L’ensaladilla és un d’aquells plats que venen de gust quan pugen les temperatures. Fresca, senzilla i fàcil de preparar amb antelació, té en la maionesa un dels seus ingredients més característics, però també un dels que més augmenta el seu aport energètic.
La raó està principalment en l’oli. La maionesa tradicional és una emulsió d’oli en aigua estabilitzada habitualment pel rovell d’ou, segons recull la literatura científica. A més, la normativa europea estableix que cada gram de greix aporta 9 quilocalories.
Un gir senzill
Alberto Ugarte, conegut a Instagram com @ugar90, proposa canviar les proporcions per aconseguir una versió més lleugera. La seva recepta utilitza ou dur, formatge crema light, mostassa i només una cullerada d’oli d’oliva verge extra per elaborar la salsa.
Per a dues persones, l’ensaladilla es prepara amb dues patates bullides, uns 150 grams de pollastre rostit, un quart de ceba i un ou dur. A aquests ingredients s’hi afegeix després la crema que substitueix la maionesa convencional.
Així aconsegueix la textura
L’ou dur es tritura amb una cullerada de formatge crema, una altra de mostassa, l’oli i un polsim de sal. El resultat és una salsa espessa i suau que permet cobrir la patata i el pollastre sense recórrer a les quantitats d’oli habituals d’una maionesa.
Les patates es bullen senceres fins que siguin tendres i després es tallen a daus. Es barregen amb el pollastre esmicolat i la ceba picada, s’hi incorpora la salsa i el conjunt es deixa reposar a la nevera durant almenys mitja hora.
També admet canvis
La recepta resulta especialment pràctica per aprofitar restes de pollastre rostit, tot i que no és imprescindible disposar-ne. El pollastre es pot substituir per gall dindi, pernil dolç o tonyina al natural sense canviar la idea principal del plat.
També existeix una alternativa sense carn. Els cigrons cuits poden ocupar el lloc del pollastre, mentre que la ceba es pot deixar uns minuts en aigua freda si es busca un sabor menys intens.
Millor sempre freda
Hi ha un últim aspecte important durant l’estiu. En contenir ou dur i pollastre, l’ensaladilla s’ha de conservar correctament refrigerada i manipular-se amb higiene, dues precaucions especialment rellevants davant el risc microbiològic. L’AESAN insisteix en la importància del control de la temperatura en aquest tipus d’elaboracions.
El resultat demostra que alleugerir una ensaladilla no obliga a renunciar a la seva cremositat. N’hi ha prou amb modificar la salsa i aprofitar ingredients quotidians per convertir un clàssic estiuenc en una opció diferent, senzilla i fàcil d’adaptar al que hi hagi a la nevera.
Recepta de l’ensaladilla
Aquesta és l’ensaladilla russa d’Alberto Ugarte:
Ingredients
- Patata bullida, 2 ud
- Pollastre rostit, 150 g
- Ceba, 1/4 de ud
- Ou dur, 1 ud
- Formatge crema light, 1 cullerada
- Mostassa, 1 cullerada
- Oli d’oliva verge extra, 1 cullerada
- Sal, al gust
Pas 1
Bullim les patates senceres i amb pell en aigua amb sal fins que en punxar-les amb un ganivet no ofereixin resistència, uns 25 minuts segons la mida. Les deixem temperar i les pelem.
Pas 2
A la mateixa cassola, o en un altre cassó, bullim l’ou durant 10 minuts des que arrenca el bull i el refredem sota l’aixeta perquè sigui més fàcil de pelar.
Pas 3
Tallem la patata a daus de la mida d’un mos, esmicolem el pollastre rostit amb les mans i piquem el quart de ceba tan fi com puguem. Ho ajuntem tot en un bol i reservem.
Pas 4
Per a la salsa, posem al vas de la batedora l’ou dur pelat, la cullerada de formatge crema light, la de mostassa, la sal i l’oli.
Pas 5
Batem fins obtenir una crema llisa i sense grumolls, del color pàl·lid d’una maionesa suau.
Pas 6
Aboquem la salsa sobre el bol i remenem amb una espàtula fins que tots els ingredients quedin coberts.
Pas 7
Deixem reposar a la nevera almenys mitja hora abans de servir.