El so d'uns llagostins sobre una planxa calenta forma part d'algunes de les escenes més reconeixibles de la gastronomia espanyola. La seva aroma acompanya àpats familiars, trobades estiuenques i celebracions en què el marisc ocupa un lloc destacat a la taula.
Tanmateix, darrere d'una recepta aparentment senzilla s'hi amaga un detall fonamental. La diferència entre unes gambes sucoses i una peça seca o correosa pot dependre únicament d'uns segons de més sobre el foc.
La importància del producte
No cal invertir una gran quantitat de diners per gaudir d'aquest plat. Tant les gambes blanques com els llagostins poden oferir un resultat excel·lent si es cuinen correctament i es respecten els seus temps.
Les gambes tradicionals són més delicades i exigeixen una cocció molt breu. Els llagostins, en tenir una quantitat més gran de carn, suporten millor la calor, tot i que també requereixen atenció per evitar que perdin textura.
Un pas previ decisiu
Quan s'utilitza producte congelat, la descongelació és tan important com la mateixa cocció. Els experts recomanen traslladar-lo a la nevera el dia abans i col·locar-lo sobre una reixeta per eliminar l'excés d'aigua.
Si les peces conserven restes de gel en entrar en contacte amb la planxa, el resultat canvia completament. En lloc d'enrossir-se, es couen en el seu propi líquid i perden part del seu sabor i fermesa.
La recepta més tradicional
L'elaboració clàssica gairebé només necessita tres ingredients. El primer és una fina capa d'oli d'oliva verge extra, suficient per evitar que el marisc s'adhereixi a la superfície.
El segon element és la sal gruixuda o en escates, que aporta sabor sense penetrar de manera excessiva a la carn. El tercer, i potser més important, és una temperatura molt elevada. La planxa ha d'estar extremadament calenta per segellar la superfície des del primer moment.
Una alternativa inesperada
Moltes persones recorren a unes gotes de suc de llimona per potenciar el sabor de les gambes o els llagostins. Tanmateix, la cuinera Anna Terés proposa una alternativa diferent que prescindeix completament d'aquest ingredient.
La xef aposta per una combinació d'all, vi blanc, julivert fresc, sal, pebre i oli d'oliva. Amb aquests elements aconsegueix aportar matisos aromàtics sense alterar el sabor natural del marisc.
El detall que marca la diferència
La barreja s'incorpora durant l'elaboració perquè els ingredients impregnin la superfície del producte i creïn una capa de sabor que acompanya el característic toc de la planxa.
Segons explica la cuinera, aquesta fórmula permet potenciar els aromes sense ocultar el protagonisme de les gambes o els llagostins, cosa que pot passar quan s'utilitza massa llimona.
Servir sense esperar
Un cop finalitzada la cocció, hi ha una última regla que convé respectar. Les gambes a la planxa no admeten esperes. Han d'arribar a taula immediatament després de sortir del foc.
Aquest moment, quan encara espeteguen i conserven tota la seva calor, és part essencial de l'experiència. La textura, els sucs i el sabor arriben llavors al seu punt òptim, convertint una recepta senzilla en un dels grans clàssics de la cuina mediterrània.
Recepta dels llagostins
Aquesta és la recepta dels llagostins a la planxa d'Anna Terés:
Ingredients
- Llagostins, 400 g
- Dents d'all, 4
- Vi blanc, 100 ml
- Oli d'oliva
- Sal i pebre, al gust
- Julivert fresc, unes branques al gust
Pas 1
En una paella amb un bon raig d'oli cuina els alls laminats. Quan comencin a agafar color incorpora els llagostins i cuina'ls fins que comencin a daurar-se per les dues cares.
Pas 2
Ara aboca el vi blanc, incorpora una mica de sal i pebre, i deixa evaporar completament l'alcohol. Finalment, afegeix el julivert picat i serveix.