Pedro Sánchez manté, des de fa anys, una curiosa relació amb Luna Rossa, un restaurant napolità situat al número 24 del carrer San Bernardo, a Madrid. L'establiment ha estat assenyalat repetidament com un dels seus italians predilectes, tot i que l'afirmació que sigui actualment el seu "restaurant favorit" requereix un matís.
La vinculació està perfectament documentada. Al desembre de 2010, Sánchez va publicar a Twitter que estava, en aquell restaurant, amb uns amics menjant una pizza que va qualificar de 'collonuda'. Cadena SER va recuperar anys després aquell missatge i va parlar amb la propietària, que va explicar que en aquell moment era client habitual.
Una pizza amb història
Aquell comentari va acabar formant part de la història del restaurant. Fins i tot va néixer posteriorment una pizza anomenada Collonuda, tot i que no era exactament la que havia tastat Sánchez. El mateix president va aclarir anys més tard que aquella nit, segons recordava, havia demanat en realitat una Diàvola.
Aquest detall és important per explicar què li va agradar realment de l'establiment. No existeix una declaració pública recent en què Sánchez expliqui una especial passió per tota la gastronomia italiana ni que permeti afirmar que Luna Rossa continua sent, el 2026, el seu restaurant favorit. El que està acreditat és el seu entusiasme per aquella pizza i les seves visites al local.
Un tros de Nàpols
Luna Rossa tampoc és una pizzeria italiana convencional. Es defineix com un restaurant de cuina tradicional napolitana i porta més de tres dècades instal·lat a Madrid. La seva proposta gira al voltant de les receptes de la Campània, les pizzes i una cuina de producte allunyada de versions més internacionalitzades de la gastronomia italiana.
Un dels seus principals emblemes és el forn de pedra napolità alimentat amb llenya, al voltant del qual ha construït bona part de la seva identitat. El negoci va néixer de la mà de Giuseppe Zucchini i, posteriorment, va quedar vinculat a la següent generació de la família, mantenint aquest caràcter de trattoria tradicional.
Molt més que pizza
La carta actual permet entendre millor el tipus de restaurant que freqüentava Sánchez. Al costat de les pizzes apareixen elaboracions com la parmigiana di melanzane, amb albergínia, parmesà, mozzarella i tomàquet San Marzano, o els bucatini amb conill, vi blanc, pecorino i tomàquets del Vesuvi.
També, destaca el ragú napolità, elaborat amb pasta de Gragnano, carn de vaca rossa gallega i costella de porc ibèric. La preparació es cuina lentament durant deu hores i s'acaba amb ricotta de búfala i parmesà, una recepta que reflecteix l'orientació del local cap a la cuina del sud italià.
La pizza segueix manant
Les pizzes continuen sent, però, el cor de Luna Rossa. La Margherita combina tomàquet San Marzano, mozzarella fresca, alfàbrega i oli d'oliva, mentre altres versions incorporen gorgonzola, pecorino, provola fumat o embotits italians. És precisament aquest terreny el que connecta directament el restaurant amb Sánchez.
La seva relació amb l'establiment va néixer abans d'arribar a la Presidència del Govern, càrrec que continua ocupant actualment, segons la informació oficial de La Moncloa. Aquell àpat informal de 2010 va adquirir després una altra dimensió en ser rescatat de les seves antigues publicacions.