Michael Polly (David Morrissey, presència habitual a la televisió britànica) és el fred i estirat director d'una escola als voltants de Bristol. Quan la seva dona, Sarah, desapareix i la policia local investiga, la inspectora Annie Cassidy (Eve Myles) es sorprèn de la calma amb què el senyor Polly s'ho pren tot.
No hi ha per part seva ni plor ni aparent desesperació ni cap preocupació: s'ho pren tot com una contrarietat que s'interposa entre ell i l'equip de futbol de l'escola, al qual entrena personalment i que ha de jugar aviat un partit de la màxima importància (per al senyor director).
El sospitós núm. 1
Una actitud tan peculiar només aconsegueix que la policia consideri el possible vidu una person of interest, que és un brillant eufemisme al qual recorren els anglesos per parlar d'un sospitós.
L'excel·lent interpretació de David Morrissey és, de fet, la bigamestre de Gone, la minisèrie de George Kay (sobre un llibre de Julie McKay i Rob Murphy) en quatre capítols que es pot veure a Filmin.
Cartell de la sèrie 'Gone'
Morrissey broda un paper fascinant amb la seva interpretació de Michael Polly, un tipus sempre contingut, que no s'altera davant de res i que sembla considerar que la seva feina com a director d'escola és pràcticament un sacerdoci. Michael Polly és un home amb una missió, formar nens i adolescents, i tot el que no sigui això ocupa un lloc molt baix a la seva llista de prioritats.
Notable invàlid emocional, en les seves relacions amb els altres és incapaç de baixar del pedestal en què ell mateix s'ha situat. La relació amb la seva filla, Alana (Emma Stapleton), és freda i distant. I la seva dona? Com s'enduia amb la seva dona?
Bé, en realitat no s'enduia. Com es descobreix en la investigació policial, la Sarah s'avorria com una ostra amb el seu marit, lamentava haver-se casat amb ell i tenia un amant, Stephen (Elliot Conrad), pare d'un alumne de Michael, un tipus no gaire interessant, però sí una mica més carinyós que l'home amb qui va cometre l'error de casar-se i que es converteix, és clar, en una altra person of interest.
L'home que mai no plora
Tranquils, que no us explicaré qui és l'assassí. Sobra aquí especialment l'spoiler perquè la identitat del culpable no és el més important de la història, que només seria un murder mystery més sense la presència d'aquest home congelat que ha fet de l'eterna contenció britànica la seva raó de ser, acabant així amb la possibilitat de portar una vida en què l'amor i l'afecte juguessin un paper principal.
El problema de fons de Michael Polly, com ja haureu intuït, és la seva al·lèrgia a viure, la seva reticència a involucrar-se en allò que pot fer mal, que és sempre el més interessant de l'existència. El seu cas és un noli me tangere de manual, com el del protagonista de I am a rock, aquella vella cançó de Paul Simon: I am a rock, I am an island/ Cause the rock it feels no pain and an island never cries (Sóc una roca, sóc una illa/ Perquè la roca no sent dolor i una illa mai no plora).
Sota la seva aparença de thriller, Gone (Desapareguda) és una història de redempció, la d'un tipus que s'ha entestat a mantenir-ho tot controlat, incloent-hi els seus sentiments, i s'acaba adonant que la seva actitud només li ha portat dolor a ell i als seus éssers estimats. En aquest sentit, la mort de la seva esposa és la teràpia més bèstia que ha necessitat per veure que la seva manera d'anar per la vida era una catàstrofe.
No sé si Gone trobarà el seu públic entre l'enorme oferta de les plataformes de streaming. No ho posa fàcil amb la seva barreja de gèneres (thriller més drama humà) ni amb el seu ritme pausat, que a molts els pot semblar feixuc (tot i que el foc lent és ideal per a la història).
Però el resultat val molt la pena, encara que només sigui per assistir a la portentosa interpretació del senyor Morrissey, un d'aquells actors que serveixen tant per a un set com per a un vuit, però que aquí està especialment inspirat.