Alfredo Vozmediano, cuiner: "El peix fregit no s'arrebossa amb pa ratllat, sinó amb 200 ml d'aigua molt freda i 3 glaçons de gel"
La clau està en una massa lleugera i en controlar la temperatura de l'oli sense errors
Altres notícies: Pablo Suárez, cuiner: "El sopar més fàcil es fa amb 125 g. de iogurt grec, 2 ous, 10 ml de suc de llimona i una mica de pebre"
Notícies relacionades
Fregir peix pot semblar una tasca senzilla, però el resultat sol delatar els errors. El que havia de ser un plat cruixent i lleuger acaba convertit en una peça seca, amb una capa gruixuda i excés d'oli.
El problema no està en el producte, sinó en la tècnica de fregit. Petits detalls marquen la diferència entre un arrebossat pesat i una textura fina que respecti el gust del peix.
Una tècnica que marca la diferència
El xef Alfredo Vozmediano, conegut com @avozmechef, proposa una solució inspirada en la cuina japonesa. El seu enfocament es basa en una tempura ultralleugera que transforma completament el resultat final.
La clau està en una barreja simple: farina, aigua gelada i sal. Segons explica, el procés és directe: enfarinar el peix, passar-lo per la massa i fregir-lo a 190 graus per obtenir una cobertura perfecta.
El paper clau del fred
L'ús d'aigua amb gel no és casual. Aquest element retarda la formació de gluten a la farina, la qual cosa permet aconseguir una massa més lleugera i cruixent en entrar en contacte amb l'oli calent.
Quan la barreja no està prou freda, la massa es torna elàstica i densa, donant lloc a una textura gomosa. Per això, a la cuina japonesa és habitual mantenir el bol sobre gel durant tot el procés.
![Varias personas acuden a su cita presencial con la Agencia Tributaria para presentar la declaración de la renta / Europa Press](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/03\/29\/actualitat\/1003742746535_15897356_320x180.jpg"])
Menys greix, més gust
Una tempura ben executada crea una capa fina i airejada, que amb prou feines absorbeix oli. Això contrasta amb els arrebossats tradicionals, que generen una crosta més gruixuda i pesada.
El resultat és un peix que es cuina en el seu propi suc, conservant humitat i gust, sense que la cobertura eclipsi el producte principal.
Triar bé el peix
No totes les varietats responen igual a la calor intensa. Els peixos amb carn ferma són els més adequats per a aquesta tècnica, ja que mantenen la seva estructura durant la fregida.
A Espanya, opcions com el bacallà, el lluç o el rap ofereixen excel·lents resultats. També funcionen bé les sardines, els seitons oberts o els calamars en anelles.
![Revolut en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/04\/28\/actualitat\/1003742756120_16026592_320x180.jpg"])
Marisc i altres opcions
Els llagostins i gambes són especialment adequats, ja que requereixen pocs segons de cocció. La seva textura permet una fregida ràpida que manté la seva suculència intacta.
A més, la tempura no es limita al peix. Verdures com el carbassó, l'albergínia o el pebrot adquireixen una textura cruixent molt apreciada amb aquesta tècnica.
Condicions imprescindibles
Per aconseguir un bon resultat, és fonamental que l'ingredient estigui completament sec abans d'arrebossar-lo. La humitat superficial dificulta l'adherència de la massa.
Un altre aspecte clau és mantenir l'oli a una temperatura constant de 190 graus, evitant baixades que provocarien una fregida més greixosa.
Una tècnica avalada
Organismes com la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació) destaquen la importància de tècniques de cocció que preservin la qualitat de l'aliment. Així mateix, el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació recomana mètodes que minimitzin l'absorció de greix.
Per la seva banda, l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) insisteix en controlar la temperatura de l'oli per evitar resultats poc saludables i millorar la textura final.
Dominar la tempura no requereix complexitat, sinó precisió. Quan s'apliquen correctament aquests principis, el resultat deixa de ser una simple fregida per convertir-se en un plat lleuger, cruixent i equilibrat, capaç de realçar el veritable gust del peix.
Recepta
Aquesta és la recepta perfecta per arrebossar el peix:
Filets de peix blanc (lluç, bacallà o similar), 4 u.
Farina de blat, 150 g
Aigua molt freda, 200 ml
Gel, 3-4 glaçons
Sal, 1 pessic
Oli d'oliva suau o gira-sol per fregir, quantitat suficient
En un bol, barregem la farina amb l'aigua molt freda i els glaçons de gel. Afegim la sal i remenem breument amb unes varetes; no importa que quedin alguns grumolls, ja que una massa lleugerament irregular genera més textura en fregir.
Retirem la humitat dels filets amb paper de cuina i els assaonem amb una mica de sal. Passem cada filet per farina de blat, sacsejant l'excés perquè quedi només una capa fina i uniforme.
Banem les peces enfarinades en la massa freda, assegurant-nos que quedin ben cobertes per tot arreu. Introduïm el peix en abundant oli calent (170-180 ºC) i el cuinem durant 2-3 minuts, fins que la tempura adquireixi un to daurat clar. Retirem i deixem escórrer sobre una reixeta o paper absorbent. Servim immediatament acompanyat d'alguna salsa o unes bones patates fregides.
