Ajos
Gastronomia

Els cuiners coincideixen: un all que ha començat a germinar no suposa un perill per a la salut i no implica la presència de substàncies tòxiques

Molts consumidors dubten en veure un brot verd a l'all, però la seva aparició no sempre significa que s'hagi de llençar

Altres notícies: Anna Terés, cuinera: "Els millors llagostins a la planxa es fan amb 4 grans d'all, 100 ml de vi blanc i una branqueta de julivert fresc"

Llegir en Català
Publicada

La seguretat alimentària és un dels aspectes més importants a qualsevol cuina. Moltes vegades, per evitar malbaratar menjar, s'opta per retirar la part que sembla espatllada i aprofitar la resta de l'aliment. Tanmateix, no sempre és una decisió encertada.

Amb alguns productes, com passa amb les patates quan comencen a deteriorar-se, poden desenvolupar-se compostos indesitjables. Per això, conèixer les característiques de cada aliment resulta clau per evitar riscos innecessaris.

Un detall que genera dubtes

En el cas de l'all, una de les situacions més habituals és trobar un brot verd a l'interior del gra. La imatge sol despertar sospites i porta moltes persones a pensar que el bulb ja no és apte per al consum.

Aquesta creença està tan estesa que, en nombroses llars, els alls germinats acaben directament a les escombraries. Tanmateix, la realitat és força diferent, segons expliquen experts en alimentació i divulgadors especialitzats.

El que diuen els experts

El divulgador gastronòmic Shaunson, conegut a les xarxes socials pels seus continguts sobre alimentació, ha tractat recentment aquesta qüestió. La seva conclusió és clara: un all que ha començat a germinar no suposa un perill per a la salut.

L'evidència científica coincideix amb aquesta afirmació. Diversos especialistes assenyalen que el brot verd és simplement un senyal que l'all intenta desenvolupar una nova planta i no implica la presència de substàncies tòxiques. A més, organismes i experts consultats per mitjans especialitzats indiquen que l'all germinat continua sent segur sempre que es mantingui ferm i no presenti signes de floridura o podridura.

El canvi està en el gust

Tot i que el consum és segur, sí que hi ha una diferència important respecte a un all fresc. A mesura que el bulb germina, part dels seus sucre naturals s'utilitzen per alimentar el creixement del nou tija.

Com a conseqüència, el gust canvia. El centre verd desenvolupa notes més suaus i herbàcies, mentre que la resta del gra pot adquirir un toc més amarg. Els experts destaquen que aquesta transformació afecta principalment la qualitat gastronòmica del producte i no la seva seguretat.

Quan utilitzar-lo i quan no

Precisament per aquest amargor, l'all germinat no sol ser la millor opció en receptes on el seu gust tingui un paper protagonista. Preparacions com un allioli, un pa d'all o una salsa en què l'all destaqui especialment poden veure's afectades per aquest canvi.

En canvi, en guisats, sofregits, sopes o plats amb una cocció prolongada, la diferència sol passar molt més desapercebuda. Fins i tot alguns cuiners recomanen retirar el brot verd abans d'utilitzar-lo per suavitzar el resultat final.

El senyal que sí obliga a llençar-lo

Els especialistes insisteixen que el veritable problema no és la germinació. El que ha de fer saltar les alarmes són altres símptomes, com la presència de floridura, una textura tova o viscosa, taques estranyes o males olors.

Quan apareixen aquests senyals, l'all sí que pot estar en mal estat i convé llençar-lo. Mentrestant conservi una textura ferma i un aspecte saludable, el brot verd no és motiu suficient per enviar-lo al cubell de les escombraries.

En definitiva, aquell petit tija verd que apareix en alguns grans d'all no converteix l'aliment en perillós. La principal conseqüència està en el gust, no en la seguretat, una diferència que permet evitar malbarataments innecessaris sense comprometre la salut.