Per molt afecte que es tingui a un ingredient, sempre queda marge per descobrir una altra manera de cuinar-lo. Amb l'albergínia passa justament això. Marta, la cuinera darrere de @origen_bymarta, proposa convertir-la en unes mandonguilles vegetals capaces de canviar completament la seva textura habitual.
La idea parteix d'una recepta de Paola Freire, coneguda a les xarxes com @foodtropia, i remet a les polpette di melanzane italianes. No és una ocurrència recent: l'Accademia Italiana della Cucina recull versions tradicionals en regions com Calàbria i Llombardia, amb pa ratllat, formatge i herbes com a base.
El viatge d'una hortalissa
L'albergínia, Solanum melongena, té arrels asiàtiques. Kew situa la seva àrea de domesticació entre l'Índia, Myanmar i la Xina, mentre que les primeres referències escrites del seu cultiu apareixen en textos sànscrits i xinesos de fa uns 2.000 anys. La seva història és, per tant, molt més antiga que moltes receptes actuals.
La seva arribada al Mediterrani va estar lligada a l'expansió del món islàmic des del segle VIII. Amb el temps va passar a integrar-se en cuines del sud d'Europa i avui forma part de nombrosos receptaris mediterranis, des de preparacions fregides i rostides fins a guisats, cremes i conserves.
Més present que mai
El seu pes també es mesura al camp. L'últim avanç disponible del Ministeri d'Agricultura, corresponent a l'abril de 2026, estima unes 294.700 tones d'albergínia a Espanya, amb unes 3.700 hectàrees cultivades. La previsió augmenta lleugerament respecte a 2025 i supera la mitjana de les cinc campanyes anteriors.
El context europeu reforça aquesta importància. Eurostat va situar Espanya com a primer productor d'hortalisses fresques de la Unió Europea el 2024, amb 14,8 milions de tones. L'albergínia forma part d'una horticultura especialment rellevant a les zones mediterrànies espanyoles.
Tres formes molt nostres
La tradició espanyola ofereix bons exemples. La Albergínia d'Almagro, protegida per Indicació Geogràfica Protegida, es cou i després fermenta amb un amaniment que inclou vinagre, oli, sal, comí, all, pebre vermell i aigua. Pot presentar-se sencera, amanida, farcida o tallada.
A Andalusia apareix l'alboronía, un guisat d'hortalisses en què l'albergínia comparteix protagonisme amb la carbassa i altres verdures. Turisme d'Andalusia la inclou entre les seves receptes tradicionals i l'emmarca en una cuina d'horta amb una marcada herència històrica.
El foc ho canvia tot
Una altra preparació imprescindible és l'escalivada, vinculada sobretot a Catalunya. Les albergínies i els pebrots es rosteixen a la brasa o al forn, es pelen i es tallen a tires. L'amaniment final és senzill: oli d'oliva, sal i, segons la versió, all picat.
Aquest recorregut explica per què unes mandonguilles d'albergínia no resulten tan estranyes com semblen. L'albergínia admet gairebé qualsevol tècnica i canvia de caràcter amb facilitat. Pot ser cremosa, fumada, cruixent o melosa. Potser aquesta sigui la seva major virtut: mai obliga a cuinar-la dues vegades de la mateixa manera.
Recepta de les mandonguilles
Aquestes són les mandonguilles d'albergínia de la cuinera Marta:
Ingredients
- Albergínies mitjanes, 2 ud
- Pa ratllat, 4 cullerades soperes
- Formatge parmesà ratllat o mozzarella ratllada, ¼ de tassa
- All, 1 gra
- Ou, 1 ud
- Pebre vermell dolç, ½ culleradeta
- Pebre negre mòlt, al gust
- Sal, al gust
- Maizena, quantitat necessària per arrebossar
- Oli d'oliva verge extra, quantitat necessària
- Salsa de tomàquet casolana, 200 g
- Olives negres picades, un grapat
- Alfàbrega fresca, unes fulles per servir
Pas 1
Untem cada albergínia sencera amb oli d'oliva, les emboliquem amb paper d'alumini i les rostim al forn o a l'airfryer a 180 ºC durant 30 minuts, fins que en punxar-les estiguin tendres.
Pas 2
Retirem el paper, deixem temperar uns minuts i pelem les albergínies. La pell sortirà gairebé sola.
Pas 3
Esmicolem la polpa amb dues forquilles en un bol ampli.
Pas 4
Afegim el pa ratllat, el formatge ratllat, l'all picat, l'ou, el pebre vermell dolç, la sal i el pebre.
Pas 5
Barregem bé fins a obtenir una massa que es deixi modelar sense enganxar-se. Si queda massa humida, incorporarem més pa ratllat cullerada a cullerada fins que tingui una textura manejable.
Pas 6
Ens untem les mans amb una mica d'oli d'oliva i formem les mandonguilles de la mida d'una nou gran.
Pas 7
Passem cada mandonguilla per maizena i sacsegem l'excés.
Pas 8
Escalfem un fons d'oli d'oliva en una paella a foc mitjà i daurem les mandonguilles girant-les amb cura, fins que estiguin daurades per totes bandes.
Pas 9
Incorporem les olives negres picades i la salsa de tomàquet casolana, baixem el foc i deixem cuinar a foc suau durant 10 minuts
Pas 10
Servim amb unes fulles d'alfàbrega fresca per sobre.
Notícies relacionades
- Els cuiners coincideixen: "Els pèsols en conserva no milloren amb pernil, sinó amb 1/2 kg de cloïsses, 12 alls tendres i 1 culleradeta de farina"
- Els cuiners coincideixen: "La clau per a un ou ferrat perfecte no és omplir la paella d'oli, sinó inclinar-la uns 45 graus per concentrar-lo en un extrem"