Cinc anys després del confinament per la pandèmia, les conseqüències econòmiques continuen pesant sobre petits negocis de Barcelona. És el cas d'El Niu, una entrepanneria del carrer València el propietari de la qual, Francesc Pujadó, assegura que no pot jubilar-se pels deutes acumulats durant el tancament obligat.
Als seus 70 anys, el restaurador continua al capdavant del local tot i que el seu pla era retirar-se fa temps. Abans de la crisi sanitària, tenia previst buscar un traspàs i deixar enrere una vida dedicada a l'hostaleria. Tanmateix, l'impacte de la covid va canviar els seus plans.
Un cop durador
El tancament de bars i restaurants durant l'estat d'alarma va deixar sense ingressos milers de negocis. Segons dades oficials del Govern, l'INE i la Seguretat Social, l'hostaleria va ser un dels sectors més castigats per les restriccions, juntament amb el turisme i l'oci.
Pujadó sosté que el problema no va acabar amb la reobertura. "A mi em van embargar els datàfons perquè devia un parell de trimestres", explica a Crónica Global. No poder cobrar amb targeta li va suposar, segons calcula, una caiguda propera al 50% de les vendes.
Per intentar compensar les pèrdues, va recórrer al repartiment a domicili i va arribar a preparar hamburgueses per a plataformes com Glovo. Tot i així, l'esforç no va ser suficient per equilibrar uns comptes que, encara, condicionen el seu dia a dia.
Francesc Pujado, propietari del Bar Niu
El traspàs esperat
El propietari d'El Niu reconeix que el seu major desig és trobar algú que valori el negoci. "Jubilar-me és impossible", lamenta. També, admet que somia que aparegui una persona disposada a fer-li una oferta digna per poder marxar.
De moment, les propostes rebudes no el convencen. L'última, assegura, amb prou feines arribava als 10.000 euros pel traspàs. Una quantitat que considera insuficient per a un local que ha construït amb esforç i que manté una clientela fidel.
Pujadó defensa que El Niu no és només una entrepanneria. La seva carta inclou, a més, aquestes novetats: amanida de formatge de cabra amb tomàquet, poma, nous i vinagreta de Mòdena, tapes fetes al moment, cassoletes de xistorra de Donostia, patates emmascarades, botifarra tallada amb mostassa i patates a la Santurce.
Carta del Bar Niu
Producte i ofici
També, destaquen les seves hamburgueses Pata Negra i Pata Negra Gourmet, amb pernil ibèric de gla, foie i Pedro Ximénez. A això s'hi sumen els seus coneguts entrepans de botifarra del perol, un dels reclams habituals de l'establiment.
El restaurador treballa sol. Assegura que contractar personal no li resultaria rendible i que, a aquestes alçades, tampoc vol tornar a gestionar una plantilla. En altres negocis va arribar a tenir fins a 30 empleats, però ara prefereix controlar ell mateix cada detall.
La seva fórmula, diu, està en una carta senzilla i versàtil. "Amb cinc productes, ofereixo quaranta possibilitats", resumeix. La resta depèn de l'esforç diari i d'una màxima que repeteix amb claredat: en hostaleria cal ser treballador i gaudir de l'ofici.
El preu personal, però, ha estat alt. Pujadó treballa set dies a la setmana, no recorda les seves últimes vacances i troba a faltar passar més temps amb la seva dona, els seus fills i els seus nets. Mentre no arribi un traspàs just, continuarà aixecant la persiana d'El Niu, un negoci que va sobreviure a la covid, però que encara en paga les conseqüències.