Treballar davant del mar pot semblar una feina ideal durant l'estiu. Tanmateix, darrere de la imatge dels xiringuitos de platja s'amaguen testimonis que qüestionen les condicions laborals del sector. Un d'ells és el de Miguel Palmer, un antic cambrer que ha explicat la seva experiència al programa Equip d'Investigació, de La Sexta.
L'extreballador, veí de Calp (Alacant), va passar nou anys treballant en aquests establiments, des dels 17 fins als 26 anys. Cada temporada començava a finals de maig i acabava al setembre. Durant aquests mesos, assegura que les jornades interminables i la manca de descans formaven part de la seva rutina.
Una rutina esgotadora
Palmer explica que començava a treballar a les 10 h i acabava el seu primer torn a les 16 h. Després tornava a les 19 h i es quedava a l'establiment fins al tancament. Un horari que, segons els seus càlculs, suposava fer 15 o 16 hores diàries.
Aquesta situació es repetia durant pràcticament tot l'estiu. L'extreballador assegura que podia encadenar 90 dies de feina sense descans. Una càrrega laboral que acabava passant factura i que, segons el seu testimoni, també es reflectia en el cansament dels seus companys.
Jornades fora del que és habitual
Tanmateix, hi va haver situacions encara més extremes. Palmer reconeix que va arribar a treballar fins a 36 hores seguides. En algunes ocasions acabava la seva jornada a la una i mitja o les dues de la matinada i s'havia de reincorporar a les set del matí.
El temps disponible entre tots dos torns era tan reduït que amb prou feines podia descansar. "No em donava ni temps per anar a casa", recorda davant de les càmeres. Per aquest motiu, va arribar a quedar-se a dormir al mateix restaurant per poder continuar treballant.
Contractes sota sospita
Les llargues jornades no eren l'únic problema que denuncia. Palmer sosté que mai va cobrar les hores extraordinàries que feia. A més, assegura que hi havia diferències importants entre les hores que figuraven als seus contractes i les que realment treballava.
"Al contracte figuraven vuit... amb sort", explica. Fins i tot reconeix que va arribar a tenir contractes de mitja jornada, tot i treballar moltes més hores. Segons relata, els diners corresponents al temps restant se li lliuraven sense declarar.
Els límits legals
La legislació espanyola estableix una jornada ordinària màxima de 40 hores setmanals de promig anual. També contempla, amb les particularitats legalment previstes, un descans mínim de 12 hores entre jornades. Així ho recull l'Estatut dels Treballadors i ho recorda l'Administració General de l'Estat en la seva informació actualitzada al març de 2026.
A més, les empreses han de portar un registre diari de l'horari laboral. La Inspecció de Treball contempla entre les possibles irregularitats les jornades superiors a les contractades, els incompliments sobre hores extraordinàries i els pagaments no declarats. Tanmateix, el testimoni de Palmer no acredita per si sol una infracció empresarial.
L'altra cara de l'estiu
El relat de Palmer posa el focus en una realitat allunyada de les vacances i el descans que representen els establiments a la vora del mar. La seva experiència mostra com una temporada de feina pot convertir-se, segons denuncia, en mesos d'esgotament.
Mentre els clients gaudeixen de les seves vacances, el testimoni de l'extreballador planteja una qüestió fonamental: quines condicions suporten els qui fan possible aquest servei. Una pregunta que va més enllà dels xiringuitos i situa el respecte als drets laborals al centre del debat.