Cuinar peix a la planxa sembla una de les preparacions més senzilles de la cuina. Tanmateix, aconseguir que quedi sucós, sencer i sense enganxar-se a la paella pot convertir-se en un petit maldecap.
El problema apareix especialment amb peixos delicats. La pell pot quedar adherida al fons i, en intentar aixecar la peça, el filet acaba trencant-se. Una dificultat que obliga a controlar bé la temperatura i el moment en què es gira el peix.
Un recurs molt senzill
El xef Marcos Serén, conegut a les xarxes socials com a Chef Mspín, ha popularitzat una solució molt simple: recórrer al paper de forn, també anomenat paper vegetal o sulfuritzat. La seva proposta s'ha difós recentment utilitzant sardines com a exemple.
La tècnica consisteix a utilitzar el paper com a barrera entre el peix i la superfície de cocció. En el cas de les sardines mostrat per Serén, aquestes es col·loquen sobre paper vegetal i es cuinen a la paella formant un paquet, cosa que a més facilita posteriorment la neteja.
El peix no té per què enganxar-se
Evitar que el peix s'adhereixi és també un dels punts essencials de la tècnica tradicional a la planxa. En una paella sense paper, resulta especialment important eixugar bé la pell i controlar la temperatura, a més d'esperar que aquesta s'hagi cuinat abans d'intentar moure la peça.
El paper vegetal ofereix una altra alternativa per a les preparacions més delicades. A més de reduir el contacte directe amb la paella, pot limitar les esquitxades i facilitar la manipulació. Això resulta especialment útil amb sardines i altres peixos la pell dels quals es pot trencar amb facilitat.
Un aliment amb interès nutricional
Més enllà de la tècnica escollida, el peix ocupa un lloc important dins d'una alimentació equilibrada. L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) destaca la seva aportació de proteïnes, àcids grassos omega-3, vitamines i minerals, entre ells el iode i el seleni.
Les recomanacions espanyoles també mantenen el peix com un aliment de consum habitual. L'AESAN aconsella, per a la població general, entre tres i quatre racions setmanals, procurant alternar peixos blancs i blaus. L'agència recorda, però, que determinades espècies requereixen precaucions especials pel seu contingut en mercuri.
No tot depèn del paper
La mateixa EFSA va recordar el febrer de 2026 que els beneficis nutricionals s'han de combinar amb una elecció variada d'espècies, especialment en embarassades i infants, per reduir l'exposició al metilmercuri present en alguns grans peixos depredadors.
Per tant, el paper de forn no converteix per si sol una preparació en més saludable ni substitueix una bona tècnica. El seu principal avantatge és molt més pràctic: crear una separació entre el peix i la paella, facilitant que una peça delicada arribi sencera al plat.
Per a qui acaba habitualment amb mig filet enganxat al fons de la paella, pot ser una solució sorprenentment senzilla. Un tros de paper vegetal i uns minuts de cocció poden marcar la diferència entre un peix destrossat i una peça que conservi tant el seu aspecte com la seva sucositat.
Com fer el peix a la planxa sense que s'enganxi:
Ingredients
- Sardines fresques, 8 u
- Sal gruixuda, al gust
- Oli d'oliva verge extra, 1 cullerada
- Paper de forn
Pas 1
Posem les sardines sobre una fulla de paper de forn, reguem amb l'oli d'oliva i salem al gust. Tanquem el paper formant un paquet ben segellat.
Pas 2
Escalfem una paella a foc mitjà-alt.
Pas 3
Quan la paella estigui ben calenta, posem el paquet a la paella i cuinem durant 4 minuts.
Pas 4
Li donem la volta i cuinem 4 minuts més. Per girar-lo podem fer servir un plat com si giréssim una truita.
Pas 5
Obrim el paquet amb compte de no cremar-nos i servim les sardines immediatament.