Una cuinera, sobre aquest plat: "L'ensaladilla russa més bona i saborosa només porta 2 llaunes de tonyina, 2 patates i 150 g d'olives verdes sense os"

L'ensaladilla russa és un d'aquells plats capaços d'aparèixer tant en un àpat familiar com a la barra d'un bar. Patata, pastanaga, ou, tonyina, olives i maionesa formen avui una de les seves versions més reconeixibles a Espanya.

La seva història, però, condueix fins al Moscou del segle XIX. La versió més estesa atribueix la seva popularització a Lucien Olivier i al restaurant Hermitage, on se servia una preparació molt més sofisticada que les actuals, amb carns, marisc i una salsa la fórmula exacta de la qual no ha arribat fins als nostres dies.

De Moscou a les cuines espanyoles

Amb el pas del temps, aquella elaboració es va transformar i simplificar. Els ingredients cars van donar pas a productes més accessibles i l'amanida Olivier va acabar adoptant nombroses variants en funció del país, la regió i fins i tot de cada família.

A Espanya ha adquirit una personalitat pròpia i s'ha convertit en una tapa habitual. Però la seva preparació tradicional exigeix bullir diversos ingredients i esperar que es refredin. Un procediment que es pot escurçar considerablement gràcies a un electrodomèstic present en pràcticament qualsevol cuina.

Llesta en pocs minuts

Laura Gómez, creadora del projecte Micro Receptes, proposa preparar l'ensaladilla utilitzant el microones. La divulgadora és autora de Micro receptes. Cuina sana, fàcil i creativa al microones, publicat per Zenith al gener de 2024 i compost per 70 propostes pensades per aprofitar aquest electrodomèstic.

Per a dues persones es necessiten dues patates, una pastanaga, un ou, olives verdes, dues llaunes de tonyina i maionesa. La preparació completa ronda els 15 minuts i evita haver de posar diverses cassoles al foc.

El truc està en la cocció

Les patates i la pastanaga es pelen, es punxen i es col·loquen en un recipient apte per a microones amb una mica d'aigua. Després es tapen i es cuinen durant vuit minuts a uns 850 watts, segons la recepta difosa per Gómez.

Un cop tendres, es tallen i es barregen amb la tonyina i les olives. L'ou també es pot preparar al microones: es trenca en una tassa, es punxa diverses vegades el rovell, es tapa i es cuina durant uns dos minuts a 360 watts. Finalment s'incorpora la clara, s'afegeix la maionesa i s'acaba el plat amb el rovell ratllat.

És segur el microones?

L'ús d'aquest aparell continua generant alguns dubtes, especialment per la paraula “radiació”. L'Organització Mundial de la Salut explica, però, que les microones formen part de les radiacions no ionitzants i que els forns que compleixen les normes de seguretat no representen un perill per a la salut.

L'American Cancer Society també assenyala que cuinar aliments al microones no augmenta el risc de càncer. Aquesta radiació no té l'energia necessària per ionitzar els àtoms i provocar directament el tipus de dany a l'ADN associat a les radiacions ionitzants.

Una precaució important

El que sí convé vigilar és l'escalfament desigual. Algunes zones poden assolir temperatures diferents, per la qual cosa resulta recomanable respectar els temps de cocció, deixar reposar els aliments quan correspongui i comprovar que estiguin prou calents abans de consumir-los.

El resultat demostra que un plat associat a llargues preparacions també pot adaptar-se a una cuina més ràpida. Quinze minuts i un microones són suficients per portar a taula una versió senzilla d'un clàssic que, més d'un segle després dels seus orígens, continua reinventant-se sense perdre el seu lloc al receptari popular.

Recepta de l'ensaladilla russa

Aquesta és la recepta de l'ensaladilla russa de Laura Gómez: