Charlie Rapp (Noah Reid) per investigar l’estranya desaparició del jove Henry Park (Hudson Williams), fill d’una família de rics que tenen a Whittock la seva segona residència. El detectiu en qüestió és un faldiller graciós que al principi cau com una patada a les gònades, però que es va redimint al llarg de la sèrie.
Tot just després de passar-s’ho bé amb la recepcionista del seu hotel, perquè el primer és el primer, Charlie comença a patrullar la ciutat i coincideix en un bar amb la misteriosa Catherine Hargrove (Carrie-Anne Moss, descoberta fa anys a The Matrix, la reeixida trilogia dels germans/s germanes Wachowski).
Una professora de la localitat especialitzada en mitologia i folklore, que és qui li explicarà el mite de Baba Yaga, que havia captivat el desaparegut Henry (acabaran intercanviant fluids, sí, ja que Charlie és un home insistent, encara que sense gaire entusiasme per part de la docent).
Per donar-li un cop de mà en la seva recerca, Charlie comptarà amb una policia de Whittock, Clark Backo (Fran Carson), que haurà d’aguantar les insinuacions del detectiu al llarg de la trama mentre pensa si celebrar-les o no. Pel camí, tots dos coneixeran uns quants personatges pintorescos, entre ells, el millor amic d’Henry, i terriblement semblant a ell, que apareix mort una nit durant una festa folklòrica-terrorífica semblant a les del clàssic britànic The wicker man.
Un producte diferent
Entre amenaces, suggeriments i acudits masclistes a càrrec del bo de Charlie, la trama va fluint amb eficàcia en el microcosmos de Whittock. Terror, thriller i comèdia es fonen hàbilment per fabricar un producte que no s’assembla gens a gairebé tot el que es pot trobar a les plataformes i que recorda més als feuilletons francesos de principis del segle XX (Feuillade, Fantomas i companyia) que als productes de fabricació més recent.
La vella bruixa de la sèrie és una senyora de cabellera nívia esbullada que delira en l’idioma d’algun país de l’est i que, a falta dels últims episodis, no se sap si constitueix una amenaça real o si només és una sonada que viu al mig del bosc i és totalment inofensiva. La que no sembla gens inofensiva és la Catherine, la professora interessada en el folklore més ranci, que té tota la pinta d’estar involucrada en la desaparició del ric hereu.
Brillant i antiquat estudi de terror amb incursions humorístiques a l’estil de la magnífica Widow's Bay, Baba Yaga, amb els seus breus capítols de mitja hora de durada i un pressupost discret, és una d’aquestes benvingudes rareses que les plataformes sembla que s’esforcin per ocultar. No els ho permetem.
