Els experts coincideixen: "La clau per a una bona fideuà és, abans d'incorporar el brou, torrar primer els fideus per potenciar el sabor"
Dos dels cuiners més populars d'Espanya comparteixen un mateix pas que transforma la textura i el sabor d'aquest clàssic de la cuina mediterrània
Altres notícies: Jordi Cruz, xef: "La clau d'un arròs perfecte és fer un bon brou amb mig costellam de porc, 1 cuixa de pollastre i 2 nyores"
Notícies relacionades
La fideuà és un dels grans icones de la gastronomia mediterrània. Nascuda al Grau de Gandia (València), aquesta recepta marinera ha traspassat fronteres gràcies al seu intens sabor i a la facilitat amb què admet diferents ingredients i versions.
Tot i que cada cuiner té la seva pròpia manera de preparar-la, hi ha un detall que marca la diferència. Dani García i Karlos Arguiñano coincideixen en un pas previ que, segons tots dos, millora notablement el resultat final.
El secret està en els fideus
Abans d'incorporar el brou, els dos xefs recomanen torrar els fideus. La tècnica canvia lleugerament en cada cas, però l'objectiu és el mateix: aconseguir una textura més ferma, potenciar el sabor i assolir l'acabat característic d'una bona fideuà.
Dani García ho fa en una recepta de fideuà negra, elaborada amb tinta de calamar. El cuiner malagueny utilitza preferentment fideus fins, tot i que recorda que el gruix depèn del gust de cada persona i de la tradició de cada zona.
![Pep Guardiola en la rueda de prensa previa al Real Madrid-Manchester City](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/534358.jpg?p=w:320\/h:240&h=r3bm6CkJ"])
La tècnica de Dani García
En lloc d'afegir directament els fideus al sofregit, García els fregeix prèviament en oli de gira-sol durant aproximadament un minut. El xef explica que aquest pas permet "tancar una mica el porus" de la pasta per aconseguir una textura més interessant durant la cocció.
A més, insisteix que els fideus han d'assolir un to marró caramel. Si gairebé no canvien de color, considera que el procés perd sentit, ja que no s'obté aquell contrast entre l'interior tendre i alguns punts lleugerament cruixents.
Després prepara un sofregit amb all, ceba, pebrot i tomàquet triturat, respectant el temps de cocció de cada ingredient. A continuació incorpora el brou de peix a poc a poc, utilitzant una proporció molt similar de líquid i fideus. Com a últim pas, enforna la fideuà uns minuts per eliminar l'excés d'humitat i potenciar la part superior més cruixent.
![Llac de La Molina.jpg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559104.jpg?p=w:320\/h:240&h=4Hsfe7Ap"])
El mètode d'Arguiñano
Karlos Arguiñano comparteix la importància de torrar els fideus, tot i que empra una tècnica diferent. En lloc de fregir-los, els distribueix sobre una safata de forn i els cuina a 170 graus, remenant-los de tant en tant perquè l'enrossit sigui uniforme.
El cuiner basc assegura que aquest senzill gest fa que la fideuà "quedi molt més bona". Mentre els fideus es torren, prepara un sofregit amb ceba, all, pebrots, salsa de tomàquet i tomàquet concentrat, aprofitant a més el greix que han deixat anar prèviament els calamars i les gambes.
Un cop enrossits, incorpora els fideus al sofregit, afegeix el brou de peix i deixa coure el conjunt durant uns 12 minuts abans d'acabar el plat amb el marisc.
Un detall que marca la diferència
Les receptes de Dani García i Karlos Arguiñano presenten diferències en ingredients, tipus de fideu o acabat final. Tanmateix, tots dos coincideixen que torrar els fideus abans d'afegir el brou és un dels passos més importants per aconseguir una fideuà amb més sabor i una textura molt més agradable.
És un gest que gairebé no requereix més que uns minuts, però que pot canviar completament el resultat d'un dels plats més representatius de la cuina mediterrània.
