La productora japonesa Toho, casa mare de Godzilla i altres monstres de l'infern, va estrenar el 1964 una pel·lícula que va acabar sent de culte, L'home vapor, que narrava les peripècies criminals d'un exbibliotecari convertit en venjador embogit.
Seixanta anys després i amb l'ajuda providencial de Netflix, la Toho torna a la càrrega amb el seu home de vapor en forma d'una minisèrie (vuit episodis) molt entretinguda de tons Pulp i una mica retro, amb un pressupost generós i uns efectes especials formidables que, lògicament, no eren a la primera versió del mite del tipus gasós que sembra el pànic a Tòquio i arma la tremolina per on passa.
Cartell de la sèrie de Netflix 'L'home vapor'
Tot comença amb un estrany assassinat en directe per televisió. La presentadora Kyoko Kono (Yū Aoi) ha convidat al seu programa un reputat científic. Mentre aquest fa gala del seu saber, un estrany fum comença a envoltar-lo i a ficar-se-li pel coll de la camisa i les camals dels pantalons. Molt poc després, el pobre home explota literalment, deixant-ho tot ple de sang (inclosa la brusa de la presentadora) i havent de ser recollit a trossets i amb guants.
Aquest estrany fenomen crida l'atenció d'un vell conegut de la senyoreta Kono, l'inspector Kenji Okamoto (Shun Oguri), amb qui va acabar no gaire bé després d'una investigació periodístico-policial, que es planta al plató en un tres i no res (esquivant les restes escampades del científic) i decideix que allà s'obre una investigació de les grosses.
Evidentment, tot i que la periodista i el poli fan veure que no volen saber res l'un de l'altre, acabaran formant una formidable parella d'investigadors que intentarà resoldre l'enigma del subjecte gasós (que llueix, no se sap ben bé per què, un enorme vestit que recorda al de David Byrne a Stop making sense).
Ja se sap que les parelles mixtes d'investigadors són un valor segur: recordem William Powell i Myrna Loy a les aventures de L'home prim, a Jean Marais i Mylene Demongeot a les pel·lícules de Fantomas o David Duchovny i Gillian Anderson a Expedient X.
És un recurs antiquat que li va molt bé a L'home vapor, un fulletó per entregues de caire sinistre molt en la línia de les pel·lícules mudes de Louis Feuillade. I qui diu antiquat, pot dir clàssic.
Un caça-científics
Després de l'explosió del científic, l'Home Vapor publica un vídeo en què es responsabilitza de la seva mort i afegeix que correran la mateixa sort els científics que, com el recent difunt, van col·laborar temps enrere al White Center, una instal·lació teòricament consagrada a atendre les víctimes d'un meteorit letal, però que en realitat es dedicava a cometre tota mena d'atrocitats amb els supervivents de l'explosió.
Després del científic, cau un cap de la Yakuza i és amenaçat el cap de la policia local, protector de l'inspector Okamoto i amic del seu difunt pare. En paral·lel a la investigació d'en Kenji i la Kyoko, una parella de germanets una mica tocats que tenen un canal de YouTube especialitzat en rareses per a frikis (i on no entra ningú), veuen en l'Home Vapor una possibilitat de sortir de pobres i es posen a la feina de buscar-lo. I fins aquí puc llegir, deixant caure només que la senyoreta Kono sembla saber molt més del que aparenta.
Una producció brillant
L'home vapor està escrita per Yeon Sang-ho i Ryu Yong-jae, i dirigida amb ritme i una excel·lent planificació per Shinzo Katayama. El ritme no és tan frenètic com en les produccions occidentals, però la trama avança a bon ritme.
Les aparicions de l'home gasós són del millor de la història, ja que llueixen uns efectes especials tan espectaculars com enginyosos en què el fum pot provocar unes catàstrofes fonamentals.
Concebuda com una bona mostra d'entreteniment per a tots els públics, L'home vapor coria el perill (ja superat: és entre el més vist de Netflix a nivell global) de no trobar cap tipus de públic: els adolescents podien pensar que hi havia massa parrafades (per no parlar d'aquells secundaris provectes, rics en ganyotes i expressions exagerades, que semblen haver-se quedat en els temps del kabuki), i els adults, que la cosa era una ximpleria per a criatures.
A L'home de vapor cal agafar-li el punt. El millor és el seu to antiquat, retro, carregat de tòpics conscients de ser-ho. En Kenji i la Kyoko són una parelleta molt bufona condemnada a entendre's. A no ser que el secret que amaga la periodista s'interposi en la previsible història d'amor.