Els cuiners catalans coincideixen: "La millor salsa de romesco no porta ceba, sinó pebre vermell dolç, 15 gr. d'ametlles torrades i 15 gr. d'avellanes torrades"

No hi ha res més català que uns calçots amb salsa romesco. Aquesta elaboració s'ha convertit en un dels grans símbols de la gastronomia catalana i acompanya des de carns fins a peixos, verdures o les tradicionals calçotades.

Encara que cada família conserva la seva pròpia versió, existeix una base comuna que ha permès que aquesta recepta sobrevisqui durant generacions. Precisament aquí és on entra en joc un consell que pot canviar el resultat final.

El detall que marca la diferència

Els germans Torres han compartit un dels trucs que consideren fonamentals per aconseguir una salsa més equilibrada. La clau està en hidratar la nyora durant 30 minuts en aigua tèbia abans d'incorporar-la a l'elaboració.

Aquest senzill pas permet extreure millor la polpa del pebrot sec i potencia tant el sabor com la textura de la salsa. A més, ajuda a aconseguir una barreja més homogènia i amb més intensitat aromàtica.

Un origen lligat al mar

La història del romesco està estretament vinculada a Tarragona i, més concretament, al barri mariner del Serrallo. Diverses investigacions gastronòmiques i la tradició oral situen allà el naixement d'aquesta preparació, inicialment associada als pescadors que cuinaven a les seves embarcacions.

Llunys de la salsa que avui es coneix, el romesco original era un guisat senzill elaborat amb els productes disponibles a bord. Amb el pas del temps, aquella preparació va anar evolucionant fins a convertir-se en un dels senyals d'identitat culinàries de Catalunya.

De Tarragona a la resta de Catalunya

Des del seu lloc d'origen, el romesco es va estendre per diferents comarques catalanes. Durant aquest recorregut es va anar adaptant als costums i productes locals, donant lloc a noves variants que encara avui formen part del patrimoni gastronòmic de la regió.

En arribar al Penedès i al Garraf va sorgir el conegut xató, mentre que a la zona de Valls es va desenvolupar la salsa que actualment acompanya els calçots i que protagonitza milers de reunions familiars cada temporada.

Els ingredients que mai falten

Malgrat les múltiples interpretacions existents, els experts coincideixen que hi ha elements indispensables. Entre ells destaquen l'all, els pebrots secs, les ametlles, les avellanes i l'oli d'oliva, ingredients profundament lligats al territori tarragoní.

A aquests productes s'hi sumen habitualment el vinagre o el vi ranci, utilitzats per aportar personalitat i equilibri al conjunt. La combinació de tots ells explica per què el romesco ha aconseguit mantenir-se vigent durant generacions.

Una recepta que segueix evolucionant

El mateix nom de romesco prové d'un terme relacionat amb l'acció de barrejar i remenar ingredients. Aquesta idea encaixa perfectament amb una recepta que va néixer de l'aprofitament i que ha sabut transformar-se sense perdre la seva essència.

Potser per això resulta tan difícil trobar dos romescos idèntics. Cada casa manté els seus secrets, però petits gestos com hidratar correctament la nyora demostren que, fins i tot en les receptes més tradicionals, encara existeixen detalls capaços d'elevar el resultat i mantenir viva una de les grans joies de la cuina catalana.

Recepta de la salsa romesco

Aquesta és la recepta de la salsa romesco, típica catalana: