Catalunya és terra d'impostors. Pensem en Enric Marco, que va presidir una associació de víctimes del nazisme sense haver sobreviscut a cap camp de concentració alemany. O en Alicia Esteve, en art Tania Head, que va estar al capdavant de l'associació de víctimes de l'11S novaiorquès sense haver patit l'atac dels jihadistes bojos. Hi ha quelcom fascinant en aquest tipus de persones, en la gent que considera que ser la víctima d'una atrocitat és quelcom al que val la pena aspirar.
I a vegades, del seu deliri se'n desprenen coses positives, com tots els diners que va recaptar Tania Head per a la seva associació i dels quals no es va quedar ni un dòlar, ja que mai va pretendre lucrar-se amb la seva absurda enganyifa.
Imatge del documental 'La supervivent'
Filmin acaba de penjar un documental en dues parts, La supervivent, en què el director, Kike Maillo, ha intentat escarbar en la ment de la senyoreta Esteve amb vista a entendre la seva performance victimista – interrompuda per dos periodistes del New York Times als quals alguna cosa els grinyolava del discurs de la molt proactiva Tania Head-, i ho ha aconseguit a mitges.
Acabar a la presó
Principalment perquè la interessada no estava per la labor de donar la cara davant la càmera i intentar explicar-se. Des que va tornar a Barcelona i a ser Alicia Esteve -la filla d'un empresari que va acabar a la presó juntament amb el germà de Tania per falsedat documental i altres tripijocs tirant a tèrbols el 1992, any olímpic- la nostra heroïna viu retirada a casa de la seva mare i sense parlar pràcticament amb ningú.
Així doncs, una actriu força semblant a la lianta s'ha encarregat d'interpretar-la. Compleix el seu paper amb escreix, però en un producte d'aquest tipus, l'absència del personatge principal fa que se'n ressentin els resultats (per no parlar de la presència constant del director, embolcallat amb un abric de militar austrohongarès).
L'absència de Tania arriba als extrems d'esborrar-li la cara quan apareix retratada, amb més gent, a la foto d'un diari. I és que “Feu el que us doni la gana, però no compteu amb mi per a res. I compte, que us envio els meus advocats” sembla ser el missatge transmès per Tania a Kike i el seu guionista, Markos Goikolea.
La supervivent és un documental digne i ben rodat que es segueix amb interès, tot i que no explica res que no sabéssim ja sobre la inefable Tania Head. Una amiga de la infància diu que era una noia solitària que sempre parlava de nuvis que ningú arribava a veure. La majoria de gent relacionada amb ella en un moment o altre es va negar a aparèixer al documental, com si volguessin deixar sola algú que ja s'havia exclòs del projecte.
Estafa moral
Jo me la imagino com una nena grassoneta i poc agraciada que, tot i passar per ESADE, fàbrica de Masters of the Universe, com diria Tom Wolfe, mai va trobar el seu lloc al món. I va haver d'acabar inventant-se'l: després de la caiguda de les Torres Bessones, l'Alicia es va convertir en Tania, va adoptar el cognom de la seva mare britànica, va viatjar a Amèrica (on mai havia estat) i va posar en marxa la seva espectacular estafa moral per ser algú que li semblava molt més interessant que ella mateixa.
Va dir que treballava per a Merrill Lynch a la planta 78 de la Torre Sud i que el seu xicot, Dave, va morir a la Torre Nord, tot i que mai havia posat un peu a les Twin Towers i Dave, directament, no existia. La seva gran mentida li va servir per obtenir l'interès dels altres, quelcom que, probablement, mai havia aconseguit en la seva versió barcelonina. Va ser bo mentre va durar, però la caiguda posterior va ser d'espant. Va desaparèixer i hi va haver rumors que s'havia suïcidat. Finalment, va reaparèixer a la seva ciutat natal, on es va refugiar a casa de la seva mare i porta una vida de reclusa.
Potser algun dia es decideixi a parlar. I allà hi seré jo per escoltar-la. De moment, cal conformar-se amb La supervivent, que et deixa lleugerament insatisfet, però és el més proper al misteri de Tania Head que s'hagi rodat fins ara.