Poc temps per cuinar però ganes de menjar bé? La tonyina en llauna s'ha convertit en un recurs habitual, ràpid i nutritiu. Tanmateix, al voltant d'aquest aliment sorgeixen dubtes freqüents sobre la seva seguretat i contingut en mercuri.
En aquest context, la nutricionista i cuinera Marta Verona, guanyadora de MasterChef España 6, aclareix una de les preguntes més repetides: quanta tonyina en llauna es pot consumir sense riscos.
L'origen del mercuri
El mercuri és un metall pesant que s'acumula en els peixos al llarg de la seva vida. Aquest procés, conegut com a bioacumulació, és més intens en espècies grans i depredadores, com la tonyina vermella o l'emperador.
Per això, com més gran és el peix, més gran és també la quantitat de mercuri que conté, ja que s'alimenta d'altres peixos més petits i acumula aquest metall.
No totes les tonyines són iguals
Aquí entra en joc un matís clau: la tonyina en llauna no sol procedir de grans exemplars. Habitualment s'elabora amb espècies més petites, com el bonítol o la tonyina clara, que presenten nivells més baixos de mercuri.
Això explica per què les conserves són, en general, una opció més segura que la tonyina fresca de gran mida, sempre que es consumeixi amb moderació.
El límit recomanat
Les autoritats sanitàries europees fixen una ingesta setmanal tolerable de metilmercuri de 1,3 micrograms per quilo de pes corporal. Traduït a la pràctica, un adult d'uns 70 quilos pot consumir al voltant de 4 a 6 llaunes petites de tonyina a la setmana sense superar aquest límit.
Aquesta xifra coincideix amb les recomanacions d'organismes com l'AESAN, que recorden a més la importància de variar el consum de peix per mantenir una dieta equilibrada.
Moderació i varietat
Tot i que la tonyina en llauna és segura, els experts insisteixen que no ha de convertir-se en un aliment diari. La raó no és només el mercuri, sinó també la necessitat de mantenir una alimentació diversa i equilibrada.
De fet, consumir peix continua sent segur i saludable, sempre que es respectin els límits establerts per la legislació europea, que controla els nivells màxims de contaminants.
Les recomanacions canvien en el cas de dones embarassades, infants o dones en lactància, que han de limitar el consum d'espècies amb més contingut en mercuri.
En aquests casos, es recomana prioritzar peixos amb menor càrrega d'aquest metall, com sardines, salmó o lluç, i reduir al mínim el consum de tonyina.
Una conclusió clara
La tonyina en llauna no és una enemiga del rebost, sinó una aliada si es consumeix amb sentit comú. L'evidència científica coincideix que, dins d'una dieta variada, pot formar part habitual de l'alimentació sense risc.
La clau està a no abusar i entendre que la salut no depèn d'un sol aliment, sinó del conjunt. Perquè, com recorden els experts, menjar bé no és repetir, sinó saber triar i combinar.
Recepta de Verona
Aquesta és la recepta de raviolis de carbassó gratinats. Ingredients:
Carbassó, 1
Llaunes de tonyina al natural, 2
Tomàquet triturat, 200 g
Formatge per gratinar, 100 g
Tomàquets cherry, un grapat
Orenga, al gust
En un bol barregem la tonyina en llauna juntament amb l'orenga i la salsa de tomàquet triturat. Amb l'ajuda d'una mandolina (o amb un ganivet, però és més fàcil fer làmines fines amb mandolina) laminem al llarg un carbassó per fer unes 10 làmines aprox.
En una safata o un plat col·loquem les làmines de carbassó fent forma de creu i, al centre, hi posem una cullerada sopera del farcit de tonyina. Tanquem les làmines per fer forma de raviolis.
Posem els raviolis en una safata apta per a forn, amb els tomàquets cherry tallats i cobrim amb formatge ratllat. Enfornem a 200 graus durant 5/10 minuts fins que estigui tot ben gratinat i llest!