Hi ha restaurants que són molt més que un lloc on seure a menjar. Ho veus només arribar. Desprenen una aura especial. La Taverna del Mar n'és un d'aquests.
Situat just davant de la platja de Sant Pol de S'Agaró (Girona), envoltat de les tradicionals casetes de colors que ells mateixos gestionen, hi ha aquest temple culinari que fa 90 anys que alimenta banyistes i veïns.
El restaurant forma part del projecte de ciutat-jardí que Josep Ensesa va impulsar ja fa més de 100 anys i que avui s'anomena S'Agaró. Sí, aquest petit i exclusiu nucli urbà és un caprici d'un burgès català.
Tot va començar el 1920. Josep Ensesa Gubert i el seu soci Vicenç Gandol van muntar i explotar les casetes de bany de la platja de Sant Pol.
Les primeres festes de Sant Pol
El projecte incloïa lloguer de casetes i vestits de bany i fins i tot un servei d'autobús des de Sant Feliu de Guíxols.
Poc després, el lloc va començar a acollir festes, focs artificials, jocs i balls, en una època en què el turisme de platja encara estava molt lluny d'estar de moda i de massificar el lloc. Tampoc ho volien.
El projecte Ensesa
Els emprenedors catalans volien una cosa que fos exclusiva i van anar encara més lluny. El 1924 Ensesa es va unir a l'arquitecte Rafael Masó i va decidir crear una ciutat-jardí on cada casa (cap de gaire alta) tingués la seva zona enjardinada.
Era un projecte inspirat en els ideals del noucentisme que va donar lloc a una urbanització de luxe, amb un hotel a l'alçada: La Gavina. Per aquí han passat Lady Gaga, Frank Sinatra, Ava Gardner i desenes d'estrelles de Hollywood.
S'Agaró des de Cala Pedrosa
I de la primera arribada a Sant Pol, al restaurant. El 1929 es va inaugurar el Restaurant dels Banys de S'Agaró, també dissenyat per Rafael Masó.
Va ser el complement ideal als populars serveis dels banys. Fins que un incendi va acabar amb el seu enlairament. Al novembre de 1935, el foc va destruir bona part de l'edifici.
Primers passos
Ensesa no va defallir. I de les cendres va erigir La Taverna del Mar, aquesta vegada amb l'ajuda de l'arquitecte Francesc Folguera.
El nou restaurant va obrir les portes un 19 de juliol de 1936 i des de llavors fins ara segueix dempeus. 90 anys que han donat per a tot. Ja hi han passat fins a generacions dels Ensesa, mantenint l'esperit i el nom.
Una inauguració truncada
No ha estat fàcil. En aquests 90 anys ha passat de tot. I tot just començar. Un dia després de la seva obertura, Franco va fer el cop d'Estat i al restaurant no va arribar pràcticament ningú; va haver de tancar només començar el negoci.
A això cal afegir que les tropes republicanes els van expropiar els banys el 1937 per municipalitzar-los i, un any més tard, quan S'Agaró es va convertir en hospital per a soldats de les Brigades Internacionals, La Taverna del Mar va arribar a utilitzar-se com a menjador.
Taules de la Taverna del mar
Això no els va fer enfonsar-se. L'any següent, la família Ensesa va recuperar la propietat i, el 1939, van tornar a obrir les portes. I no els va faltar de res. Cambrers uniformats, gent famosa a les seves taules.
El mateix Josep Pla, amic dels Ensesa des de 1923, va passar per les taules de La Taverna del Mar i li va dedicar algunes paraules al restaurant i a la família.
Els elogis de Pla
El mateix Josep Ensesa Montsalvatge, fill del fundador, recordava que Pla era amic íntim del seu avi, del seu pare i seu. Passava llargues temporades a l'hotel i hi anava a sopar almenys un cop per setmana.
Pla veia en el projecte d'Ensesa una determinada manera d'entendre el paisatge, el progrés i el turisme i va arribar a lamentar el que hauria passat si aquest model no hagués triomfat.
Una platja de pel·lícula
Però aquests no van ser els únics famosos que van passar per aquí. El 1959, La Taverna del Mar i altres espais de S'Agaró van ser utilitzats com a escenaris de De repente, el último verano, protagonitzada per Elizabeth Taylor, actriu que també es va allotjar amb els Ensesa, a La Gavina.
El curiós és que això mai va canviar ni els Ensesa ni la seva manera d'entendre el negoci. Sempre amb una cuina local, cuidada i amb un tracte de proximitat, sigui el client famós o no.
Cuina de la Taverna del mar
Com bé diuen els seus treballadors, aquí es manté “l'esperit de taverna”. No hi ha esferificacions ni invents d'alta cuina, hi ha menjar de taverna i de taverna marinera.
Aquí els plats estrella continuen sent els arrossos i els peixos, que van a buscar cada dia a la llotja. Han canviat les coses, sí, però el que tenen clar és que no pot variar el bon producte i el seu estil de cuina.
Negoci familiar
No ha estat fàcil. Com bé van confessar els germans Ensesa a Crónica Global aquest estiu, el local va estar a punt de passar a mans privades després de la mort de l'últim patriarca, però la unió dels germans va permetre que el negoci seguís sent familiar.
Els continua costant, tenen més d'un retret a fer a alguns mandataris locals pel tracte rebut, però això queda de portes endins. De portes enfora tot són somriures i bon menjar. I aquest any més, que estan de celebració.
Acte del 90 aniversari de la Taverna del mar
Per aquest estiu de 2026, han elaborat un menú especial pel seu 90 aniversari. Una manera discreta, com són els Ensesa, de celebrar l'efemèride.
La proposta comença amb dos mossegades de marcat accent marí: cloïssa fina amb escuma d'api, llimona i ous de truita i ostra francesa amb tàrtar de tonyina vermella.
El menú dels 90 anys
Després arriben els entrants freds i calents. El recorregut continua amb pop sobre ensaladilla russa freda de patata Kennebec, unes delicades cocotxes al pil-pil suaument picants i un dels grans emblemes de la casa: la gamba de Palamós cuinada amb aigua de Sant Pol.
El plat principal és probablement el que millor resumeix la filosofia de l'aniversari: un suquet mariner de peix de roca i galeres, un dels grans clàssics de la cuina tradicional catalana i una elaboració estretament vinculada a la tradició marinera de la Costa Brava.
Per acabar apareix un flam d'alfàbrega amb gelat de llima i quefir, seguit de cafès o infusions acompanyats del tradicional Guixolenc.
Tots aquests plats els elabora l'equip de cuina format per José Pulido, Romain Fornell i Sergio Ártica, aquest últim convertit en cap de cuina. I no un qualsevol.
Cura del personal
Ártica condensa perfectament l'esperit de la Taverna i els Ensesa. Com Josep Ensesa, el cuiner va començar des de baix. El xef va començar aquí com a ajudant de cuina i, a poc a poc, s'ha convertit en el seu màxim responsable.
No li agraden els elogis, prefereix que els seus plats parlin. I ho fan. Només cal tastar el Guixolenc, el nou postre que ha dissenyat. Són les Orelletes de tota la vida, però volien un licor de la zona i, després de moltes proves, el van trobar.
Germans Ensesa, amos de La Taverna del mar
El Guixolenc se serveix amb una reducció de l'estomacal Bonet, un licor que aporta el toc dolç i el segell de la Costa Brava que mai han volgut abandonar.
I aquest plat també és definitori de La Taverna del Mar. No és només un bar dels Ensesa, ni un Bé Cultural d'Interès Local, és essència marinera, essència catalana. En definitiva, segell d'autenticitat.