Els experts coincideixen: "La millor escalivada s'aconsegueix cuinant-la a la fregidora d'aire durant 20 minuts i a 180 graus"

No tothom gaudeix menjant verdures. Tanmateix, existeixen receptes capaces de convertir-les en un plat irresistible. És el cas de la escalivada, una elaboració tradicional catalana que destaca pel seu gust intens, la seva textura sucosa i la seva senzilla preparació.

L'escalivada comparteix protagonisme amb altres receptes mediterrànies, com el pisto o el ratatouille francès. El seu principal atractiu rau en la combinació de albergínies, pebrots i cebes rostides, que adquireixen una textura tendra i un gust especialment agradable durant la cocció.

El secret està en el foc

Un dels aspectes més curiosos d'aquest plat és el seu nom. La paraula escalivada prové del verb català escalivar, que significa cuinar sobre les brases o al caliu. Es tracta d'una tècnica tradicional que aprofita la calor de les brases per rostir lentament els aliments.

Precisament, el secret d'una bona escalivada és aconseguir que les verdures quedin tendres per dins i ben rostides per fora. La preparació tradicional a la brasa aporta un característic toc fumat que potencia el seu gust. Encara que la pell s'enfosqueixi, no suposa cap problema, ja que es retira abans de servir.

Una preparació senzilla

Encara que tradicionalment es cuina sobre brases, actualment és habitual preparar l'escalivada al forn. Per fer-ho, n'hi ha prou amb posar les verdures en una safata i rostir-les fins que siguin tendres. El temps dependrà de la seva mida, tot i que sol situar-se entre 30 i 60 minuts.

Un cop rostides, convé deixar-les reposar uns minuts per facilitar la retirada de la pell. Després, es tallen a tires i s'amanixen amb oli d'oliva verge extra i sal. També es pot afegir una mica d'all per intensificar el gust.

Un plat amb moltes possibilitats

Una altra de les grans avantatges de l'escalivada és la seva versatilitat a la cuina. Es pot servir tèbia o freda, com a entrant, guarnició o acompanyament d'altres plats. També combina especialment bé amb torrades, anxoves o formatge de cabra.

A més, els seus ingredients habituals encaixen en el patró de la dieta mediterrània, caracteritzada pel protagonisme dels aliments vegetals i l'oli d'oliva. Una recepta que demostra que no calen elaboracions complicades per gaudir de les verdures.

L'escalivada és, en definitiva, una d'aquestes joies de la cuina catalana que han sabut conservar la seva essència. Amb pocs ingredients i una bona cocció, aconsegueix que les verdures deixin de ser un simple acompanyament per convertir-se en les veritables protagonistes de la taula.

Recepta de l'escalivada

Tria bé les verdures. Procura que l'albergínia sigui ferma i pesi en relació a la seva mida; observa bé la pell, que ha de ser llisa i brillant. La pauta per escollir els pebrots seria similar: pesats, carnosos i amb pell brillant sense cops ni arrugues.

Pel que fa a la ceba, opta per les dolces, de Figueres o les tendres perquè queden ben rostides senceres i amb pell i no piquen tant com les tradicionals.