Les àvies cuineres: "Per pelar un ou dur, n'hi ha prou amb colpejar la closca i fer-lo rodar amb el palmell de la mà sobre una superfície plana"
Un gest de només uns segons canvia la manera en què es desprèn la closca i pot evitar un dels problemes més habituals
Altres notícies: Una cuinera, sobre el millor sopar: "La pizza més saludable porta una massa proteica formada per 1 terrina cottage, 1 ou mitjà i 30 g de farina de civada"
Notícies relacionades
Pelar un ou bullit pot acabar amb mitja clara enganxada a la closca. Tanmateix, un gest molt senzill ajuda a evitar-ho: colpejar suaument la closca i fer rodar l'ou sobre una superfície plana amb el palmell de la mà.
El moviment aconsegueix formar moltes petites esquerdes repartides per tota la superfície. D'aquesta manera, resulta més senzill introduir els dits sota la membrana que separa la clara de la closca i retirar-la en fragments grans.
La clau és a sota
L'efecte té explicació en la pròpia estructura de l'ou. Entre la closca i la clara existeix una fina membrana interna. En esquerdar la closca de manera uniforme, aquesta capa pot desprendre's amb més facilitat i arrossegar nombrosos trossos.
També hi influeix la frescor. El Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) assenyala que els ous extremadament frescos solen ser més difícils de pelar i recomana, per a ous durs, utilitzar aquells que fa algun temps que estan refrigerats.
![Masía catalana en venta](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570182.jpg?p=w:320\/h:240&h=na48N1s0"])
La cocció també compta
No existeix, a més, un únic mètode obligatori per aconseguir un bon resultat. L'USDA proposa col·locar els ous en aigua freda, portar-la fins a l'ebullició i després deixar-los reposar tapats. Per a un ou gran recomana uns 15 minuts amb aquest procediment, que busca una cocció completa.
Aquells que busquin un rovell més cremós solen reduir considerablement aquest temps en introduir l'ou en aigua ja calenta. Tanmateix, un rovell poc quallat suposa un risc microbiològic més gran. L'EFSA recorda que l'ou cru o insuficientment cuinat està entre els aliments associats a la salmonel·losi.
![El pueblo más bonito de Cataluña, Peratallada](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570239.jpg?p=w:320\/h:240&h=p82PdjLY"])
Un detall de seguretat
L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició estableix com a referència que, per a ous destinats al consum immediat, el centre assoleixi 63 graus durant almenys 20 segons, o un tractament equivalent. Una cocció completa ofereix un marge de seguretat més gran.
Tampoc convé deixar l'ou durant molt de temps a temperatura ambient abans de cuinar-lo. La refrigeració ajuda a limitar el creixement de Salmonella, i l'AESAN assenyala que a temperatures iguals o inferiors a set graus la seva multiplicació a l'interior resulta insignificant.
Del foc a l'aigua freda
Un cop acabada la cocció, un altre pas facilita el resultat: refredar els ous immediatament. L'USDA aconsella fer-ho amb aigua freda abans de colpejar suaument tota la closca i començar a pelar.
El refredament també talla ràpidament la cocció residual. Així resulta més fàcil controlar la textura i evitar que la calor acumulada continuï actuant sobre el rovell. Després arriba el moment del truc: colpejar, rodar amb suavitat i retirar la closca des d'una zona ja fracturada.
Un gest que marca la diferència
El resultat pot servir per a amanides, torrades, entrepans o nombrosos plats quotidians. Si l'ou queda completament bullit, l'USDA indica que es pot mantenir fins a set dies refrigerat.
No cal cap estri especial ni una tècnica complicada. Una cocció controlada, un refredament ràpid i unes voltes sobre el marbre poden convertir una tasca frustrant en un gest de només uns segons. I aconseguir que la clara arribi sencera al plat.
